La capella de la Mare de Déu de Montserrat a Reus

Del carrer de Montserrat se'n tenen notícies des de 1664. Cap al 1500, però, era conegut com el carrer d'Arnau Estruch, cognom freqüent entre els jueus medievals i famós a la Catalunya contemporània (i fantàstica) per la seva relació amb el comte vampir Estruch de Lleïr (Alt Empordà), del qual neix el mot 'malastrugança'.

Al número 21 d'aquest carrer, tot baixant per la dreta, hi havia una capella sense altar, força ampla i guarnida amb les muntanyes de Montserrat. També consta el romanço 'El Jayu de Reus', de Josep Ferré i Prat, 'Queri' (Reus 1835-1905). Aquest explica la història sobre el lloguer d'un ruquet i la dona del 'Jayu', que volia anar a Montserrat.

Diu així: 'Vingà boltà p'els carrés; lo ruch ja estava cansatel. I a el carré de Montserrat vay fer que allà es atures. Com que allà hi ha una capella, després de dona'l gran tom vay digues: alt que ja hi som'. 

El 1936 va arribar la guerra civil de les dues Espanyes històriques, la liberal i la conservadora, amb ferides que no es van tancar mai. La iconografia religiosa va ser destruïda en aquest període, però com a petit miracle es van salvar dues imatges de capelles que representen una simbologia important per a Reus i Catalunya.

La primera era la dedicada a Misericòrdia, al carrer del mateix nom, ja que representava Reus i el seu miracle del 1592 contra la pesta. Es va salvar gràcies per la tela metà·lica protectora del vidre, que tenia pols i la va tornar invisible de la crema. La segona era una capella de la Moreneta que representava Catalunya. És una imatge única i singular, ja que la seva iconografia és diferent de la de les altres Morenetes. Sobre la data de la talla, s'apunta al segle XII, si bé en diverses publicacions es canvia la data a una més propera, ja al segle XVII.

Ramon Farre és 'simbòleg'.