L'octubre de l'any passat ja us vaig parlar de Lisa Gerrard i el seu grup Dead Can Dance, però permeteu-me que aquest cap de setmana incideixi en aquesta compositora australiana. Us presento el primer treball que va fer juntament amb el cantant bretó Denez Prigent, "Gortoz a ran", títol que traduït al català vol dir 'Jo espero'. És una cançó preciosa, trista, que reconec que posa la pell de gallina per les profundes i estremidores veus de tots dos. S'inclou en el tercer àlbum de Prigent, anomenat 'Irvi' (2000), expressió que en bretó indica els camins que connecten l'illa amb el continent durant les marees altes i baixes.
La lletra de "Gortoz a ran" descriu l'anhel per algú que se n'ha anat i l'esperança que torni. Denez Prigent la interpreta en bretó i Lisa Gerrard la complementa amb el seu propi llenguatge improvisat, dues veus que esdevenen dos instruments expressius per si sols. Tots dos estan acompanyats pel gaiter i flautista Davy Spillane, el violonista d'arc Valentin Clastrier i el pianista Jean-Marc Illien, entre altres músics.
"Gortoz a ran" es va incloure en la banda sonora de la pel·lícula 'Black Hawk Down' (2001) i en diverses sèries de televisió. El mateix director, Ridley Scott, va sol·licitar incorporar-la al seu film després d'escoltar Lisa Gerrard a 'Gladiator' (2000).
Denez Prigent va néixer a Santec, Finisterre (Bretanya), el 1966. Va aprendre música bretona amb els avis i també es va interessar pels formats gwerz (cant tradicional) i kan ha diskan (cant a cappella). Tot i defensar l'aspecte tradicional, ell considera que la música bretona s'ha d'obrir a la fusió amb altres estils, fins i tot la música electrònica, i per això no renuncia a emprar instruments d'altres regions europees. Prigent ha exercit de professor de música bretona i de locutor en una emissora cultural. També ha gravat vuit discos d'estudi i tres en directe.
Sé que aquesta cançó no us passarà desapercebuda. Espero que us agradi.
Que curiós. Fa molt poques setmanes vaig descobrir aquesta mateixa cançó i vaig quedar meravellat de la Lisa (altre cop) però especialment de'n Prigent i el seu mon absolutament desconegut per mi.
Felicitats per la tria!
