Passen els anys, passen els mandats, passen els regidors, i al Mas Pellicer tot segueix igual o pitjor. Fa molts anys de promeses incomplertes, de fotografies buides que només serveixen per quedar bé a les xarxes socials, de paraules que amaguen mentides, de polítics mediocres, els de la nostra ciutat, que apareixen cada quatre anys per preguntar-nos els problemes de barri i oferir-nos solucions màgiques que, com a tals, no existeixen.
La realitat és obstinada i deixa en molt mal lloc a tots els qui, amb una responsabilitat pública, la de treballar per la seva ciutat i seus veïns, això sí, amb un bon sou que els paguem entre tots, es dediquen a fugir d'estudi. Insistiré una vegada més en els greus problemes de convivència entre les diferents cultures que malconviuen al barri, situació que evidencia una manca de planificació per part de Serveis Socials i Guàrdia Urbana, entre d'altres, i que posa de manifest que s'han protegit determinats col·lectius, els considerats afins políticament, perjudicant.ne d'altres; insistiré en les desenes, sí, desenes de vehicles abandonats que s'acumulen als nostres carrers davant l'atenta mirada de la Guàrdia Urbana i les seves excuses; i parlant d'excuses, el rècord absolut se l'emporta Via Pública, que fa anys que promet millores en l'enllumenat, a les voreres, als blocs, sense que encara hi hagi una solució; o podem incidir en els problemes de seguretat del barri, amb la trista actuació de la Guàrdia Urbana, que va tancar la comissaria de proximitat sense avisar-nos, una actuació que tampoc ens sorprèn després de tants anys de passotisme; o podem parlar dels conflictes en les comunitats de propietaris, de les ocupacions il·legals, etcètera, etcètera.
Probablement, algú consideri que exagerem. A qui pensi així, el convidem a viure una setmana al barri, si l'aguanta. I l'Ajuntament, clar que ha fet moltes coses: inmumerables reunions buides de contingut, que es tradueixen en hores perdudes i que només serveixen perquè els responsables polítics les relacionin en les seves memòries de gestió i pengin la foto a les seves xarxes socials. Abans, a vegades, de vegades es deixaven veure pel barri, però ara ni això. El Mas Pellicer per a ells és territori comanxe i per aquí només hi treuen el cap les rates i els xoriços.
Territori comanxe perquè, com diu Anturo Pérez-Reverte, "el teu instint et diu que aturis el cotxe i facis mitja volta; on sempre sembla a punt de fosquejar i camines enganxat a les parets, cap als tirs que sonen lluny, mentre escoltes el soroll de les teves passes sobre els vidres trencats". Aquesta cita defineix la situació que estem vivint, i això que Pérez-Reverte no va visitar el barri.
Des del barri, un gran barri, amb una gran gent, no ens cansarem de demanar dignitat; de ser considerats igual que altres barris i no com un barri de tercera; de reivindicar el nostre dret bàsic a viure en llibertat, cívicament, amb els serveis mínims coberts. Per això ens oferim per participar, alhora que exigim a l'Ajuntament una comunicació lleial, una planificació conjunta de les actuacions urgents, una dignificació de barri, una voluntat real de servir als nostres veïns, més enllà de les paraules i les promeses incomplertes.
Volem, perquè ho som, ser veïns de Reus.
Eduardo Navas i Domínguez és membre de la junta directiva d'Entre Veïns Reus.
