'No sortir al Seguici i l'estigmatització de l'autisme ens tanca moltes portes'

El setembre de l'any passat es va presentar en societat el Superadrac de Reus, una bèstia "bondadosa" que naixia amb l'objectiu de fer un pas més en la inclusió real de les persones amb autisme o amb altres trastorns del neurodesenvolupament. Un any després, l'element festiu ha efectuat una quinzena de sortides -fins i tot, foravila-, i malgrat haver experimentat una "bona acollida" per part de la ciutadania, per qüestions de protocol, el Superadrac no pot formar part actualment del Seguici Festiu de Reus.

"La cultura popular és sorollosa i costa que sigui accessible per a alguns col·lectius", explica Mònica Bellido, la presidenta de l'Associació Supera't, entitat social dedicada a les persones amb TEA i que ha tirat endavant el drac. Un drac adaptat a les diverses necessitats i sensibilitats sensorials -i també motrius- que permet que "tothom" el pugui portar. Tal com detalla el jove Pere Marsal, membre de l'Associació, el drac llença foc "sense petar" i aigua per la cua "sense molestar".

Mesures com els trams tranquils en les cercaviles -on els elements i balls del seguici s'adapten al públic- promouen la inclusió, ja que permeten viure la Festa Major a peu de carrer. No obstant això, hi ha qui no vol ser tan sols espectador, sinó que vol viure la disbauxa des de dins, i tal com es planteja actualment la festa, hi ha qui -inevitablement- queda exclòs. "Tots hem de tenir l'oportunitat de participar-hi", reclama Bellido, qui afegeix: "Anys enrere, les persones amb autisme es quedaven a casa".

"Volem trobar el nostre encaix en la Festa"

És evident que en moments clau de la Festa Major, com a les tronades, les persones amb sensibilitats sensorials determinades no poden ser a peu de plaça, però des de l'entitat creuen en la possibilitat de "buscar i estudiar el moment", i deixar la seva petjada al Seguici, com ara durant els balls de lluïment del matí del 29 de juny. A hores d'ara, per Festa Major, l'Associació Supera't i el seu drac la celebren només amb el seus actes propis. "La inclusió no és fer una festa per a tu mateix, malgrat que també sigui necessari", indica la presidenta de l'entitat.

Fins al dia d'avui, han estat poques -es poden comptar amb els dit d'una mà- les persones de fora de l'associació que s'han animat a formar part de la colla per ballar el Superadrac. Pere Marsal ho té clar: "Qui no és tan fanàtic de la Festa no ens veu, i si sortissim amb el Seguici, per probabilitat, a algun nen o nena li agradaria el nostre drac". A més, considera que no formar-ne part frena que la gent s'hi sumi: "No surto al Seguici amb el Superadrac? Doncs m'apunto al Basilisc". A més, la "por" a la discapacitat i l'estigma per "ignorància i desconeixement", en paraules de Bellido, són una barrera social més. "No sortir al Seguici i l'estigmatització de l'autisme ens tanca moltes portes", expressa el jove reusenc. El següent pas és "trucar a la porta de Protocol" perquè es reconegui l'element a nivell institucional i passi a ser un més del folklore reusenc.

El Superadrac, connectat amb Gaudí i la seva influència oriental, representa la bondat i, a través del elements de la natura amb què compta -aigua, foc, terra i aire- el missatge que transmet és d'encaix i inclusió. "En un món ideal, tothom hi conviu sense problemes, malgrat les diferències", apunta Pere Marsal.

Bellido s'ennorgulleix de la feina que s'està duent a terme, però tot i que estiguint fent "taca d'oli", reconeix que la inclusió real és una "utopia" i que "s'ha de picar pedra". La resta d'entitats de la ciutat i del territori han participat en actes conjunts i Bellido no nega que hi hagi una bona predisposició a l'adaptació, però és conscient que queda molt camí per recórrer i que "encara" es veu el Superadrac com "el drac de les persones amb autisme". "La condició autista és una discapacitat invisible que no es comprèn", conclou.

El 22 de setembre tindrà lloc el Creuament del Superadrac

El pròxim diumenge, a dos quarts d'11 del matí, des de la plaça de la Puríssima Sang, el Superadrac, i des de l'església de Sant Joan, el drac convidat, el de Calafell, iniciaran la cercavila del Creuament del Superadrac. Ambdues bèsties es "creuaran" a la plaça de Prim, a la intersecció entre els carrers de Monterols i Llovera i el raval de Santa Anna, moment en què passaran a coexistir i, per tant, el de Calafell s'adaptarà a les necessitats que requereix la realitat autista.

Tot seguit, començaran una cercavila conjunta pel raval, la plaça de Catalunya, el carrer de Galanes i la plaça del Mercadal, fins arribar a les portes de la Prioral, on, després de les darreres ballades, s'acomiadaran i, finalment, el Superadrac marxarà. Tot té un significat i aquest últim gest simbolitza el retorn del drac a la muntanya, on descansarà fins l'any que ve, quan "baixarà" per Sant Pere -en el seu acte propi- i portarà l'acceptació i la bondat a la ciutat. L'acte clourà amb una petita celebració d'aniversari a la plaça de Sant Pere.