Les històries de 'T'estimo si he begut' sacsegen el Teatre Fortuny

Un home que s'enfada amb el seu marit perquè ha somiat que l'enganya amb algú altre; una periodista que va al tanatori només per escriure una columna; un matrimoni que denuncia a comissaria assetjament escolar al seu fill; o un grup de dones que vol batre el rècord mundial de llet materna. Aquestes són algunes històries que omplen l'escenari durant la representació de l'obra 'T'estimo si he begut' d'Empar Moliner, dirigida per David Selvas, amb la producció de T de Teatre, Dagoll Dagom i La Brutal i sota la interpretació de Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla, David Bagés, Mercè Martínez i Ernest Villegas.

Dissabte 19 de desembre el Teatre Fortuny de Reus es va omplir d'espectadors i espectadores, en la primera de les dues sessions d'aquella tarda. Amb una posada en escena inicial adaptada a la pandèmia, les actrius i els actors van pujar a l'escenari amb mascaretes i bromejant sobre la situació actual.

L'escena inicial, ambientada en un bingo, acaba amb la simulació d'un terratrèmol com a mètode per evitar una baralla de parella. El context va canviant i es transforma en un menjador de casa, en la porta de fora d'una discoteca, en la comissaria, en un bar mexicà, en un parc... Els diferents relats adaptats al teatre per la mateixa autora van succeint-se, un després de l'altre, de manera molt fluïda. Incorporen cançons i balls, alguns tenen un narrador omniscient que va comentant la jugada, i d'altres es desenvolupen a través del diàleg entre els seus protagonistes. El registre del llenguatge emprat és completament oral, amb barbarismes presents en el nostre dia a dia i barrejant el català i el castellà.

El món "esbojarrat i contradictori" de Moliner es plasma en 90 minuts de crítica social des de l'humor, tot presentant situacions quotidianes amb un punt de ridícul. A través d'estereotips i de clixés encara molt presents en la nostra societat, no és estrany que un personatge ens recordi a alguna persona coneguda; o una escena ens faci pensar en alguna situació viscuda. Una comèdia amb punts amargs, que reflecteixen la cruesa puntual de la vida. 

A la ciutat de Reus, la proximitat, senzillesa i vitalitat de l'obra, es va plasmar en les constants rialles que se sentien al pati de butaques i a la resta de zones del teatre. Una representació que, de ben segur, va fer passar una bona estona i va demostrar, una vegada més, que la cultura és totalment segura i necessària sempre.