Que la cultura no s’apagui: poemes pel confinament

Ara que tenim més hores que mai per aprofitar el dia, segurament és l’hora de llegir aquell llibre (o aquella pila de llibres!), que estaven criant pols perquè mai aconseguies trobar el moment oportú per obrir-ne les pàgines. Potser hi ha qui, fins i tot, està aprofitant per escriure’n de nous. I qui diu llibres, diu pel·lícules, o museus virtuals o tantes opcions com ens ofereix el món digital.

La situació ens obliga a replegar-nos, i l’espai se’ns fa petit. Truquem als amics i familiars (per videoconferència, és clar), i fins i tot treballem telemàticament; ens podem veure i ens podem sentir, però amb la distància enorme de la manca d’un espai físic compartit. Potser tot plegat servirà perquè quan puguem tornar a estar junts parlem els uns amb els altres i no posem la pantalla del mòbil pel mig, com fèiem fins abans del confinament de manera sovintejada, segur.

Sumits en la situació que ens toca patir, però, ara se’ns obre el cor quan, de manera inesperada, ens regalen el gènere més residual de tots: la poesia. Així, com la mona que ens arriba a la porta de casa de la mà del padrí que la fa arribar al seu fillol, també enganxats a la pantalla de l’ordinador ens arriben poemes: els poemes del confinament, en una xarxa que pretén enllaçar-nos els uns amb els altres, perquè recordem que hi som, que més enllà de la gent que veiem a les 8 del vespre quan sortim a aplaudir el personal sanitari, hi ha molta altra gent que està com nosaltres: engabiada a casa seva, amb ganes de tornar a fruir de tot allò que ens fa persones; persones sensibles, persones susceptibles, com la poesia mateixa.

La dinàmica que se’t proposa seguir per correu és aquesta: enviar un poema a una persona i passar el correu rebut a 20 amistats. En el correu que se t’ha fet arribar hi ha una persona com a número 1 i una altra com a número 2. El poema l’has de passar a la persona número 1 i la persona número 2, quan reenviïs el teu correu a les teves amistats (familiars o coneguts), l’has de posar en primer lloc i tu figurar en segon lloc. D’aquesta manera, tu només has d’enviar un poema i, suposadament, a canvi, en rebràs 20. Aquesta dinàmica no és nova, però davant la manca de contacte entre nosaltres, aquests dies s’ha recuperat, amb voluntat afegida de tocar la fibra, ara que tots tenim les emocions a flor de pell.

Malgrat tot, com que el sector cultural és un dels altres (de tants!) àmbits castigats per aquesta crisi sanitària que és, també, una crisi en molts altres nivells, per als dies 10 i 11 d’abril s'havia de contemplar una apagada cultural digital per queixar-se de la situació. Altres iniciatives es vinculen a les llibreries, per ajudar-les a superar la situació, ja que també han hagut d’abaixar les persianes i enguany es quedaran (ens quedarem) sense Sant Jordi, i conviden a comprar per avançat el llibre que quan tornin a estar operatives hi passarem a recollir (https://llibreriesobertes.cat/), o a comprar-lo a l’editorial, que ens el farà arribar a casa, però fent que la llibreria rebi el 30% de la compra (http://www.paradacomanegra.com/).