-
Joel Santamaria
Jordi Garcia Arnau
La Llotja de Reus ha estat l'escenari de la presentació del tercer llibre de Joel Santamaria, 'Nocturnalia'. Aquesta darrera novel·la està ambientada a l'antiga Tarraco, més concretament al final de l'Imperi Romà i l'inici de l'Edat Mitjana. Editada en castellà per Espasa, es pot trobar a més 300 llibreries de tot l'Estat.
El periodista Josep Baiges ha presentat l'acte tot recordant que en l'anterior acte a la Llotja el protagonista va ser l'Ariel Santamaria, el germà del Joel, d'aquí que hagi afirmat que "la família Santamaria ens vol fer feliços ja sigui fent novel•les o bé fent cançons, tot posant en valor la seva faceta artística i cultural". A continuació la teòloga Maria Josep Salvadó ha fet una exposició de l'aiguabarreig religiós que es vivia al segle III, on el cristianisme encara no estava consolidat i havia de conviure amb les creences romanes molt arrelades en la població.
Joel Santamaria ha fet una detallada exposició del que podem trobar en la seva novel·la ajudat per un suport visual on s'explica tots els elements a tenir en compte. Ha volgut destacar especialment el moment de canvi d'època que vivien els seus personatges en el final d'un decadent imperi romà, tot fent una certa analogia amb els temps actuals.
Un aspecte a destacar de la novel·la és que no cau en els tòpics cinematogràfics sobre l'Imperi Romà, sinó que hi ha un acurat treball d'investigació i recerca sobre textos originals de l'època com la Història d'August, la Eneida i l'Ars Amandi. Això fa que el llibre agafi més veracitat coma novel·la històrica.
La crisi política, econòmica i moral dels tarragonins de l'època fa que ens trobem en un ambient fosc i confús, fet que explica a la perfecció el títol de la novel·la. Santamaria ens ha recordat que en el final de l'Imperi els emperadors tenien mandats molt breus fins al punt d'haver-n'hi 40 en tan sols 50 anys. El emperadors acabaven els seus mandats sovint assassinats per les intrigues polítiques, com també li va passar al martiritzat bisbe Fructuós a Tarraco l'any 259. La violència és una conseqüència de les crisis, en aquest cas, una crisi que va accelerar la pesta de Cebrià que va arribar a matar 5.000 persones al dia en tot l'imperi entre el 249 i el 262 i que per tant, va ser element clau en la caiguda de Roma. Aquesta pandèmia i la ruïna de la classe mitja és un altre dels paral•lelismes que podem trobar amb l'actualitat.
Tot i que Tarraco és l'escenari principal de la novel·la també hi apareixen altres localitzacions com Palmira, al desert de Síria. L'autor ha recordat aquesta població amb tristesa ja que va ser objecte del fanatisme religiós de Dàesh (Estat Islàmic) que la va dinamitar el 2015 i ha alertat sobre el perill que corren les piràmides a Egipte si l'islamisme radical triomfa. Com a reusenc que és també ha inclòs la nostra ciutat en la seva novel•la en situar-hi un campament cartaginès. Reddis o l'esplanada que actualment ocupa Reus, molt probablement va ser l'escenari d'importants batalles durant aquella època.
La primera part de llibre és més històrica, mentre que la segona és més de ficció i està inspirada en les creences i supersticions de l'època. És aquí on entra la màgia negra que deriva d'antigues creences romanes o preromanes i que va dur l'Imperi a una dramàtica cacera de bruixes. Una cacera que normalment acabava en l'espectacle macabre de la incineració a la foguera com segles després passaria amb la Inquisició. La foguera era el càstig per qui practicava la nigromància o màgia negra, ja que aquets era la única manera d'acabar amb les bruixes. La bruixeria es practicava per aconseguir la metamorfosi d'un humà en animal o bé la resurrecció dels morts, uns morts que es convertien en una mena de zombis.
