David Pinilla (general Topete): 'Prim és una figura contradictòria'

Quina és la incidència del seu personatge a la trama?

És molt important. La pel·lícula s'inicia després de la revolució de 1868, on Topete ha estat fonamental, com a cap de la marina armada a Cadis. Prim rep el suport de l'almirall i com a agraïment li fa ministre de la Marina. Això sí, durant el film dimiteixo perquè em sento utilitzat per Prim, hi ha diferències entre nosaltres perquè jo vull com a rei al Duc de Montpensier i ell a Amadeo de Saboya. Ja cap al final, Serrano, un dels conspiradors, em truca per poder donar legitimitat a la nova situació, sense Prim, ja que Topete és un personatge volgut pel poble, un heroi de guerra que no està contaminat per les conspiracions de palau. D'aquí que l'acompanyi a buscar a Amadeo, de Madrid a Cartagena.

Des de la perspectiva actual, quina opinió té de Prim?

Em sembla un personatge apassionant. En el context de la època, s'explica que allò militar i allò civil estaven molt units. Qualsevol militar vol ser ministre després de la revolució i qualsevol ministre realitza un cop d'estat per canviar el govern o el rei. En aquest sentit, la figura de Prim em sembla interessant perquè és molt contradictori en les seves actuacions. Estant a Catalunya, el rei li diu que reprimeixi als catalans i ho fa, però després encapçala un batalló de catalans per lluitar contra els moros. És un home que cerca quotes de poder i tot ho va legitimant. Només cal veure que hi ha una biografia d'ell titulada Prim, el conspirador. Es va passar tota la vida conspirant i cercant poder.

Per últim, creus que es pot establir un paral·lelisme entre l'època narrada i l'actual?

Era una època molt difícil, de la mateixa manera que aquesta. Ara, però, portem molts anys, afortunadament, que quan als militars no els hi agrada alguna cosa no volen canviar-ho pel seu compte, es queden al marge. No obstant, sí que hi ha forces paral·lelismes; ara no es mata un president o es fa fora un rei però es fan altres tipus de conspiracions. Els partits polítics tenen doble comptabilitats i 'jo et voto a tu i faig això'. Els polítics fan i desfan moltes coses, al marge del poble, i crec que això també era característic de l'època de l'assassinat de Prim.