Dilluns, 17 de Juny de 2024

Una exposició sobre les exhumacions de fosses comunes fa parada a Reus

Al Museu Salvador Vilaseca

23 de Novembre de 2023, per Reusdigital.cat
  • L'exposició es pot veure al Museu Salvador Vilaseca

    Raúl Rodríguez

  • L'exposició es pot veure al Museu Salvador Vilaseca

    Raúl Rodríguez

  • L'exposició es pot veure al Museu Salvador Vilaseca

    Raúl Rodríguez

  • L'exposició es pot veure al Museu Salvador Vilaseca

    Raúl Rodríguez

  • L'exposició es pot veure al Museu Salvador Vilaseca

    Raúl Rodríguez

  • L'exposició es pot veure al Museu Salvador Vilaseca

    Raúl Rodríguez

  • L'exposició es pot veure al Museu Salvador Vilaseca

    Raúl Rodríguez

  • L'exposició es pot veure al Museu Salvador Vilaseca

    Raúl Rodríguez

  • L'exposició es pot veure al Museu Salvador Vilaseca

    Raúl Rodríguez

L’exposició itinerant 'On són? 85 anys d'exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya' fa parada al Museu de Reus, al raval Santa Anna. La inauguració ha estat comissariada per la historiadora i professora Queralt Solé Barjau.
 
La mostra vol donar a conèixer a la ciutadania què fa la Generalitat de Catalunya respecte a les fosses comunes i què ha fet amb anterioritat. S’hi destaquen també les exhumacions que va iniciar la Generalitat republicana durant la mateixa Guerra Civil. Així mateix, informa dels resultats d’aquestes actuacions i posa tres exemples de famílies que cerquen o han cercat i localitzat el seu familiar desaparegut durant la guerra.
 
L'objectiu de la feina del Pla de fosses de la Generalitat és garantir el "dret a la veritat", detalla el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses. És a dir, el dret a conèixer què va passar i així, reescriure la història. 
 
A l’exposició es pot veure com es fa la recerca d’un desaparegut, com s’exhuma una fossa comuna i què succeeix amb les restes que s’identifiquen i amb aquelles que no poden ser identificades. Amb aquest tipus d'iniciatives, es continua "coneixent i reconeixent" el que va passar, explica el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus, Daniel Recasens. "El nostre passat marca el present", apunta l'alcadessa de la ciutat, Sandra Guaita, qui conclou: "No s'ha de quedar en l'oblit, les noves generacions han de saber explicar-lo".
 
La mostra consta de sis àmbits que tenen com a eix central les fosses comunes, els desapareguts i les famílies, i romandrà oberta fins al 13 de gener de 2024. L’accés és gratuït de dimarts a dissabte, de 10 del matí a 2 del migdia i de 5 de la tarda a les 8 del vespre.
 
Història i antecedents
 
Al primer àmbit es pot trobar una explicació històrica que relata l'origen i les tipologies de les fosses comunes a Catalunya amb el fracassat cop d’estat de juliol de 1936 i l’inici de la Guerra Civil. S'hi exposen els casos de les primeres fosses exhumades, durant la mateixa Guerra Civil, la dictadura franquista i els primers anys de la recuperació democràtica. En aquest àmbit s’hi explica que la majoria de les fosses comunes existents a Catalunya són de soldats republicans i de civils represaliats per la dictadura, condemnats a mort, afusellats i enterrats als cementiris de les quatre capitals catalanes.
 
L’actualitat
 
El segon àmbit es focalitza en la tasca que ha fet la Generalitat de Catalunya a partir del segle XXI, quan hi va haver una demanda social perquè s’actués en les fosses comunes de soldats o de represaliats per la dictadura. Des de l’any 2003, amb la creació d’un Cens de persones desaparegudes, el Govern no ha deixat d’actuar, atenent un cens que augmenta cada any i reglamentant amb la Llei aprovada el 2009 com s’havia d’actuar per exhumar una fossa comuna. L’any 2017 destaquen dues accions que incentiven les actuacions en fosses: el Pla de fosses i el Programa d’identificació genètica. En aquest àmbit es faciliten amb xifres els resultats de totes aquestes actuacions iniciades el 2003.
 
Relats familiars
 
L’àmbit tercer focalitza tota l’atenció en les famílies, que són les protagonistes de l’exposició i de les polítiques públiques sobre fosses comunes a Catalunya. S’hi exposa el cas de tres desapareguts als quals les respectives famílies van cercar després de la guerra i ja en el present, inscrivint el seu familiar al Cens de persones desaparegudes. Són les famílies de Ferran Cabeceran Marginet, la de Marcos Andrés Latorre, i la de Josep Aubeso Rovira. S'hi mostra la documentació i informació que les famílies conservaven i que ha servit perquè s’estigui intentant localitzar on van morir o obtenir informació que es tenia fins ara.
 
Una fossa comuna
 
Al centre de l’exposició es mostra la recreació d'una fossa comuna excavada a través d’una gran fotografia arran de terra, envoltada de diversos objectes personals que s’han trobat en les fosses comunes de Catalunya. Aquests objectes van acompanyats de testimonis extrets de dietaris de soldats que van participar en la guerra, escrivint impressions i situacions que ajuden a evocar l’objecte en el seu context.
 
La metodologia científica
 
Al cinquè àmbit es mostra la metodologia científica que s’aplica per excavar una fossa i exhumar les restes òssies. L’àmbit es complementa amb un audiovisual en què s’exposa el desenvolupament tècnic per part dels professionals i científics mitjançant petites càpsules.
 
La fossa comuna de Santa Magdalena de Móra d'Ebre
 
Al sisè i últim àmbit s’explica, amb fotografies de Llorenç Herrera Altés (Batea, 1948), la fossa del mas de Santa Magdalena, descoberta arran de l’estudi de geolocalització l’any 2016. La posterior excavació, iniciada el 14 de desembre de 2020, va acabar localitzant 64 rases, d’on s'han recuperat 177 individus. La magnitud dels resultats l'ha convertit en la fossa més gran que s'ha obert a Catalunya.
 
Vinculades a l’exposició s’han programat altres activitats, com ara la conferència  'El cas de Cipriano Martos, una recerca arqueològica i antropològica'. A càrrec de l'arqueòleg Francesc Florensa Puchol i de la doctora Núria Armentano, el dia 13 de desembre, a les 6 de la tarda, al Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca.
 
Així com la ruta històrica sobre els espais vinculats a la figura de Cipriano Martos al municipi de Reus. Es farà el dia 16 de desembre i el dia 13 de gener de 2024, a les 11 del matí. L'inici de la ruta serà a la plaça Abat Oliva, i el final, al Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca. 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Museu Salvador Vilaseca Diari Reus Digital
Museu Salvador Vilaseca Diari Reus Digital
Museu Salvador Vilaseca Diari Reus Digital
Museu Salvador Vilaseca Diari Reus Digital
Museu Salvador Vilaseca Diari Reus Digital
Museu Salvador Vilaseca Diari Reus Digital
Museu Salvador Vilaseca Diari Reus Digital
Museu Salvador Vilaseca Diari Reus Digital

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges