Nostàlgia per la 'Movida' dels vuitanta

El passat dijous 31 d'octubre, l'Associació de Concerts de Reus va començar el seu cicle Observatori Cultural amb el primer col·loqui musical de la temporada 2024-2025. L'acte, celebrat al Centre de Lectura, va estar conduït per Marià Arbonés al voltant del tema 'Esplendor (o no) de la música pop-rock dels anys vuitanta'. Després de guardar un emotiu minut de silenci en condol per les víctimes de la dana van començar les presentacions. Dos van ser els oradors, Jordi Cervera Nogués, gran coneixedor de l'activitat musical dels anys vuitanta pel seu caràcter polifacètic, com a escriptor en publicacions com Vibraciones o Fenici, com a locutor al capdavant del programa de Ràdio Popular 'La Minifalda Atómica' i com a artífex del bar musical del mateix nom a la Pineda, on s'oferien tota mena de muntatges avantguardistes: actuacions musicals, performances plàstiques i tertulies.

Cervera ens va introduir en la temàtica referint-se a la rellevància que va adquirir l'activitat juvenil en ciutats com Londres, Madrid i Barcelona, on van sorgir moviments que van canviar el panorama musical, l'auge del punk i la new wave, la Movida madrilenya i l'Ona Laietana, i dinamitzaven la indústria discogràfica i les sales de concerts. Va parlar de la seva relació personal amb protagonistes d'aquell relleu generacional, com Manolo García (llavors cantant dels Rápidos) que va comparèixer a l'emissora de Ràdio Popular amb un disc sota el braç perquè li ho promocionés, va parlar de Jesús Ordovás, el seu referent com a conductor del programa Diario Pop de Ràdio 3, de locals emblemàtics com Rockola i Pentagrama; es va referir a l'homenatge a José Enrique Cano, malguanyat bateria del grup Tos, amb un concert que va reunir un planter de noves bandes com Nacha Pop, Alaska i els Pegamoides, Mermelada i els seus propis companys en Tos que van actuar amb el seu nou nom de Secretos. El fet que fos retransmès per l'espai televisiu Popgrama en la UHF (si saps del que parlo ja tens una edat) va fer que aquell fragor "underground" comencés a dominar el panorama artístic, amb l'etiqueta de la Movida madrilenya.

Cervera va destacar l'ambient eclèctic d'aquells anys emergents, quan el públic no estava polaritzat pels seus gustos musicals, va subratllar el contingut de les lletres que transgredien de llarg la correcció política, va fer referència a Siniestro Total i a actituds tan desinhibides com la d'Almodovar i MacNamara. Es va mostrar en tot moment com un agut observador que va viure aquells episodis amb passió, de molt a prop, entrevistant-se amb Miguel Ríos quan va presentar la gira de Rock'n' Ríos al pavelló del Reus Esportiu i a Loquillo en les seves actuacions en la discoteca Metall·llic.

L'altre convidat al col·loqui, Tomàs Sainz, va procurar donar-li la rèplica en la mesura de les seves possibilitats. Em costarà referir-me a ell en tercera persona perquè l'altre ponent vaig ser jo mateix. Com que conec millor l'ambient de Barcelona, on estudiava, vaig aprofitar per a explicar com va ser el naixement de la rumba catalana, també en una nit de Cap d'Any com el fatídic dia en què van atropellar a Canito quan era el líder de Tos, El detonant va ser radicalment diferent, després de menjar-nos el raïm es va iniciar a Zeleste una jam session entre els grups que havien actuat, l'Orquestra Mirasol va aportar el toc jazzísitc característic de l'Ona Laietana, la Voss del Trópico va omplir l'escenari de ritmes antillans i el baixista de Secta Sònica, Patrici "Gato" Pérez, es va decidir a cantar dos temes de la seva autoria encaixats a ritme de salsa. Aquella improvisada experiència li va empènyer a gravar en solitari el seu primer disc que va anomenar Romesco, per tractar-se d'una salsa catalana, com així era la música que va donar lloc també a la formació de Mirasol Colores. Vaig posar de manifest la velocitat a la qual se succeïen els canvis estilístics arran dels Beatles, que van experimentar una gran transformació en només sis anys de vida, els va succeir l'ascens i caiguda del rock simfònic en tan sols vuit anys, el zenit del punk només va durar un parell d'anys com a avantsala d'uns anys vuitanta de contínua transformació quan es van formar els estils que encara avui sonen. En el tercer mil·lenni no es produeixen canvis tan significatius sinó un permanent retorn a aquells estils en forma de tributs.

Passat l'equador de la xerrada, va agafar el to de col·loqui, les opinions es creuaven i quan això succeeix, et trobes parlant de coses que no tenies previstes i descobrint que penses coses que no sabies que les pensaves. Vam convindre que, en els anys de la Transició, el món de la nit no es movia per inclinacions polítiques, ja que coincidíem tots en l'essencial, que era abraçar la Democràcia, influir en el govern mitjançant el vot i transformar la societat de manera que tots s'hi sentissin implicats. La llibertat assolida va facilitar que s'expressés la creativitat a tots els nivells, van sorgir fanzins autoeditats amb programes de tractament de textos perquè encara no es disposava de l'autoedició que permetria el Macintosh en els noranta. Van sorgir publicacions com Attack, Tzara, Fenici i Maiuey que contenien fotos, dibuixos i historietes d'artistes locals, i articles de joves periodistes com Robert Amill. Per tota aquella activitat pot considerar-se que va haver-hi una moguda autòctona en els municipis de la Costa Daurada a la calor de discoteques com Hilarios i Punta Daurada, totes dues de Salou i pubs, quant a Reus es van esmentar Box 44, Dadà, Focus i Carnival. Es va parlar del primer concurs de rock de la província, organitzat a l'Espluga de Francolí per la discoteca Sínia, que va ser guanyat per Svintus, un grup de Reus integrat per Alain, Carles Oncins (fundador del bar Musulungu) Rafa Dalmau, Carlos Galiano i el que subscriu. Es va parlar del concurs de rock de Ràdio Reus, guanyat per Junkel en la primera edició i Sistema Nervioso en la segona, amb la qual cosa van gravar singles com a premi.

Per a finalitzar, es va donar pas a les preguntes dels assistents per a matisar i ampliar algunes qüestions, vam poder escoltar els ressons fantasmagòrics d'aquella època, mitjançant una gravació del grup Pastel recollida en un radiocasset. Jordi Cervera va fer la seva tradicional promesa de buscar les cintes de casset on jau la constància sonora d'aquella època, com que encara no s'ha vist culminada per l'èxit. De moment la forma més senzilla de poder escoltar l'exuberant creativitat musical d'aquell moviment és teclejant a Google dues paraules entre cometes: "Trempera daurada" que és el nom que va rebre la moguda musical dels vuitanta a la Costa Daurada.