La importància de les indústries de foneria a Reus

Si poguéssim passar la moviola pels barris que comprenen els carrers de Sant Miquel, Sant Tomàs, Doctor Robert, Sant Vicenç i Sant Magí Alegre, com a més destacats, podríem veure que tots els edificis, ara nous, eren foneries de ferro. Alguns tenien combinades la foneria i la serralleria per a mecanitzar les peces per a treure als mercats les populars premses per a la fabricació d’oli, que van envair cooperatives i particulars de la província i de tot el país.

Si haguéssim d’enumerar tots els productes de les foneries i serralleries, en trobaríem tot un ventall. D’alguna manera, demostren l’activitat que es va desenvolupar durant molts anys en aquest camp. Passejant per Reus, podríem contemplar les pilastres de ferro de les quals encara hi ha constància als carrers de Llovera, Monterols, Mercadal i a moltes de les seves botiges que, ara, ja són centenàries i estan restaurades. Hi podríem incloure els canons del monument de Prim, de les foneries Figueras de Reus, tal com s’hi pot llegir.

Durant la Guerra Civil, Reus va fabricar diversos materials de guerra, motiu pel qual va ser bombardejada diverses vegades, ja que es va convertir en la cirereta del pastís de l’enemic. Entre aquests materials podríem incloure armament, peses per a aparells de combat de l’aviació, bombes o granades de tot tipus, per les quals el mas de Sedó (convertit en polvorí) va esclatar i va registrar cinc víctimes, enterrades al cementiri de Reus. La ciutat també era atractiva per a l’enemic perquè disposava de tres estacions de ferrocarril i un importat nus de carreteres.

La indústria per a la fabricació d’oli va exercir un paper destacat a les foneries Blach, Gabriel Pujol, Porta, etc. (també van crear llocs de treball l’avicultura, el bestiar i les granges en general). Recordem aquelles estufes Tomás (de les “Fundicions Reus”), que a base de clofoll, llenya i serradures es van fer tan populars i necessàries, en l’àmbit domèstic i industrial, per al manteniment de les granges de gallines i altres animals. Per la seva banda, les cuines econòmiques estaven equipades amb focs, forn i un dipòsit per a mantenir l’aigua calenta.

Llenya, clofoll, gas, serradures i fogons de petroli fins que va arribar l’electricitat i va acabar amb la imatge tan familiar del butaner que, ben carregat, abastia el veïnat. Una gran efemèride que, sobre la marxa i la tècnica, ha anat solucionant problemes. Com a productes, cal destacar les calderes per a la calefacció central de molts edificis i els radiadors per a la calefacció, que han permès suprimir els brasers domèstics de les llars, que tantes desgràcies havien provocat.

Reus va tenir una foneria, la Pomerol, de molts anomenada per fer campanes, situada al carrer Monterols. Més recentment, va destacar en l’àmbit internacional la important GINFER, que es va dedicar a la foneria com un art, executant obres importants de prestigi internacional a base de coure o altres metalls que es treballaven com si fossin ferro, així com materials d’alumini, que formaven part del seu ventall de productes.