Propostes culturals per tancar el 2022

Estel Romeu recomana 3.0, d'Orxata Sound System

La nit de Sant Joan del 2003, es va fundar un grup de música, o més aviat un "col·lectiu musical" amb el nom Orxata Sound System. Barrejant l'experimentació, l'electrònica i molts estils musicals amb lletres subversives, el col·lectiu de l'Horta de València va revolucionar el panorama musical dels països catalans. Amb una trajectòria que es va allargar fins al 2014, Orxata va publicar la maqueta Orxata i tres discos: 1.0, 2.0 i 3.0.

Un dels punts revolucionaris d'Orxata Sound System va ser la voluntat de fer de la creació musical un fet cooperatiu i revolucionari, de manera que els títols dels àlbums van referència al programari lliure que van utilitzar per crear-lo. L'experimentació del col·lectiu engloba totes les vessants de la seva música: des de les lletres, fins als estils, passant pel procés creatiu i la part més tècnica.

L'àlbum 3.0, publicat l'any 2012, demostra tota aquesta innovació musical amb peces com Ho podem tot, d'estil electrònic ballable; La Folia, de cant valencià o cant a l'aire; o Caixó Abobinable, d'estil bakalao que recorda Chimo Bayo. L'àlbum beu de totes les arrels que conformen la cultura valenciana i les barreja creant cançons que es van tornar en himnes a finals de la primera dècada dels 2000, com Suavitat Universal.

De 3.0 també cal destacar Orgasme, Coopera o Satèl·lits, que són grans representants del que és Orxata. El col·lectiu musical valencià va dissoldre's l'any 2014 fent el seu últim concert a Can Batlló, a Barcelona, i des de llavors no ha tornat als escenaris. Una recomanació que, per cert, no trobareu a Spotify, sinó en llistes que usuaris han publicat a YouTube. Gaudiu-la!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=CKOpQVpP6pM[/youtube]

Marià Arbonès us proposa escoltar la versió del “Concierto de Aranjuez” de Miles Davis

El disc Sketches of Spain és una autèntica joia de la carrera de Miles Davis. Aquest treball mostra la seva capacitat d'exploració, ja que s'endinsa en clau de jazz en les músiques de tradició espanyola. Ho fa amb un clar sentiment d'admiració, i amb una trompeta que realment posa la pell de gallina. L'últim cap de setmana del 2022 us recomano aquest àlbum, i, en concret, la peça que l'obre, Concierto de Aranjuez, original de Joaquín Rodrigo, amb la qual tanco el breu cicle de versions.

El 1959 va ser un gran any per al geni del jazz perquè va gravar dos àlbums imprescindibles de la seva carrera: el gran Kind of Blue i el que ens ocupa, Sketches of Spain, publicat finalment el juliol de 1960. Aquest darrer és considerat l'origen del fenomen de la fusió de jazz i flamenc, tot i que inclou més referències musicals, gràcies, en bona part, a la col·laboració que Miles Davis va rebre de Gil Evans en la direcció i els arranjaments. Els dos mestres del jazz ja havien treballat junts anteriorment.

Sketches of Spain va sorgir després que Miles Davis escoltés el Concierto de Aranjuez a casa d'un amic. Va quedar captivat per la força melòdica de la peça, particularment del segon moviment, l'adagi. Després la va mostrar a Gil Evans, que va compartir el seu entusiasme per gravar-la. Evans va quedar tan fascinat que va ampliar els seus estudis de música espanyola per aportar al disc. Per a l'enregistrament, a més dels membres de l'orquestra de Gil Evans, es va comptar amb alguns habituals de Davis, com Paul Chambers (baix) o Jimmy Cobb (bateria).

L'altre compositor espanyol representat en el disc és Manuel de Falla, amb Will O' The Wisp, que no és altra cosa que un breu arranjament de la Canción del fuego fatuo d'El amor brujo. La resta de temes són The Pan Piper, extret d'un enregistrament del musicòleg Alan Lomax d'una peça tradicional gallega anomenada Alborada de Vigo; Saeta, en la qual s'inclouen uns enregistraments fets també per Lomax en una Setmana Santa i en què la trompeta de Davis desplega la labor de cantaor; Soleá, on el trompetista injecta el seu profund sentiment pel blues, i tanca amb la curiosa Song of Our Country.

Quan Tete Montoliu va explicar a Joaquín Rodrigo que Miles Davis havia versionat el seu Concierto de Aranjuez, al compositor saguntí no li va agradar gens, perquè s'havia fet sense el seu permís. Tanmateix, al final no li va quedar més remei que acceptar-ho; a més, no seria l'única versió que se'n faria. Sobre això, Miles Davis li va respondre: "Quan Rodrigo vegi els beneficis de drets d'autor que generarà la meva versió, canviarà d'opinió."

Que tingueu un bon any 2023!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=mpRXA3lFrqM[/youtube]