Romano, Sclavis i Texier, el trio africà

El 1995, el trio de jazz format per Aldo Romano (bateria), Louis Sclavis (clarinet i saxo soprano) i Henri Texier (contrabaix) gravava 'Carnet de routes', el primer dels tres discos inspirats en els seus viatges a l'Àfrica en companyia del fotògraf Guy Le Querrec. Després publicarien 'Suite africaine' (2000) i 'African Flashback' (2005). Aquest cap de setmana el dedico a explicar-vos coses sobre aquests tres treballs, que us recomano escoltar i contemplar. Dic contemplar perquè inclouen un llibret amb un munt de fotografies excel·lents de Le Querrec.

De fet, la idea va sorgir arran d'una proposta que va rebre Aldo Romano per anar a Guinea Equatorial a oferir una classe magistral de jazz, acompanyat de dos músics i el fotògraf Guy Le Querrec. Casualment, Le Querrec era amic d'infància del contrabaixista Henri Texier, amb qui Romano tocava des de feia temps, i va convidar Texier a participar en el projecte, juntament amb el clarinetista Louis Sclavis. Després, la proposta inicial va derivar en una col·laboració més extensa. 

El primer dels discos, Carnet de routes, va obtenir un èxit excepcional. Romano, Sclavis i Texier van viatjar durant tres setmanes per sis països de l'Àfrica central i occidental amb l'objectiu de retrobar-se amb les arrels africanes del jazz. Els músics van oferir concerts en diferents festivals, però sobretot es van submergir en la vida de la gent de les ciutats i els pobles per on passaven. Com a resultat, van compartir moltes sessions improvisades a l'aire lliure amb músics locals. Tota l'experiència va quedar ben documentada en nou cançons i en les fotografies en blanc i negre de Le Querrec.

Durant la tardor del 1997, tots quatre van viatjar de nou a l'Àfrica, en aquest cas a l'oriental i a Sud-àfrica, per continuar la recerca de les arrels del jazz en aquest continent. Com en el primer disc, les quinze cançons que formen Suite africaine estan impregnades de l'esperit viatger i tradicional africà. Això sí, sense cap presència d'instruments ni músics locals. Com a la resta de les obres, cada músic va aportar diverses composicions, entre les quals destaquen tres improvisacions.

En canvi, el tercer disc, African Flashback, no va ser fruit d'un tercer viatge. Amb motiu dels trenta anys de viatges per fer reportatges fotogràfics a l'Àfrica, Guy Le Querrec va treure fotos en blanc i negre que tenia guardades en caixes i en va oferir quatre a cada músic perquè servissin de font d'inspiració per compondre un tema musical. La qüestió era percebre l'emoció que expressava la imatge i convertir-la en música. Romano, Sclavis i Texier se'n van sortir molt bé. La cançó que adjunto en el vídeo, "Viso di donna", s'inclou en aquest tercer disc. 

Bon cap de setmana!