Les xarxes recreen el jardí de roses del Concurs Exposició del Centre de Lectura

Grec, babiloni, persa, hindú, xinès, sufí, de roses...En una breu joia editorial (‘Petits paradisos. L’esperit dels jardins’), l’autor Mario Satz analitza i reflexiona sobre l’origen, característiques i atribucions dels jardins en el marc de diferents cultures. A partir d’un repàs filològico-religiós d’aquests entorns vegetals, Satz mostra al lector com aquests espais recreen la particular cosmogonia de les principals civilitzacions humanes i ofereixen explicacions a la manera com interpreten el món. Ja siguin amb o sense flors, marcats sovint per la cadència de l’aigua de les fonts o plens de plantes aromàtiques que eleven l’ànima, els jardins representen una determinada concepció de l’univers per part de cada poble. 

Dintre d’una concepció totalment local, el jardí de roses és l’exemple que millor representa la particular cosmogonia reusenca tan plenament mediterrània. Present a l’escut de la ciutat com a mínim des de finals del segle XIV, la rosa apareix a multitud d’indrets, de manifestacions artístiques i ciutadanes de Reus i es vincula també amb alguns dels seus fets llegendaris. Trobem roses i roserars a la plaça del Castell, al Pavelló dels Distingits o al passeig de Prim, per esmentar només alguns llocs emblemàtics de la ciutat.

Com a mostra contemporània que la rosa és, entre la resta de flors, la protagonista absoluta de l’univers reusenc només cal recordar que des de fa més de set dècades se celebra el Concurs Exposició Nacional de Roses del Centre de Lectura, la manifestació catalana més antiga d’aquest tipus de certamen. Des de fa una bona colla d’anys, l’afortunat visitant pot, cada mes de maig, embriagar-se en un jardí de roses recreat a la platea del teatre Bartrina. Un indret bellament artificial però que té la virtut de sumar els esforços còmplices d’entitats, institucions i ciutadans i cultivadors molt diversos. Un espai on l’aroma, els colors i les formes de les diferents varietats d’aquesta flor no deixen indiferent a cap visitant. Del compromís anual amb aquesta cita tan local (i alhora tan universal) en dóna fe no només la longevitat de la mostra i l’entusiasme dels concursants sinó l’excepcionalitat dels moments en què no s’ha pogut produir, tal i com recorda una emotiva carta oberta (El compromís de l’Albert Via encara perdura) del president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Pérez, signada aquest cap de setmana. I és que en aquesta edició al igual que  la de fa justament una dècada, la trobada anual ha vist interrompuda la seva cita amb els visitants per motius de força major. Si en l’edició de 2010, la suspensió del Concurs va produir-se per la mort accidentada i el dol corresponent per la desaparició d’un dels directius del Centre de Lectura, Albert Via, l’actual pandèmia ha estat, en la trobada d’enguany, la que ha impedit celebrar un certamen del tot únic. Mai abans com enguany els habituals participants poden haver pensat en l’evanescència i fragilitat d’unes flors que prodiguen una bellesa tan gratuïta i espontània. Una senyal que l’eterna primavera que la humanitat creu que viu no és, en absolut, eterna.

Com a insuficient (però del tot voluntariós) consol de la trobada suspesa i sota l’etiqueta #rosesCdL2020, les xarxes del Centre de Lectura  han evocat, aquest cap de setmana, aquest gratificant marc de roses mitjançant fotografies i diferents vídeos compartits per més d’un centenar de persones. Una manera virtual de reivindicar que, malgrat la Covid-19, la vida i la natura continuen endavant i que ben aviat cites tan històriques i belles com aquesta es podran reprendre adaptant-se, si cal, a una nova realitat. Al perfil d'Instagram de l'entitat, posem per cas, les podreu veure totes.