Ombres i llums a l'Espai Gaudí

Sóc incapaç de comptar les vegades que he trepitjat el Gaudí Centre. Com a visitant o guia acompanyant. També com a periodista. En aquesta última faceta vaig tenir el goig de viure, en primera línia i de manera entusiasta, el seu impuls abanderat per la regidora Teresa Pallarès sota l’alcaldia del Lluís Miquel Pérez, amb la complicitat necessària i determinant, a nivell tècnic, del Josep Maria Cabré, aleshores responsable del Patronat de Turisme. Sempre vaig creure en les virtuts d’una proposta expositiva que, en la gènesi, no ho va tenir fàcil  per  arrelar en l’imaginari ciutadà per culpa del sovint ingrat debat polític. Però la Capsa -com la coneixíem en els seus inicis- s’ha demostrat com un equipament molt necessari per vincular la ciutat amb Gaudí i, alhora, convertir-se en la porta d’entrada per molts dels turistes que visiten la ciutat seguint l’estela de l’insigne arquitecte.

Com deia abans, hi he anat moltes vegades a l’edifici del Mercadal. I conec a la perfecció cada racó de l’espai. O això pensava. Perquè aquests dies a la sala La Vintiquatrena, on hi han trobat recer aquesta lliga de fotògrafs extraordinaris del FOTO CAMP, un dels seus intrèpids integrats, el Cesc Escoda, ens demostra que l’Espai Gaudí ofereix llums i ombres que fins ara, a molts, ens havien passat per alt.

L’exposició neix de la tafaneria pròpia del fotògraf de raça que un bon dia, visitant l’espai, i fruit de la seva inesgotable curiositat, va veure que els detalls dels diversos elements que formen el centre podien ser susceptibles de ser analitzats des d’una òptica insòlita. Aparentment l’exposició no té cap secret: Escoda ens ensenya allò que hem vist tantes vegades passejant pel Gaudí Centre. Però aquest és, precisament, el gran mèrit del fotògraf, la seva capacitat de descobrir-nos, fruit d’una observació tan serena com apassionada, els efectes que les llums i les ombres generen en alguns dels elements més característics.

Deia Robert Cappa que si “les teves fotografies no són prou bones és perquè no estàs prou a prop." I això és el que fa Escoda, volent sorprendre a l’espectador apropant-se obsessivament als elements per descobrir-nos una perspectiva fins ara desconeguda de l’equipament. Una exposició que es pot visitar fins el 30 de setembre però que seria interessant conservar per abellir, tot i les limitacions de l’espai, el vestíbul de l’emblemàtic edifici. Seria la millor manera de captar l’atenció del visitant fent un primer tast molt suggeridor del que trobarà abans de submergir-se en les extraordinàries ombres i llums del Gaudí Centre.