Cada dia no és Nadal,
a la taula ben parada,
celebrem una diada,
amb família i com cal.
És un dia que entendreix,
i el pessebre en algunes cases,
en un espai hi presideix.
Ens pensem que una almoina,
donada amb humilitat i decència,
pel carrer a un necessitat,
li podrà resoldre l'existència.
I no he comptat en realitat,
els que pateixen sense l'evidència,
de sortir pel carrer a demanar.
Quanta gent que mal viu,
i hem d'escoltar la paraula,
del que promet i és massa viu,
que ens pensem que és un Messies,
i només fa ballar la perdiu.
La pàtria són les persones,
que no tot ho fan els diners,
i a la taula ben parada,
no hi vull lladres ni mentides.
Etiquetes:
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics