Eduard Toda i Güell, als 75 anys de la seva mort

Eduard Toda i Güell -cònsol, escriptor, egiptòleg, historiador i gestor i defensor del patrimoni cultural, històric i artístic- va néixer a Reus, a cal Cardenyes (l’antiga casa número 1 del carrer de Jesús, on avui hi ha cal Navàs), el 9 de gener de 1855. Fill natural, reconegut judicialment, d’un exalcalde de Reus d’origen riudomenc, el jove Eduard va ser criat i educat per la mare i per l’oncle matern, el conegut periodista i polític reusenc Josep Güell i Mercader. Tot i que dos anys i mig més jove, Toda va ser company d’estudis primaris i secundaris d’Antoni Gaudí i Josep Ribera, amb qui va col·laborar en la realització de la revista juvenil manuscrita ‘El Arlequín’ (1867-1868) i en la redacció d’un innocent però agosarat projecte de restauració de Poblet (1870). Precisament sobre aquest monestir va redactar, composar tipogràficament i editar el seu primer llibre: ‘Poblet: descripcion històrica’ (sic, 1870), quan només tenia quinze anys i ja posseïa el títol de Bachiller en Artes. Estudiant exemplar, féu la carrera de Dret a Madrid. Gràcies a la seva facilitat pels idiomes, inicià ben aviat una ràpida i brillant carrera consular, que el portà a conèixer in situ llocs tan exòtics com la Xina o Egipte, a més de diverses i importants ciutats portuàries i comercials europees (com Hèlsinki, l’Havre, París, Londres i Hamburg). La seva curiosiat i les seves excel·lents aptituds el van portar a interessar-se, entre altres temes, per la vida i la cultura xineses, i per l’arqueologia egípcia (va excavar la tomba intacta de Sennedjem i és considerat el primer egiptòleg català i espanyol) i per la pervivència de la llengua catalana a l’Alguer, tot publicant llibres tan destacats com ‘La vida en el celeste imperio’ (1887), ‘A través del Egipto’ (1889) i ‘L’Alguer. Un poble català d’Itàlia’ (1888). Entre d’altres, i a més de la Xina i Egipte, ja esmentats, i de diversos indrets del Pròxim Orient, Toda va poder visitar països com l'Índia, Siam (actual Tailàndia), Anam (actual Vietnam), Cambodja, Corea, Japó i les Filipines.

Com a expert en temes relacionats amb la seva funció pública (fronteres, aranzels, contraban, convenis comercials amb altres països, etc.), redactà un manual de Derecho consular de España (1889), va portar a terme diverses missions consulars especials, participà activament en la consecució de diversos tractats o convenis internacionals de comerç (amb Alemanya, Portugal, Itàlia, Àustria, etc.) i actuà com a secretari en els acords de pau signats amb els Estats Units arran de la guerra de Cuba. Quan deixà l’exercici consular (l’any 1901), Toda s’establí com a home de negocis a Londres, com a representant de la important naviliera basca Sota & Aznar. L’èxit dels seus afers econòmics (especialment afavorits per la Primera Guerra Mundial, atesa la neutralitat d’Espanya) va facilitar que es pogués retirar quan encara era relativament jove.

En tornar a Catalunya, l’any 1919, Toda es va establir a l’antic monestir d’Escornalbou, que havia comprat dotze anys abans i que havia fet reconstruir com si fos un castell. A Escornalbou, on va aplegar una importantíssima biblioteca personal i un gran nombre d’antiguitats i obres d’art, va rebre i acollir diverses personalitats civils i religioses (com el rei Alfons XIII i el cardenal Vidal i Barraquer) i molts artistes, intel·lectuals i estudiosos. Fou elegit vicepresident (i després president) de la Comissió provincial de Monuments, president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, membre de la Junta de Museus de Barcelona i de la del Centre de Lectura de Reus, membre de número (i també president) de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Real Academia de la Historia, de Madrid, a més de ser professor de l’Escola de Bibliotecàries de la Generalitat i president dels Jocs Florals de Barcelona (de 1927). Va rebre diferents medalles i condecoracions concedides pels governs de la Xina, de Cambodja, de Siam, de Portugal, d’Espanya, de Dinamarca i de França. Publicà un gran nombre de llibres i articles sobre història, literatura, bibliografia, etnografia i arqueologia. La seva qualitat de mecenes quedà a bastament demostrada en les donacions de llibres i d’objectes valuosos al Centre de Lectura, a diferents museus de Vilanova (amb una destacable col·lecció d’objectes egipcis), Madrid i Reus, a la Biblioteca de Catalunya, a l’Arxiu Municipal de Barcelona (al qual cedí els documents originals de Domènec Badia, Alí Bei), al monestir de Montserrat, etc.

L’any 1930 va ser nomenat president del Patronat per a la restauració de Poblet, que endegà de manera activíssima. El 1934 fou designat membre del Patronat del Museu Municipal de Reus i el 1935 president del Patronat del Taller-Escola de Pintura i Escultura de Tarragona, gestionada per la Generalitat. Pel juliol de 1936, el conseller Ventura Gassol el nomenà delegat per al salvament dels béns patrimonials de la Conca de Barberà i poc després fou designat comissari de Poblet, lloc on aplegà nombrosos i importants fons artístics i documentals. El gener de 1939, en produir-se l’ocupació del monestir per les tropes franquistes, lliurà els fons salvaguardats als representants del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional. Tot i que inicialment fou apartat del càrrec, en reorganitzar-se el Patronat de Poblet, ben aviat fou rehabilitat i nomenat altre cop president. Va morir al mateix monestir, ja novament ocupat per monjos, el 26 d’abril de 1941. L’Ajuntament de Reus li va dedicar un carrer de la ciutat i va disposar que el seu retrat figurés a la galeria de fills il·lustres. També un centre d’ensenyament reusenc porta -des de 1978- el seu nom. El gener de 2005, arran del 150è aniversari del naixement, i en presència de diversos familiars d’Eduard Toda, es va descobrir una placa commemorativa de bronze (obra d’Artur Aldomà) a la façana de cal Navàs, al carrer de Jesús. Des d’aleshores s’han portat a terme diversos actes, conferències i exposicions commemoratius de l’efemèride -tant a Reus com a Escornalbou, Montblanc i Barcelona- i s’han publicat diversos llibres i articles sobre aquest personatge i la seva obra. Enguany (2016) es commemora el 75è aniversari de la mort de Toda i l’Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya, entre altres institucions i entitats, han preparat un ampli programa d’activitats sobre aquest fill il·lustre de Reus.

Bibliografia bàsica sobre Toda

A tall d’exemple, només esmentaré quatre llibres de Gener Gonzalvo i Bou, ‘Eduard Toda i Güell, 1855-1951. Imatges d’una vida al servei de Poblet’ (edició particular, 2005), ‘Eduard Toda i Güell. El Monestir de Poblet’ (Selecció d’articles, 1883-1936) (Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, 2005), ‘Eduard Toda i Güell (1855-1941) i el salvament del monestir de Poblet, a través del seu epistolari’ (Abadia de Montserrat, 2005), i ‘Correspondència entre Eduard Toda i Güell i Jaume Barrera i Escudero (1925-1941)’ (Associació d’Estudis Reusencs, 2012); dos altres que jo mateix he publicat, ‘Dietaris de viatges d’Eduard Toda i Güell, 1876-1891’ (amb un apèndix de 1907) (Institut Municipal de Museus de Reus, 2008) i ‘Eduard Toda i Güell: de Reus a Sardenya (passant per la Xina i Egipte, 1855-1887)’ (Arxiu de Tradicions de l’Alguer, 2010), i el més recent de Jordina Gort Oliver, ‘Eduard Toda i Güell. La passió per la cultura’ (Associació d’Estudis Reusencs, 2015). Tot i que ja fa quaranta-un anys que fou publicat, encara és necessària la consulta del volum d’Eufemià Fort i Cogul, ‘Eduard Toda, tal com l’he conegut’ (Abadia de Montserrat, 1975).

Jaume Massó és acadèmic corresponent de Bones Lletres (Barcelona) i de la Història (Madrid).