'Prometem que no hi havia bola calenta!'

"Prometem que no hi havia bola calenta. Gràcies, Misericòrdia!". Co-cap de la colla Xiquets de Reus juntament amb Eduard Valls, Marina Alegret ha deixat clar que era una dona afortunada durant el sorteig dut a terme aquest dijous al vespre al saló de plens de l'Ajuntament de la 14a edició de la Diada castellera del Mercadal, que se celebrarà el pròxim 5 d'octubre a partir de les 5 de la tarda. La sort ha acabat decidint que els amfitrions seran els primers a actuar, seguits pels Castellers de Vilafranca; la Colla Vella de Valls; els Capgrossos de Mataró i la Jove de Tarragona.

En una lectura ràpida de titulars deixats durant els parlaments, el president dels del Penedès, Joan Badell, ha aprofitat per anunciar "un possible castell inèdit a nivell històric"; Valls ha subratllat la intenció d'aprofitar la Diada per "demostrar el suport dels castells als detinguts" vinculats als CDR i el vicepresident dels Xiquets, Xavi Salvadó, no desistia encara de poder aconseguir la màxima difusió televisiva possible malgrat les limitacions imposades per la cessió dels drets d'imatge. L'alcalde, Carles Pellicer, emfatitzava la "consolidació" de la Diada biennal, agraint la col·laboració als representants de totes les colles presents al sorteig.

Per la seva banda, el regidor de Cultura, Daniel Recasens, destacava l'escenari escollit per determinar l'ordre del concurs com una mostra que "no ens el prenem com una patxanga. Per això era molt important fer-ho al saló de plens ("la sala més important de la ciutat", segons refrendava el Batlle). Ens hem posat molt les piles", afegia. La presidenta dels Xiquets, Eva Oliva, no amagava "l'orgull que suposa per nosaltres" i remarcava el "talent no només a l'hora de fer castells" de la colla presentant el cartell concurs dissenyat per dos dels seus membres. Elina Ballester i Aïna Martin el presentaven com una "explosió dels colors de totes les colles en forma de pinya". 

'obsequi a les colles participants ha sorgit de la inventiva d'una de les alumnes del Cicle Formatiu d'Arquitectura Efímera de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació, Claudia Adam (amb Pere Folch com a professor), consistent en una peça amb un cos triangular de fusta de pi sense tractar envoltada per un arc metàl·lic. Dues figures geomètriques que són asimilables als castells. La Diada constarà de cinc rondes i una de pilars, amb un ordre d'entrada a plaça que encetaran els Capgrossos, seguits dels de Vilafranca, els de Reus, la Vella i la Jove de Tarragona.

El representant d'aquesta darrera, Gorka Bertran, reconeixia l'existència "de condicionants després de la nostra Festa Major. Vam patir força caigudes i haurem de recuperar efectius. Per nosaltres, a més, el fet de ser últims ens pot perjudicar alguna de les opcions de pilars per portar a plaça". Roger Bellavista, dels mataronins, no amagava el fet "d'haver entrat gairebé a la repesca" però exposava l'orgull per tornar al Mercadal, "escenari de la nostra millor actuació completada fora de casa. Ha estat un any complicat, amb petits accidents, però vindrem aquí amb alguns màxims" com el 4 de 9.

El vallenc Martínez era prudent. "No puc avançar res. La nostra colla aposta al màxim tant a Tarragona com a Reus, una Diada de la qual estem molt contents que continuï. Vindrem aquí a donar-ho tot", sense confirmar si tornaran a sorprendre amb el 4 de 10 d'ara fa dos anys. "Enguany no el tenim però quan el vam fer aquí tampoc l'havíem fet abans", afirmava. Badell, amb el record de les bones sensacions deixades pels vilafranquins a la Mercè, feia una crida als seus per superar "el hàndicap que suposa la distància" i comptar amb suficients camises a plaça. "Que la distancia no sigui un impediment", pregava mentre confirmava que apostaran per "castells de gamma extra i un possible Castell inèdit a nivell històric".

Finalment, Alegret admetia "una mica de pressió" per als reusencs metre reivindicava la necessitat de "respecte i participació entre les colles", i Valls deixava tot obert "a l'espera dels quatre assajos que ens queden" posant en valor el fet "d'haver aconseguit fer l'aleta del Castell número cent amb folre. Hi seguirem treballant". Entre les poques incògnites que queden per desvetllar una no pas anecdòtica, perquè afecta el ressò que pugui tenir l'esforç de les cinc colles: la retransmissió televisiva. Salvadó recordava l'origen. "Les colles vàrem cedir a l'inici de la temporada els nostres drets d'imatge a la Coordinadora de Colles Castelleres". Aquesta "els va vendre a una productora que es diu Som, que s'encarrega de les transmissions de les diades, deixant fora a la Xarxa que és qui ho feia fins ara".

Com a resultat, "la Xarxa ha intentat lluitar per algunes diades, com la de Sant Fèlix, on al final hi va haver un acord. Pel que fa a la nostra –detallava el vicepresident dels Xiquets-, a hores d'ara no hi ha cap posicionament formal de la Xarxa de què vulgui fer la Diada. Però en el cas que es posicionés, nosaltres apel·lem a què ens agradaria arribar al mateix acord per permetre que es pugui retransmetre per les màximes televisions possibles".