-
Cedida
L’escriptor canetenc i estudiós domenequià Xavier Mas Gibert, en la introducció al seu compendi sobre 'Les excursions científiques de Domènech i Montaner' (1893), un volum editat a Canet de Mar l'any 2018 pel Centre d'Estudis Domènech i Montaner, escrigué (hi afegeixo les dates cronològiques enre claudàtors): "Sembla que les primeres excursions pel territori, a la recerca i descoberta del patrimoni medieval, Domènech [1849-1923] va fer-les en companyia dels seus amics Pau Font de Rubinat [1860-1948] i Eduard Toda [1855-1941], ambdós de Reus, però quan va començar a viatjar amb finalitats acadèmiques, solia anar acompanyat dels seus deixebles com ara Josep Font i Gumà i Anton M. Gallissà i Soqué i, ocasionalment també de Francesc Rogent i Pedrosa, fill d'Elies Rogent, que va ser el primer en posar en pràctica l'excursió científica l'any 1880 a l'Associació d'Arquitectes i el 1884 també a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona". Com a curiositat, recordem que la casa natal de Toda, dita de Simó-Cardenyes, fou enderrocada per a construir en el solar resultant la casa dissenyada per Domènech i Montaner per al botiguer Navàs.
En el Diari de Tarragona del dimarts 29 de juliol de 2014, al final d’una informació en què s’explicava que cal Navàs s’incorporava aquell estiu a la Ruta del Modernisme de Reus, hom afirmava que la casa era obra de “l’arquitecte reusenc Lluís Domènech i Montaner”. Era evident que es tractava d’un lapsus, atès que aquest arquitecte –tot i la seva estreta relació familiar i afectiva amb la població de Canet de Mar– va néixer (el 30 de desembre de 1849) i va morir (el 27 de desembre de 1923) a Barcelona. Pocs dies després (el 2 d'agost), en el mateix diari, vaig publicar un petit article en què recordava que no era el primer cop que Domènech i Montaner havia estat qualificat com a reusenc en la premsa escrita. És clar que va dissenyar unes quantes de les seves obres més considerables per a propietaris i residents a la nostra ciutat i que això pot fer considerar –a alguna persona benintencionada– que Domènech vindria a ser una mena de reusenc d’adopció. Ja fa cent anys, concretament el 26 de juny de 1924, que els redactors del setmanari d’humor El Borinot van incloure Domènech entre els fills il·lustres de Reus. Aquell número 31 d’El Borinot, tot i que va ser publicat a Barcelona, fou dedicat quasi exclusivament a la ciutat de Reus. A la pàgina 6, dins de l’article intitulat “Per homes cèlebres...”, signat amb el lema “Un moment”, hi eren esmentats –l’un rere l’altre– el general Joan Prim, l’arquitecte Antoni Gaudí, el metge Jaume Peyrí, el pintor Marià Fortuny, l’escriptor Joaquim Maria Bartrina, el polifacètic Eduard Toda, el bibliòfil Pau Font de Rubinat, el poeta Josep Martí i Folguera, el mecenes Evarist Fàbregas i... Domènech i Montaner, “l’altre arquitecte que, no fa pas molt temps, acaba d’emmudir; qui no el coneix, l’arquitecte de l’Orfeó Català?”. Domènech, efectivament, havia mort –o “emmudit” per a la vida– l’any anterior i no podia rectificar o aclarir aquella adscripció natalícia a Reus. Nogensmenys, cal dir que Domènech i Montaner havia estat declarat, arran de la seva mort, Fill Adoptiu de Reus per l’Ajuntament de la nostra ciutat. Més o menys paral·lel és el cas d’Antoni Gaudí, a qui més d’un ha qualificat com a barceloní de naixença. A més de les obres emblemàtiques de Gaudí a la ciutat comtal, cal tenir en compte que ell mateix, en uns quants documents coetanis, s’autoanomenà “arquitecte de Barcelona”, per bé que tot seguit no deixava d’aclarir que era “natural de Reus”. I és que, com deia el titular de l’article esmentat d’El Borinot, a Reus d’homes cèlebres n’hi ha hagut un bon grapat. I, per sort, encara n’hi ha uns quants per a celebrar.
L'abans esmentat Xavier Mas, en un article publicat el 2016 en la revista Domenechiana (núm. 8), aplegà un bon nombre de notícies i referències sobre la relació entre Toda i Domènech, a qui considerava –en el títol de l'article– com a "Dos del més grans prohoms de la Renaixença innervats pel mateix ideal: Fer Catalunya". A més d'esmentar el petit article meu sobre un llistat d'"homes cèlebres" de Reus aparegut el 1924 en el setmanari humorístic barceloní El Borinot, Mas explicava que "tot i la intensa activitat professional de Lluís Domènech a Reus i la seva amistat amb la majoria dels prohoms de la ciutat, no sembla que l'origen de la seva relació amb Eduard Toda fos la coincidència a la ciutat de Reus, sinó que ja devien haver-se conegut abans a Barcelona a través dels elements del 'La Jove Catalunya'. És obvi que Domènech i Montaner i Eduard Toda devien trobar-se més d'una vegada a la capital del Baix Camp, però no n'he trobat cap referència escrita. Segons Fort i Cogul (autor d'una important biografia de Toda, publicada a Montserrat l'any 1975), Eduard Toda hauria conegut Lluís Domènech en entrar a formar part de l'equip de redacció de La Ilustració [Catalana] i de La Renaixensa. Mas continuava explicant que la primera prova documental de la relació entre els dos personatge la tenim "de pròpia mà d'Eduard Toda", concretament d'una "trobada a Canet de Mar que ha passat a la història degut a la presència de tota la plana major de la Renaixensa", concretament arran de la representació del drama "Judith de Welp", a Canet, el dia 30 d'octubre de 1883, una representació prèvia a l'estrena oficial de l'obra d'Àngel Guimerà (1845-1924). Mas tractà a bastament la trobada de 1883 en l'article del 2016 i hi reproduí també una fotografia en què hi apareixen els assistents i, és clar, també Domènech i Toda. I també hi esmentà l'interès de Toda sobre el monestir de Poblet (sobre el qual publicà una petita guia quan només tenia quinze anys, el 1870), una relació que sembla que va comunicar pocs anys després (Toda cità Domènech en una carta a P. Font de Rubinat datada a Barcelona el 3 de gener de 1884 i en una altra, també datada a Barcelona però del 4 de maig de 1886, ambdues publicades pel Dr. P. Anguera en la seva biografia de Font publicada el 1997) a Domènech (autor d'una guia i d'una obra sobre Poblet molt més importants, com sabem). A més a més, Mas reproduí uns fragments d'un escrit de Domènech publicat el 12 d'agost de 1906 a La Ilustració Catalana, en què hi descrivia "l'esperit de la seva generació" i esmentava les trobades de "joves de vint a trenta anys", entre els quals hi hagué "els 'caseurs' de la colla", que "eren, principalment, en Pere Ixart, el Quimet Bartrina, respectivament, de novetats literàries i científiques". Aquest esment de l'escriptor reusenc Joaquim Maria Bartrina ens situa la seva participació en les esmentades trobades abans del seu traspàs, ocorregut a Barcelona el 4 d'agost de 1880, quan només tenia trenta anys.
L'escrit de Domènech de 1906 torna a esmentar el Quimet Bartrina (amic d'infantesa i primera joventut de Toda i de Gaudí) en un altre paràgraf (hi afegeixo referències entre claudàtors): "a la nostra colla, s'hi parlava de tot, de omnia rescibile, com deia en Bartrina, i s'hi reunia tota mena de jovent al nucli literari: artistes i enginyers... En Querol, l'escultor ara a Madrid, que vàrem portar d'una excursió a Tortosa [Querol, anys més tard, va fer un bust de Toda]; i venia en Gaudí, el futur arquitecte de la Sagrada Família; en Toda, jovenet [nascut el 1855] i aposat vicecònsol, retornat de l'Extrem Orient [hi estigué des del començament 1876 fins al final de 1882], el que temps a venir havia de fer possible que s'entenguessin amb els estrangers els nostres indoctes diplomàtics del Tractat de París; l'Aulèstia, historiador i secretari de tramvies [també reusenc]", etc etc.
L'amistat de Toda i Font es refermà en la seva participació en les activitats de l'Associació Catalanista de Reus: excursions, articles a La Veu del Camp entre 1884-1887... En una carta de Toda a Font, datada a Barcelona el 30 de gener de 1884 (i ja esmentada entre parèntesis), Domènech hi és citat entre les persones convidades a un acte catalanista que era previst de fer a Reus. És clar que, en aquell període, Font també entrà en relació amb Pau Font de Rubinat, amb qui compartiria diverses tasques polítiques i d'organització en la Unió Catalanista. Els anys 1891 i 1893, per exemple, Domènech i Font participaren activament en les importants assemblees d'aquella Unió Catalanista respectivament celebrades a Manresa i a Reus. És clar que la relació de Domènech i Font comportaria, a continuació, l'inici de tot el seguit d'obres i projectes arquitectònics desenvolupats per l'arquitecte barceloní a Reus, al llarg de més de vint anys, des dels projectes per a l'actual Institut Pere Mata (realitzats entre 1897 i 1919) fins a l'execució de cal Gasull (construït entre 1911 i 1916), tot passant per la biblioteca de la residència de Pau Font al carrer de les Galanes (1898-1910), per cal Rull (1900-1902), per cal Navàs (1901-1908), etc.
