Històries tristes en moments difícils

De la plaça de Prim, el dia de la commemoració dels 80 anys del bombardeig de Reus. Vaig quedar sorprès en veure el camió de l'època portant voluntaris al front de l'Ebre, plens d'alegria, eufòria i coratge per la batalla. Fins i tot, em venien ganes d'apuntar-m'hi i anar amb ells, però ja no tinc la joventut d'abans i no era igual. Em mancava l'eufòria pròpia de l'edat i en un intent de participar-hi vaig resoldre, gràcies a l'ajut del "túnel del temps" que no. Els joves protagonistes de la representació només volien donar suport a l'actual memòria històrica.

Era pura "comèdia". Uns disfressats de voluntaris o milicianes lluint els barrets, uniformes, etc. Altres emulant a la cavalleria, les armes, però de "cantineres" no n'hi havia, o no hi devien pensar. Semblava la cavalcada de reis, en fi tota una gran festa, celebrant el que havia de ser la gran "victòria" d'una derrota. I dic això, perquè el record gràfic de les anades al front o comiat dels voluntaris de la plaça de Prim no era el mateix. I em va venir a la memòria allò que m'explicava el meu amic Francesc Sardà, que en pau reposi, quan els dos autobusos que tenien a l'agència Autotransports Sardà que cobrien la línia de Reus-Salou, conegudes popularment pels reusencs com "la barca" per anar a prendre els banys.

Disposaven de dos vehicles, un d'antic (Hispano Suiza), de rodes massisses, i l'altre, més modern, amb rodes normals. Doncs bé, aquells autobusos tant entranyables de l'època van ser requisats com d'altres per transportar voluntaris al front. Se li notava certa tristor en explicar-ho, perquè són records desagradables. Aquells vehicles ja no van tornar mai més i passa el mateix si això s'aplica a la joventut que va marxar.

Sincerament les "memòries històriques" no poden ser tan alegres, guanyi qui guanyi. Si a tot això s'hi aplica l'actualitat, de la qual s'està pendent, en el futur de Catalunya podem arribar a la conclusió que com diuen els castellans, és "marear la perdiz" per distreure al personal. És com aquella parella que quan estan al llit per "distreure's", ella diu: "Penso que hauríem de pintar el sostre de l'habitació".