Recasens: 'La pandèmia ha accelerat l'acció cultural prevista'

El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, fa balanç per a Reusdigital.cat del desenvolupament del seu projecte en aquest àmbit per a la ciutat. Si bé apunta que tot plegat és "complex" per l'afectació de la covid-19, assenyala algunes de les iniciatives que s'han pogut engegar (o reformular, en segons quins casos) tot i el context sanitari. La pandèmia, argumenta, "ha estat negativa perquè ens ha obligat a cancel·lar segons què, a moure-ho tot, a girar-ho, però el cert és que segurament ja hauríem apostat per reformular segons quines propostes". 

Som encara en un moment delicat. Quin balanç en pot fer, però, del desenvolupament del seu projecte per a la regidoria de Cultura?

Hem deixat enrere un any tan estrany que fer balanç és complex. Malgrat tot, crec que som on ens havíem plantejat, a partir de tres grans eixos: un projecte cultural de ciutat, el reforç de la capitalitat cultural de Reus i l'establiment d'una programació estable. A banda, hi ha un apèndix, i és que com que vinculem ensenyament i cultura això ens fa tenir una visió única. 

S'ha avançat, doncs, en qüestions concretes?

Sí. Al camí hi han d'aparèixer el Consell municipal de cultura i el pla de cultura. Aquest vindrà després del consell, que serà qui el gestarà. El Consell ha arrencat a partir de la feina fet pel propi equip intern, a partir del qual tindrem un document que farà de base per respondre què, qui i com ha de ser en l'ens. Tenim una idea clara de la cultura que volem, i aquesta ha de ser participada. 

I això, com es vehicula?

A partir del contacte amb entitats i associacions. De fet, mantenim un diàleg constant, que amb la pandèmia s'ha intensificat. Si dic que és constant, posem per cas, i més en un context com l'actual, poso d'exemple les festes majors, o el campament de Reis, o el Carnaval. Hi ha una sèrie d'organismes, doncs, que conjuntament conformen el nostre relat cultural. 

Posi un exemple. 

Entre altres, hem apostat per la cessió d'espais, també als centres educatius, perquè en un moment especial com és aquest trobem essencial que la ciutadania sàpiga que els equipaments són al seu abast. Hi ha un pla que vol ser de ciutat, i en aquest temps hem aconseguit diversos avenços. La feina, com a regidoria i com a Institut (Reus Cultura) està feta; ara és quan l'hem d'obrir a la resta d'agents culturals. 

Un teixit cultural local ric i divers. 

Abans de la pandèmia, i com a regidor, jo m'havia reunit amb més de 200 entitats, grups i creadors. El Consell, en efecte, serà plural i heterogeni. A més, caldrà trobar les fórmules de treball adequades perquè el que no voldríem és que funcionés com un consell de savis. 

S'ha referit al reforç de la capitalitat cultural. 

Reitero que tot plegat forma part d'un únic relat, d'una única veu per projectar el model que tenim previst. Venim, doncs, del primer punt, que és el del projecte. Aquest el fem entre tots, i el primer esforç passa per transmetre allò que fem a casa, a la ciutat. Tenim l'institut, els consorcis dels teatres, les biblioteques i, a més, hi ha política lingüística. La feina, per tant, és construir quelcom únic a partir de tot això, com ho focalitzem a partir d'una marca, si se'n pot dir així, com és Reus Cultura. 

I de manera més concreta?

Hem tingut una presència forta, a xarxes, i per exemple estem planificant la manera de treballar l'Any Ferrater. Centralitzar el què, peça per peça, reforça el nostre pla estratègic. Hi ha projectes antics i nous que mirem de reforçar, i també hem apostat nous espais per viure-hi la cultura, per anar més enllà dels límits habituals. I no parlo només d'espais, de fet, sinó de formats. La pandèmia, en aquest sentit, ens va abocar a la xarxa. O el Trapezi, que ha suposat un gran esforç, enguany, i la preparació del proper, que serà el 25è. 

I pel que fa a la programació estable?

La idea ha estat la de refermar-la, més enllà dels festivals que ja són a l'agenda. Tenim un calendari molt clar, però a banda ens hem plantejat com podem viure la cultura tot l'any. Això planteja dues qüestions: com els projectes tenen vida més enllà de quan es fan, com el Trapezi, que s'ha anat desfilant durant mesos, i plantejar-nos què més podem tenir. 

I què més, podrem tenir?

Volem que hi hagi circ tot l'any, posem per cas. Què hi podem afegir, a l'agenda? El programa 'Filosofia, imatges i lletres' (Fils), o el 'projecte Bartrina'. I així és com l'omplim. La idea és que tot ciutadà de Reus pugui trobar quelcom estimulant en un moment determinat de l'any, que es percebi que a la ciutat hi ha activitat tot l'any. I, com a extra, el binomi cultura i ensenyament dona fruits com el 'Passaport cultural', de manera que uns projectes i altres deixen pòsit i són accessibles. 

I quin impacte té la pandèmia, en tot aquest desenvolupament estratègic?

La pandèmia ha accelerat algunes coses, ha accelerat l'acció cultural prevista. Ha estat negativa perquè ens ha obligat a cancel·lar segons què, a moure-ho tot, a girar-ho, però el cert és que segurament ja hauríem apostat per reformular segons quines propostes. Tenim un equip molt potent, amb una gran voluntat de treball, i ens hem anat adaptant a tot en la mesura que la situació sanitària ha anat evolucionant.

El cas és que de la pandèmia n'han sorgit noves iniciatives, com el Reus@casa.

Un dels primers esdeveniments que vam impulsar va ser el 'Festival a casa', que va ser en línia. Després n'han vingut d'altres, arreu de Catalunya, i no ho dic pas per treure pit, però nosaltres ho vam tenir clar des de l'inici del confinament. Poso d'exemple el que va passar amb les tallades de cama de la Vella Quaresma. Vam enregistrar les pendents per tal que la canalla no es quedés sense veure-les. Així és que sí, la pandèmia ha accelerat coses, i ens ha obligat a rumiar què enregistràvem i què no, i amb quina qualitat, o com podia virtualitzar-se. Les limitacions a la mobilitat, a més, van comportar que potenciéssim la feina dels artistes i creadors de proximitat, quelcom que també ha estat positiu. No es tractava de cancel·lar-ho tot. Es tractava de fer-ho d'una altra manera. 

I van programar el 'projecte Bartrina', que ha esmentat abans. 

A nosaltres ens agradaria tenir sempre els teatres plens. Però en un moment com l'actual vam pensar que potser valia la pena tenir-los oberts, ni que fos amb menys aforament, per fer-hi cultura. De vegades potser cal pensar abans en allò que has programat que no pas en la taquilla. Això comença quan s'aixeca el teló, sí, però la feina és més complexa i s'ha accelerat. És evident que, en aquest sentit, la pandèmia també té una part positiva. 

Anem cap a formats híbrids que es consolidin, doncs?

En certa manera, el projecte ja ho comportava. Si parlem de facilitar l'accés a la cultura, o d'arribar a nous públics, o d'experimentar, què t'ho permet? Un format híbrid. Ara bé, tot això ha arribat per quedar-se? No. El campament de Reis hi serà sempre? El protagonisme de Reis l'ha de tenir la cavalcada. I consti que el campament va suposar un gran esforç i va tenir un gran retorn. Per tant, el que es quedarà serà allò que valgui la pena, que sigui viable, també a nivell pressupostari, i que millori el que tenim. 

Creu haver sabut transmetre, tot aquest esforç al qual s'ha referit? Ho dic perquè va rebre crítiques, precisament pel campament. 

D'una banda hi pot haver la crítica constructiva, de gent que s'estima la ciutat. De l'altra, hi pot haver la crítica més o menys interessada, de caràcter polític, que apareix quan hi ha determinats comicis. Potser hem semblat poc permeables a la crítica, i poc autocrítics. Crec, però, que hem fet un esforç per admetre què no s'ha fet bé i què podria millorar. Potser sí que cal que ens esforcem en explicar millor el pla que tenim, però consti que tothom que l'ha volgut conèixer n'ha estat informat.