La Biblioteca Municipal a Reus es va crear el 16 de febrer de 1867. La memòria municipal d’aquest any així ho expressava: “siguiendo el ejemplo dado por otros municipios y deseosos de dotar a esta población con tan útil establecimiento, hemos creado una biblioteca municipal, nombrando un bibliotecario encargado de formarla”.
Tanmateix, la biblioteca municipal, l’any 1867, no estava oberta al públic, perquè els dirigents municipals consideraven que “una biblioteca no se improvisa, y solo con el tiempo pueda organizarse ésta y llegar a ser lo que nos hemos propuesto”, encara que els llibres ja es compraven esporàdicament a causa d’alguna disposició. És el cas de la ‘Historia de Cataluña’, de Víctor Balaguer, l’any 1865, que va ser adquirida pel consistori en compliment d’una Reial Ordre: L’acta municipal del 15 de març de 1865: “Acto seguido se ha dado cuenta de la Real orden que se recomienda à los ayuntamientos la adquisición de la Historia de Cataluña de Víctor Balaguer. En su vista el Excmo. Ayuntamiento ha acordado que se adquiera por su cuenta un ejemplar de la mencionada obra”.
Amb el sexenni liberal, 1868-1873, arribaren alguns canvis en les disposicions dictades sobre les biblioteques (R.D. de 18 de gener de 1869, O.M. de 18 de setembre de 1869 i O.M. del 28 de setembre de 1869). D’acord amb aquestes disposicions, a Reus, l’abril de 1870, el govern local decideix ubicar la biblioteca municipal al carrer Ample; però, tot i que l’obra va rebre subvencions, no es va realitzar. La biblioteca va acabar instal·lada a les dependències que aleshores s’estaven rehabilitant per l’Arxiu Municipal al mateix Ajuntament. La biblioteca es va obrir al públic el 29 de juny de 1876.
“El Sr. Concejal D. Dimas Domingo ha dado conocimiento al Cuerpo Municipal de que en virtud del encargo que el Exmo. Ayuntamiento le conferia, queda ya establecida la Biblioteca Pública, en el piso superior de la Casa Capitular. Enterado el Cuerpo Municipal, ha acordado que se abra al público en el dia de mañana, anunciandose por medio de pregón, señalando las horas de diez de la mañana à una de la tarde” (Actes 1876, de 28/06/1876).
Els recursos per a la compra de llibres eren escassos a les biblioteques municipals com la de Reus, i encara que tenia assignat un pressupost per a adquisicions, el consistori feia crides a través dels diaris per tal de recollir donacions. Les respostes dels ciutadans no es feren esperar:
“En respuesta al anuncio del Diario de Reus establaciendo en estas casas consitoriales una Biblioteca que, a la par instructiva a fin de contribuir con algunos volúmenes, Pedro Nolla regala tres obras (7 volums):
Historia del General Mina (5 volums)
Historia del combate de Trafalgar
Historia de la Real Casa de Saboya”.
Entre les donacions més destacades trobem la de Josep Sardà i Caylà l’any 1869, per disposició testamentària.
En el seu testament havia disposat: “De todos los otros bienes muebles é inmuebles que poseo y en adelante pudiesen prevenirme nombro, y hago herederos míos de confianza, y ejecutores de la misma a dichos albaceas ya nombrados con la obligación empero de tener que venderlos todos a ública subasta…á escepcion de la librería que podrà reservarse en lugar oportuno para condonarla para la biblioteca que según tengo entendido trata el ajuntamiento de establecer en esta ciudad”.
Es tractava d'una col·lecció formada per més de quatre-cents llibres. D’aquests, una gran part eren llibres de lleis, els que formaven la seva llibreria professional, i altres eren de temàtica multidisciplinar: d’història, de viatges, de literatura i, fins i tot, llibres d’escola que conservava.
Altres reusencs seguiren la iniciativa de Sardà: Joan Ramon Blay i Bosch, Lucia Amigó Vídua de Verdaguer, i Manuel de Bofarull.
El Diario de Reus, núm. 259 —07/11/1875—, es va fer ressò de la noticia: “D. Manuel de Bofarull, archivero de la Corona de Aragón ha remitido a este Excmo. Ayuntamiento para el archivo y Biblioteca municipal, unos 80 tomos de diferentes obras, entre las que se hallan 28 de la colección de documentos inéditos del Archivo general de la corona de Aragón”.
I Pau Font de Rubinat, anys després:
“D. Pablo Font de Rubinat cede una colección de libros para la Biblioteca Municipal y un exlibris para los mismos”.
“Siguiendo lo meu proposit de repartir de la contribución de obres lo desempenyo del càrrec d’alcalde he per tot destino part o fer un donatiu de llibres catalans referents a Catalunya a la Biblioteca del Exm. Ayuntamiento del gravat d’una planxa a l’ajuntament per marcar los llibres de propietat municipal.
Colección de libros catalanes á la Biblioteca regalados por D. P. Font de Rubinat”.
Són prova de la precarietat que patien les biblioteques municipals, com ara la de Reus, aquests fragments de la Memòria presentada a l’Ajuntament pel Cronista-Arxiver i bibliotecari Bernat Torroja sobre l’estat dels fons de la biblioteca i reclamant la millora dels serveis. Torroja manifestava:
“No existe catálogo razonado, inventario de lo que contiene…
Sin catálogo y clasificación difícil dar con el libro.
El depósito sin clasificar de antiguos y modernos documentos y la mal llamada biblioteca únicamente puede clasificarse de librería o depósito de libros, estos se ven sin clasificar ni catalogar por orden de materias con expresión de autores y editores, orden i número de la edición año y punto en donde hubiese sido editada la obra, circunstancias todas que hay que tomar en cuenta, para apreciar el valor y crédito que merezcan las afirmaciones que se hacen en una obra cualquiera, cuando se hace preciso el cotejo de dos producciones sobre un mismo tema desarrollado por distintos autores habiendo cuando hay necesidad de comparar diversas ediciones de una misma obra…”.
I proposava:
“…limpiar el interior de los armarios y desempolvar los leajos en ellos colocados, obra indispensable”.
“Con guardar silencio y hacer lo que hicieron otros evitar el trabajo improbo perjuicio del municipio y público servido…” (Acta municipal de 24/3/1891).
Segons acabem de comprovar en el cas de Reus, i com abans hem vist a la BP de Lleida, sembla que els escrits i les queixes a organismes nacionals i locals eren una de les feines principals dels bibliotecaris.
Uns anys després, a la premsa apareix una altra notícia relacionada a la necessitat d’una biblioteca pública és la que recull el ‘Diari de Reus’,el 21 de febrer de 1937:
“A les sales gòtiques de les restes del castell s’hi podria instal·lar la Biblioteca popular que la Generalitat anys i anys ens té concedida i no es fa. Junt amb la Biblioteca —les sales gòtiques són dues— s’hi podria instal·lar l’Arxiu Municipal històric de la ciutat. Si es volgués també es podria donar a la Biblioteca Popular un caràcter revolucionari o una especialització social tal com escau als temps que vivim. Cap altra instal·lació més bella podria ésser trobada per a la Biblioteca Pública que Reus necessita”.
L’article anterior està relacionat amb la iniciació de diversos tràmits entre l’Ajuntament i la secció d’Arxius de la Generalitat per ubicar al Castell del Cambrer, la biblioteca i l’arxiu. Tanmateix, la biblioteca municipal de Reus va continuar adherida a l’Arxiu, però sense activitat pública, fins que l’any 2003 el fons —aquelles donacions de reusencs de final del segle XIX— va trobar el seu espai a la recent inaugurada Biblioteca Central Xavier Amorós.
