'La persona rere el símbol'

En el marc del cicle 'Les presentacions del Centre de Lectura i Òmnium Baix Camp', aquest passat dimarts al vespre s'ha conversat sobre la novel·la 'Guillem' (Amsterdam, 2020), de Núria Cadenes. Aquesta ha descrit com una "icona" Guillem Agulló, a qui ha convertit en protagonista d'una història en què s'ha proposat descobrir "la persona rere el símbol" contra el feixisme.

L'escriptora ha explicat, en un acte virtual, com s'ha gestat el procés de creació de l'obra, des de les entrevistes amb tots aquells que van tractar el difunt fins al títol provisional que es va plantejar, la data de la seva mort (l'11 d'abril de 1993). Va descartar l'opció, ha admès, un cop va reflexionar que "allò va ser quelcom que van triar els seus assassins, no pas ell". 

'He defugit el pamflet'

Però "què podia dir més d'ell, que el seu nom? Res", ha assenyalat just després per justificar el títol final. Durante l'acte, a banda, ha anat comentant les aportacions d'altres intervinents en la presentació. Ha estat el cas d'Agnès Toda, qui ha apuntat que "la gent s'ha fet seu el cas" d'Agulló. L'autora l'ha secundada, si bé ha precisat que precisament per això a la novel·la ha intentat "ser crua i dura a l'hora d'escriure" per "deslliurar-se" de les seves emocions. En aquesta línia, ha manifestat que "he defugit el pamflet i la declaració política" i que, en conseqüència, l'objectiu ha estat el d'exposar els fets per tal que "cadascú en pugui treure les seves conclusions".

"Aquesta és una novel·la construïda a partir de fets reals", ha dit Cadenes, que s'ha servit de retalls de premsa, entre altres materials, per aconseguir "un relat honest i directe" de la vida d'Agulló i tot el que va envoltar la seva mort. De fet, ha posat d'exemple una notícia, relativa a un altre atac feixista a València, per mostrar "que l'extrema dreta feia el que volia, en aquella ciutat i en aquella època". La recerca que ha fet per a la novel·la, l'ha esgarrifada per la "gran quantitat" de notícies trobades sobre atacs feixistes a la zona, als 90. El record de les amistats que el van veure morir (especialment colpidor resulta el testimoni d'una noia de llavors 16 anys que, citada a declarar, va ser obligada a cantar el 'Cara el sol') plana per les pàgines del llibre. 

'Qui es va passar la nit al calabós van ser els seus amics'

Cadenes s'ha referit també a altres escenes de la novel·la, i que se centren en els últims minuts de vida d'Agulló. "El van matar perquè el van reconèixer" en una sortida, per Pasqua de 1993, a Montanejos, ha dit, i "curiosament qui es va passar la nit al calabós van ser els seus amics, no pas els assassins". "No els van detenir, sinó que es van entregar de manera coordinada tres dies més tard", ha relatat l'escriptora, crítica amb uns cossos policials que al seu parer "van voler convertir un atac feixista en una baralla entre joves, quan en canvi els joves d'Altsasu són a la presó". 

"He plorat escrivint aquest llibre", ha admès Cadenes quan Toda s'ha referit a la "duresa" dels fets que van envoltar l'assassinat d'Agulló. La proximitat amb la família del difunt ha permès a l'autora poder conèixer molts detalls fins ara desconeguts, alguns dels quals "molt cruels". "Els han perseguit, als pares. Els han assenyalat, i els han fet pintades a casa. Però no s'han amagat mai", ha destacat. Per tot plegat, ha conclòs, "els feixistes no hi guanyen, en aquesta història, perquè només saben causar dolor. I la història del Guillem és una història de vida".