«Qui soc, jo?»

Què hi veiem, quan ens mirem al mirall? El jo individual, un reflex que s'oposa als altres, a tothom qui ens envolta, als diferents. És aquesta l'essència d'una exposició que pot veure's des de fa unes setmanes al Museu Salvador Vila-seca, al raval de Santa Anna de Reus en què se'ns proposa una reflexió sobre la identitat, la imatge i la relació amb l'entorn. A través d'imatges, objectes i pintures, entre altres, es dibuixa un itinerari on pensar-se és, de fet, representar-se, construir quelcom que és compartit amb la resta. Mirant l'altre es podrà visitar fins al gener de l'any que ve. 

Diversitat cultural

La mostra és formada, doncs, per més de 150 obres i d’objectes de diferents èpoques, estils i tècniques, tots procedents de les pròpies col·leccions del Museu de la capital del Baix Camp i del Centre de la Imatge Mas Iglésias (CIMIR), tot conformant una experiència que apel·la directament qui s'hi acosta i que proposa una anàlisi sobre la diversitat cultural. Tot plegat, per abordar una qüestió tan complexa com és mirar-nos (i mirar els altres) per entendre'ns, diferències incloses. 
 
I és que, com s'assenyala en un dels plafons explicatius de l'exposició, i a partir d'una cèlebre cita de Marcel Proust, "l'home és l'ésser que no pot sortir de si mateix, que no coneix els altres sinó els en si mateix; i quan el diu el contrari, menteix". A través de bustos, retrats, instantànies i altres treballs, Mirant l'altre proposa igualment el debat sobre la comunitat i la pertinença, sobre els grups als quals pertanyem (o que detestem) i que ens identifiquen i ens fan part de la societat. És el nosaltres en confrontació als altres.

Els estranys, representants a les tradicions

I als altres, els volem entendre? Sí, si és que els seus valors s'acosten als nostres. A la mostra, són desconeguts que han acabant formant part del folklore, són estranys dels quals no aprovem costums i hàbits si desmunten marcs mentals propis. Com que les societats viuen amb temor la diferència i la diversitat, a Mirant l'altre s'hi presenten foranis, representats o no a les nostres tradicions, a qüestions d'entrada tan senzilles com que de la discriminació n'hem fet expressions populars. 

L'itinerari que ens proposa la mostra permet finalment destacar el paper que algunes figures locals van tenir, temps enrere, com a col·leccionistes i viatgers. La seva petjada en altres continents, en paratges exòtics, s'assenyala com a cloenda a l'exposició, són els museus de fa dos segles, desenvolupats a partir de les narratives de l'època, i que han marcat l'essència dels actuals. De fet, el món tal i com el coneixem és una narració definitiva que ens ha brindat el sistema occidental de coneixement enciclopèdic.