Dilluns, 19 d'Abril de 2021

Eduard Toda, un reusenc de pedra picada

22 de Juny de 2016, per Jaume Massó Carballido
  • Autògraf d’Eduard Toda (1924). Àlbum de la col·lecció Martorell Òdena

    Biblioteca del Centre de Lectura de Reus

Com tants altres compatricis seus, Eduard Toda i Güell (Reus, 1855- Poblet, 1941) es va sentir sempre vitalment vinculat a la seva ciutat natal. I molts dels qui el van conèixer i en van parlar també n’acostumaven a destacar el seu caràcter reusenc i àdhuc reusenquista. Us en faig cinc cèntims.

Molt aviat, quan Toda acabava de fer els 33 anys, el periodista Josep Roca i Roca (signant amb el pseudònim “P. del O”) li dedicà un dels seus 'Retratos de cos enter' a les planes de la revista barcelonina La Esquella de la Torratxa (núm. 471, 21 de gener de 1888, p. 33-35). Roca començà l’article escrivint (hi corregeixo només els accents gràfics, com en tots els textos que transcriuré aquí): “De fixo que n’hauran sentit parlar més de una vegada. Conta 33 anys escassos y ha seguit mitj món. Fill de Reus com en Fortuny, com en Prim, com en Bartrina; guapo, de bona presència, més aviat alt que baix, cabell y barba rossos, ulls blaus y expressius, respirant franquesa y bon humor, és de la rassa dels homes infatigables y emprenedors, dels que reuneixen la ciència a la acció, l’afany de descubrir e investigar a un gran esperit de observació y a un fort caudal de coneixements. És impossible parlarli sense posarhi simpatias; té ángel, com diuen los castellans”.

Molts anys després, el 26 de juny de 1924, a les planes del setmanari humorístic barceloní El Borinot (núm. 31, p. 6), el redactor que signava amb el pseudònim “Un moment” va incloure Toda entre els fills més destacats de la ciutat. L’article, intitulat 'Per homes cèlebres', comença dient: “Per homes cèlebres, Reus, no va de broma. Mireu, en el moment d’escriure aquestes ratlles, els noms que se’ns acuden, a raig de ploma, els uns encara vius, els altes ja morts...”, i tot seguit hi esmenta i glossa breument el general Prim, l’arquitecte Gaudí, el metge Jaume Peyrí, el pintor Fortuny, l’escriptor Joaquim M. Bartrina, l’erudit Pau Font de Rubinat, el poeta Josep Martí Folguera i el mecenes Evarist Fàbregas, a més d’Eduard Toda i –curiosament, però també significativament– l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, aquest evidentment no reusenc de naixença però és clar que molt relacionat professionalment amb Reus. Pel que fa a Toda, el redactor digué: “Eduard Toda i Güell, que prenent l’aire dels Mèdicis, podríem anomenar El Magnífic, amo i senyor d’un dels llocs més vistents de la nostra terra: Escornalbou”. Després d’un seguit de consideracions complementàries, l’article acaba així: “En fi; que no acabaríem mai: fem punt. Visca Reus!”.

Com és natural, Toda ens va deixar –entre el gran nombre de llibres i articles que publicà al llarg de la seva vida– diverses referències a la seva ciutat. Vegem-ne un parell.

El 15 de juny  de 1884, a la revista barcelonina La Ilustració Catalana (núm. 112, p. 162-163), al primer lliurament del seu treball sobre la “Crema dels convents a Reus” i per a explicar com eren la ciutat i els seus habitants als anys inicials del segle xix, va escriure: “Tot era a Reus particular y diferent dels altres pobles de Catalunya: en sos vehins se veya la energia que mou una voluntat de ferro, y brillava’l talent capas de realisar obras que la gent d’ahir hauria portat a cap per més que avuy sian declaradas de execució impossible. La vila progressava y li eran certament rèmoras y estorbs los establiments monàstichs que tenia en lo clos de sas murallas. / Dihem, pera ser exactes, que en las lluytas políticas d’aquella època, Reus caygué resoltament del costat de la llibertat, lo qual féu encara més delicada la situació dels convents en son recinte.”

I el 3 de novembre de 1888, a les planes de la ja citada La Esquella de la Torratxa, a l’article 'La plassa a Reus' (núm. 512, p. 693-696), dedicat al Mercadal vora el qual va néixer, Toda explicava: “¡Si las he midat y corregut aquellas desiguals llosas de pedra de Salou, de tots colors! Vaig veure posarlas, las he torrat ab los fochs de Sant Joan, las he vist calcinar en dias de revolta; mes res pot haverlas tant gastadas com mon pas incessant de minyó. ¡Quants parells de sabatas m’hi deixaren allí las solas!”.

Acabo amb un autògraf inèdit que figura en un dels àlbums de la col·lecció que el senyor Martorell Òdena va recopilar pacientment al seu dia i que –des de fa anys– es conserva a la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus. L’he conegut gràcies a l’amable indicació de la professora Fina Masdéu i a l’eficaç col·laboració les bibliotecàries de l’entitat. Diu així: “Reus, París y Londres. I primer, Reus. / Ningú pot dirho ab millor coneixement dels llochs que / Eduard Toda y Güell [signat] / Reus 9 Septembre [19]24”.

Perdoneu, però ho he de dir: m’ha recordat de seguida allò que exclama l’actor que caricaturitza el president Puigdemont al programa Polònia de TV3: “Visca Catalunya! Però Girona més!”.

Jaume Massó Carballido és arqueòleg i historiador.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics