Dimecres, 20 de Gener de 2021

Als 150 anys de la mort del general Prim

30 de Desembre de 2020, per Jaume Massó Carballido
  • El mausoleu de Prim, quan era al panteó d’Atocha (Madrid). Fotografia editada en postal

     

  • Incripció al vidre de l’antic taüt de plom. Fotografia del Museu de Reus, MR14692

     

Joan Prim i Prats, nascut a Reus el 6 de desembre de 1814, ha estat –sens dubte i fins ara– el militar i polític progressista català més influent en la política estatal contemporània. L’historiador Borja de Riquer, en un article aparegut a La Vanguardia el passat dia 24, en recordava succintament la trajectòria política, tot qualificant-la com "un cas irrepetible", i assenyalant que "és impensable que un català, sigui o no catalanista, fos acceptat [avui] per presidir un govern a Madrid". No cal dir que si voleu conèixer molt més a fons i en detall la vida i les accions d’aquest fill il·lustre de Reus, heu de consultar el llibre del també professor –i malaguanyat amic– Pere Anguera, tan encertadament intitulat El general Prim. Biografía de un conspirador (publicat per Edhasa l’any 2003 i reeditat a càrrec de l’Ajuntament de Reus el 2014).

Entre altres càrrecs, Prim fou nomenat governador militar de Barcelona (1843), capità general de Puerto Rico (1847) i de Granada (1855), observador militar oficial a la guerra de Crimea (1853-1854) i ministre de la Guerra (1868-1870). Fou diputat en diverses ocasions (des de 1841), senador vitalici (des de 1858) i president del Consell de Ministres (1869-1870). Es distingí especialment en la guerra d’Àfrica, com a cap de la Divisió de Reserva i dels Voluntaris catalans (1860) i comandà l'expedició militar espanyola que reclamà el deute exterior del govern mèxica de Juárez (1862). Li van ser concedits en vida els títols nobiliaris de comte de Reus, de vescomte del Bruc i de marquès de Los Castillejos, aquest darrer amb Grandesa d’Espanya. També cal recordar que, arran de la seva mort, el Govern estatal va convertir en ducat el marquesat de Los Castillejos i va conferir a la seva vídua el títol de duquessa de Prim.

Enguany fa un segle i mig que Prim va morir, a Madrid, el 30 de desembre de 1870 (quan tenia, doncs, poc més de cinquanta-sis anys), a conseqüència de la infecció de les ferides rebudes en un atemptat sofert el dia 27 (a l’aleshores anomenat carrer del Turco, actualment del Marqués de Cubas). El seu cadàver, abillat amb l’uniforme de capità general, va ser embalsamat pel Dr. Simón (un cognom que, per cert, s’ha fet molt popular durant l’actual crisi sanitària) l’1 de gener de 1871 i, després de ser tractat per evitar-ne el deteriorament, fou dipositat el 8 de maig següent en un taüt de plom tancat hermèticament, juntament amb tres tubs de vidre que contenien sodi (per a mantenir el cos deshidratat). Per tal d’enterrar-lo dignament, al Panteó d’Homes Il·lustres (instal·lat en un annex de l’església de Nuestra Señora de Atocha, a Madrid) es va erigir una artística tomba, obrada en acer i ferro damasquinat amb inscrustacions i banys d’argent i d’or. Fou elaborada en una factoria d’Eibar, entre 1874 i 1875, per un equip format per trenta-dos artesans i dirigit per l’artista Plácido Zuloaga (1834-1910). És guarnida, als quatre angles, amb pilars rematats per àmfores. Als costats llargs hi ha sengles relleus que representen la batalla de Los Castillejos i l’entrada triomfal a Madrid del general al front dels soldats de la guerra d’Àfrica; els curts tenen, respectivament, les quatre lletres del cognom PRIM, amb les vores d’argent i el cos d’or, i l’escut del general, que inclou els diversos símbols i elements representatius del títols nobiliaris que va assolir, i els lemes HONOR, VALOR i LEALTAD, entre dues figures simètriques de voluntaris armats, i amb barretines, i diverses banderes i senyeres. L’escultura jacent, obra d’Émile Hébert (1828-1893), va ser fosa en bronze a París. També són d’Hébert els medallons laterals amb els retrats ideals dels herois romans Tiberi Grac, Atili Règul, Gai Grac i Gai Màrius. Les despeses del sepulcre van ser sufragades al seu dia per una subscripció ciutadana. L’any 1971 fou desmuntat i traslladat al Cementiri General de Reus, on va ser instal·lat en una glorieta. L’any 2013 va ser objecte d’un delicat i complex procés de restauració, portat a terme a Valldoreix per especialistes del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. La tomba, exposada actualment al vestíbul del Cementiri, és formada per uns cent cinquanta elements, fou muntada peça a peça mitjançant uns deu mil cargols i assoleix un pes total de mil vuit-cents quilograms.

 

 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

General Prim Diari Reus Digital

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

J. A. Carricondo  30 de Desembre de 2020

Molts embolics!

Si ens fixem en les dades oficials podem acceptar-ho o no. Si es volen escoltar i llegir altres opinions podem arribar a uns altres criteris! Sembla evident que un tema es acceptar unes tesis oficials que en molts aspectes son equidistants. La data de la mort, els fets explicats davant les diverses versions, el retard en preservar el cos, les contradiccions dels fets, la desaparició de documents importants i un llarg etcètera ens deixen un regust agra. Per conèixer molt més aproximadament la història cal anar a les fonts de l'època i no acceptar texts molt posteriors. No es parla del fet que no es van aprofitar els mitjans de l'època en tant que la medicina militar havia tingut prou experiència amb les batalles a l'Àfrica. També sobta que ningú parli d'un possible enverinament dels perdigons dels trabucs. Sembla que, per diverses raons, el van deixar morir com un gos. Hi ha prop de 300 llibres que parlen del tema i ens cal deixar de banda moltes 'narracions' que formen part de les edicions actuals. El llibre de la noticia i la manca d'estudis seriosos ens aporten incògnites i no son gaire fidels a les realitats. Ho veurem!