-
La pel·lícula Volver (2006), de Pedro Almodóvar, és una de les recomanacions d'aquesta setmana
Cedida
Un cap de setmana més, i ja en portem una bona colla, a Reusdigital.cat ens proposem contribuir al vostre temps d'oci i lleure tot recomanant-vos, humilment, una mica de cultura. De vegades són discos, altres cops són llibres, o sèries, o pel·lícules. El cas és que d'aquesta manera volem fer del vostre dissabte i diumenge un espai de temps millor.
Aquest cap de setmana m'ha semblat una bona proposta per als lectors el fet de recuperar la pel·lícula Holy motors, de Leo Carax (2012), després d'haver gaudit d'una (breu però) intensa escapada a París. Alguns dels seus indrets més bells i reconeguts apareixen en un film que una dècada enrere, en estrenar-se, va generar cert debat entre detractors i espectadors complaguts.
Per peculiar, hipnòtica i fascinant, Holy motors s'ha guanyat un lloc entre les pel·lícules més destacades del cinema europeu. És una carta d'amor a la feina de l'actor, entesa com una manera de viure, i planteja si no som pas tots intèrprets a les nostres respectives vides. Per si els lectors no han vist el film, i per no revelar detalls, tan sols diré el que se'ns planteja d'entrada: un home (Oscar), tot viatjant en limusina per la capital francesa, es transforma un cop i un altre en allò que es mostra de manera natural, gairebé rutinària, com si d'una jornada laboral es tractés.
Són tantes igualment les lectures que permet Holy motors que m'estalviaré la meva. No obstant això, i com si del cinema de David Lynch es tractés, deixeu-me de dir que de vegades és tan senzill com deixar-se anar (i atrapar) per la bellesa del que veiem a la pantalla.
Holy motors és al catàleg de Filmin.
Un crim, un fantasma i problemes familiars són la premissa d’una de les pel·lícules més emblemàtiques de Pedro Almodóvar. Estrenada l’any 2006, Volver és un clàssic de la cinematografia espanyola aconseguint al voltant de 40 premis, entre els quals cinc Goya i la nominació a l’Òscar de la seva protagonista, Penélope Cruz.
Sent un drama familiar amb molts punts de comèdia, Volver és un film on la línia entre la vida i la mort és molt difusa. Les protagonistes són originàries d’un poble de la Manxa, on ja no viuen i on van morir els seus pares en un incendi. Un dia quan tornen al poble, la mare de les dues, encarnada per Carmen Maura, se’ls apareix per solucionar qüestions que li van quedar pendents en vida.
A partir d’aquestes aparicions, tant els personatges com els espectadors van descobrint a poc a poc els perquès que amaguen la mort i les relacions familiars. Comèdia, drama i surrealisme es barregen i traslladen el públic del riure als pèls de gallina en pocs minuts. A més, les actuacions de Penélope Cruz, Lola Dueñas, Carmen Maura i Blanca Portillo, “noies Almodóvar”, guarneixen una pel·lícula impecable acompanyada de la cançó “Volver”, de Carlos Gardel.
Tant si us agrada Almodóvar com si no en sou especialment fanàtics, és una pel·lícula que val la pena veure. Conté els elements típics de la filmografia del director, com els colors, les relacions familiars i el tipus de personatges; però d’una manera més lleugera i amb una trama més clara que en altres films, permetent endinsar-se fàcilment en el món d'Almodóvar. Espero que la gaudiu!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=hp4u67AV8VI[/youtube]
Aquesta setmana ens desplacem a Mallorca i tirem enrere uns quants anys per parlar sobre La Búsqueda, un grup que em va cridar força l'atenció i que us recomano. Francament, desconec si actualment estan en actiu, però sí que us puc afirmar que la formació ha patit vaivens en el seu funcionament i canvis en la seva composició que, amb el temps, però, no han afectat el seu bon criteri musical. Els components de La Búsqueda sempre han estat fidels als orígens i a les conviccions artístiques, anteposant-les a les comercials. Potser per això ha estat una formació que no ha rebut el reconeixement que mereix. I, pel que veig, crec que tant els fa.
El grup va néixer el 1985 al voltant de la figura del compositor, guitarrista i cantant Xisco Albéniz, acompanyat aleshores per Javier Suárez (bateria) i Luis Escorcia (guitarra). Ells, de sempre, han preferit deixar de banda les influències anglosaxones, molt habituals als anys vuitanta, per fer costat a les arrels folk i als sons mediterranis i hispans, fent ús d'instruments poc comuns en el pop i el rock, com els violins, les trompetes o els violoncels. Quant a les lletres de les cançons, són poemes de gran sensibilitat, a cavall entre la nostàlgia, la mort i l'esperança, embellits per la veu profunda i emocionant d'Albéniz.
En tots aquests anys, La Búsqueda ha tret quatre àlbums: l'homònim, publicat el 1988; La rueda de la fortuna (1991); Psicolatin (1996), i Los penitentes (2004). Però vull centrar-me en el del debut, que presenta vuit cançons, totes d'una gran bellesa. Permeteu-me que en destaqui dues: l'excel·lent Canción de la desesperanza, que teniu al vídeo, i Los ángeles del barranco, una adaptació del romanç Reyerta, de Federico García Lorca. El disc va ser editat a Mèxic i, un any després, a França, arran de l'èxit que van tenir en actuacions per aquests països.
M'alegraria saber que encara funcionen i que tanta genialitat té més recorregut. Mentrestant, gaudiu de La Búsqueda. Bon cap de setmana!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=FrJozDTGhmQ[/youtube]
Marc Busquets recomana "Holy motors"
Aquest cap de setmana m'ha semblat una bona proposta per als lectors el fet de recuperar la pel·lícula Holy motors, de Leo Carax (2012), després d'haver gaudit d'una (breu però) intensa escapada a París. Alguns dels seus indrets més bells i reconeguts apareixen en un film que una dècada enrere, en estrenar-se, va generar cert debat entre detractors i espectadors complaguts.
Per peculiar, hipnòtica i fascinant, Holy motors s'ha guanyat un lloc entre les pel·lícules més destacades del cinema europeu. És una carta d'amor a la feina de l'actor, entesa com una manera de viure, i planteja si no som pas tots intèrprets a les nostres respectives vides. Per si els lectors no han vist el film, i per no revelar detalls, tan sols diré el que se'ns planteja d'entrada: un home (Oscar), tot viatjant en limusina per la capital francesa, es transforma un cop i un altre en allò que es mostra de manera natural, gairebé rutinària, com si d'una jornada laboral es tractés.
Són tantes igualment les lectures que permet Holy motors que m'estalviaré la meva. No obstant això, i com si del cinema de David Lynch es tractés, deixeu-me de dir que de vegades és tan senzill com deixar-se anar (i atrapar) per la bellesa del que veiem a la pantalla.
Holy motors és al catàleg de Filmin.
Estel Romeu recomana "Volver" (2006)
Un crim, un fantasma i problemes familiars són la premissa d’una de les pel·lícules més emblemàtiques de Pedro Almodóvar. Estrenada l’any 2006, Volver és un clàssic de la cinematografia espanyola aconseguint al voltant de 40 premis, entre els quals cinc Goya i la nominació a l’Òscar de la seva protagonista, Penélope Cruz.
Sent un drama familiar amb molts punts de comèdia, Volver és un film on la línia entre la vida i la mort és molt difusa. Les protagonistes són originàries d’un poble de la Manxa, on ja no viuen i on van morir els seus pares en un incendi. Un dia quan tornen al poble, la mare de les dues, encarnada per Carmen Maura, se’ls apareix per solucionar qüestions que li van quedar pendents en vida.
A partir d’aquestes aparicions, tant els personatges com els espectadors van descobrint a poc a poc els perquès que amaguen la mort i les relacions familiars. Comèdia, drama i surrealisme es barregen i traslladen el públic del riure als pèls de gallina en pocs minuts. A més, les actuacions de Penélope Cruz, Lola Dueñas, Carmen Maura i Blanca Portillo, “noies Almodóvar”, guarneixen una pel·lícula impecable acompanyada de la cançó “Volver”, de Carlos Gardel.
Tant si us agrada Almodóvar com si no en sou especialment fanàtics, és una pel·lícula que val la pena veure. Conté els elements típics de la filmografia del director, com els colors, les relacions familiars i el tipus de personatges; però d’una manera més lleugera i amb una trama més clara que en altres films, permetent endinsar-se fàcilment en el món d'Almodóvar. Espero que la gaudiu!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=hp4u67AV8VI[/youtube]
Marià Arbonès us prosposa escoltar la música de La Búsqueda
Aquesta setmana ens desplacem a Mallorca i tirem enrere uns quants anys per parlar sobre La Búsqueda, un grup que em va cridar força l'atenció i que us recomano. Francament, desconec si actualment estan en actiu, però sí que us puc afirmar que la formació ha patit vaivens en el seu funcionament i canvis en la seva composició que, amb el temps, però, no han afectat el seu bon criteri musical. Els components de La Búsqueda sempre han estat fidels als orígens i a les conviccions artístiques, anteposant-les a les comercials. Potser per això ha estat una formació que no ha rebut el reconeixement que mereix. I, pel que veig, crec que tant els fa.
El grup va néixer el 1985 al voltant de la figura del compositor, guitarrista i cantant Xisco Albéniz, acompanyat aleshores per Javier Suárez (bateria) i Luis Escorcia (guitarra). Ells, de sempre, han preferit deixar de banda les influències anglosaxones, molt habituals als anys vuitanta, per fer costat a les arrels folk i als sons mediterranis i hispans, fent ús d'instruments poc comuns en el pop i el rock, com els violins, les trompetes o els violoncels. Quant a les lletres de les cançons, són poemes de gran sensibilitat, a cavall entre la nostàlgia, la mort i l'esperança, embellits per la veu profunda i emocionant d'Albéniz.
En tots aquests anys, La Búsqueda ha tret quatre àlbums: l'homònim, publicat el 1988; La rueda de la fortuna (1991); Psicolatin (1996), i Los penitentes (2004). Però vull centrar-me en el del debut, que presenta vuit cançons, totes d'una gran bellesa. Permeteu-me que en destaqui dues: l'excel·lent Canción de la desesperanza, que teniu al vídeo, i Los ángeles del barranco, una adaptació del romanç Reyerta, de Federico García Lorca. El disc va ser editat a Mèxic i, un any després, a França, arran de l'èxit que van tenir en actuacions per aquests països.
M'alegraria saber que encara funcionen i que tanta genialitat té més recorregut. Mentrestant, gaudiu de La Búsqueda. Bon cap de setmana!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=FrJozDTGhmQ[/youtube]
Etiquetes:
