Tot tornant de Santander, i com si imaginés un resultat tan positiu com l'aconseguit al Sardinero, vaig aprofitar el fet que hi havia jornada intersetmanal de la Segona Divisió A, per agafar mides a la categoria de plata del futbol espanyol, en la qual a partir de l'agost debutarà el nostre CF Reus Deportiu.
Una vegada fets els 250 quilòmetres que separen Santander de Valladolid, vaig anar a veure un Real Valladolid- CF Girona a Zorrilla, un magnífic estadi on caben 26.500 espectadors, i que es va construir l'any 1982 per a la celebració del Mundial de futbol d'Espanya d'aquell mateix any. Menys de 7.000 espectadors decebuts per la trista temporada del club del Pisuerga en què simplement aspiraven a certificar la seva permanència a Segona A. Com a anècdota, us diré que vaig estar escoltant la conversa d'uns aficionats locals que comentaven el 0 a 3 del Reus a Santander, alarmats per la dificultat que suposa intentar recuperar una categoria perduda, fins i tot, per un gran com el Racing de Santander.
I si Zorrilla és un dels millors camps de Segona A, l'endemà vaig estar a un dels més petits i peculiars, Anduva. El Mirandés és un dels clubs modestos de la categoria. Aquesta ha estat la quarta temporada en què aquest club ha jugat a Segona A, la seva fita més elevada. El partit enfrontava a un Mirandés que intentava esgotar les seves poques opcions de jugar la promoció d'ascens a Primera contra un ex-Primera com el Còrdova. Anduva va acollir unes 3.300 persones per veure el Mirandés-Còrdova en un camp de 6.900 localitats.
Anduva és un camp reformat i ampliat per acomplir amb les normes de la LFP. Torns per validar les entrades, càmeres de vigilància i abundants cabines de premsa per satisfer tots els mitjans que segueixen la Liga Adelante.
Però hi ha camps que no compleixen el requisit que marca la LFP sobre la capacitat mínima d'un camp de futbol a Segona A situada en 6.000 espectadors. L'Alcoraz d'Osca amb 5.500 cadires i el Santo Domingo d'Alcorcón amb 5.000, són els dos únics camps que no arriben al mínim, tot i que els dos clubs tenen projectes d'ampliació i millora de les seves instal·lacions.
El Camp Nou de Reus té una capacitat per 4.800 espectadors, fet que el situarà com l'estadi amb menys aforament de la Segona A. Les obres previstes van encaminades cap a la substitució de la gespa i el condicionament de la zona de premsa per a la nova categoria. De totes maneres, la LFP dona un termini de dos anys per adaptar els recintes esportius a les característiques que demanda per cada categoria. En aquest sentit, el cas més clamorós és el d'Ipurua d'Eibar on només caben 5.300 espectadors i a l'agost afrontarà la tercera temporada consecutiva a Primera Divisió, categoria on es demanden recintes d'un mínim de 15.000 espectadors.
