Notes sobre Eduard Toda, el primer egiptòleg català

El 5 de març de 1884, Eduard Toda i Güell fou nomenat vicecònsol al Caire. Després d’un viatge marítim força mogut, arribà a Alexandria el dia 16 d'abril. A la tarda, agafa un tren cap al Caire, on arriba a les deu de la nit. El dia 18 va prendre possessió del seu càrrec. Com és natural, al llarg de la seva estada Egipte –que es perllogà un parell d’anys–, Toda va visitar els jaciments i monuments arqueològics, històrics i religiosos més importants del país del Nil. Al començament de l’any següent va emmalaltir de disenteria, però de seguida que va poder va continuar viatjant pel territori. El 14 de setembre de 1885, Toda escriu des de les “Costas de Abukir” (és a dir, des d’Abū Qīr, a l’est d’Alexandria) una altra carta al seu amic Font de Rubinat, a qui –entre altres coses– dóna detalls sobre la varietat i riquesa de la seva col·lecció d’antiguitats egípcies:

"[…] Penso estar ya poch aquí, y no vull sortir sense haveu tot vist, aixís és que apenas paro. Darrerament he fet una esplèndida excursió a Benha, Zagarig, Bubastes y Tantah. He recullit moltas notas y molts efectes per a ma colecció. Aquesta progresa com vostè no’n té idea: ja tinch de tot, mòmias, pinturas, vidres, marfils, bronzes, terras cuytas, marbres, alabastres, fins pa, grans, ous y mil efectes dels antichs egipcis. Tinch una colecció funeraria de estatuas reals completa. Crech que embalar lo que ja tinc me pendrà al menos dotse grossas caixas."

Amb més intensitat que a la Xina, Toda s’interessà pel passat del nou país en què es estava destinat. I ho demostrà a bastament. Des de localitats egípcies com el Caire, Tebes o Erment, Toda va escriure i trametre entre 1884 i 1886 moltes cròniques i cartes obertes a diferents diaris i revistes barcelonins (La Renaixensa, La Ilustració Catalana i L’Arch de Sant Martí) i madrilenys (El Globo, amb el significatiu pseudònim d’Alí Bey), però també reusencs (Las Circunstancias i La Véu del Camp. Periódich de la Associació Catalanista de Reus). Àdhuc tingué temps per algunes relacions galants amb damisel·les estrangeres, més o menys discretament referides al seu dietari personal, i per demostrar el seu bon humor, com quan es va disfressar de mòmia en una de les sales de l’antic Museu Bulaq, al port del Caire.

El 16 de gener de 1886, Emilio Castelar va escriure una nota al ministre d’Estat, Segismundo Moret, per expressar-li la seva preocupació per la salut del seu benvolgut Toda:

"El Vice-consul de España en el Cairo, D. Eduardo Toda, está hace tiempo enfermo de disenteria, y los medicos le aconsejan que, sin demora, deje aquel clima si quiere evitar un fin desastroso a su dolencia. Desea que se le conceda licencia por telégrafo, y á este fin ruego á V. que, si es posible hoy mismo se le atienda. El Sr. Toda es un antiguo y buen empleado: ha estado siete años seguidos en China, en donde adquirió la dolencia que le aqueja, y hace dos aproximadamente que sirve su cargo en Egipto."

La petició personal de Castelar tingué un efecte immediat: aquell mateix dia, la reina regent atorgà dos mesos de llicència al vicecònsol malalt. Ja feia una setmana, però, que Toda havia sortit del Caire, tot remuntant el Nil, per visitar l’Alt Egipte i Núbia. La llarga excursió tingué uns resultats excel·lents. En una conferència publicada uns quants mesos més tard, Toda explicà –a La Renaixensa– com es va produir –a Deir el Medina– el descobriment d’una antiga tomba egipcía fins aleshores inviolada:

"Me trobava á Tebas lo dia primer de Febrer del corrent any. Invitat per la expedició científica del gobern egipci, dirigida per lo professor Maspero pera recorrer l’alt Egipte, ab ella vaig passar prop de tres mesos en tant interessants regions. En lo dia avants citat, estant á a la cayguda de la tarde ab lo barco amarrat al peu dels molls del temple de Amenophis á Luxor, arribá un beduhí á bordo ab la nova d’haver descubert un sepulcre egipci, encara intacte, en la ribera esquerra del sagrat riu. Sent ja massa tart pera trasladarnos al lloch que citava, aplassarem la expedició fins al següent dia. De bon matí atravessárem lo Nil y la plana de Tebas fins als colossos de Memnon; entrárem en lo desert y al cap de mitja hora de penosa marxa per lo desert, arribárem al pou de la nova tomba. / Ple d’emoció vaig baixarhi, una corda lligada al cos, trobant al fons del pou una cambra nua y en un recó á la dreta un corredor en pla inclinat, que seguia fins á la porta del sepulcre. / Aquesta, feta de fusta, estava intacte […]."

Toda va procedir a l’exploració arqueològica i a la documentació detallada del continent i del contingut del sepulcre de Sennedjem (nom que ell transcriurà com Son Notém), un destacat personatge egipci que visqué a cavall dels segles xiv i xiii aC, i ho va fer com a delegat de Gaston Maspero, director del Service des Antiquités de l’Egypte (l’amistat de Toda amb el gran egiptòleg francès ja venia d’uns quants mesos enrere). Un cop enllestida –eficaçment– la tasca que Maspero li havia encarregat, Toda retornà a la Península Ibèrica (i d’això ara fa cent trenta anys). El 1887, el reusenc publicà a Madrid la memòria científica d’aquella intervenció, un volum que intitulà Son Notém en Tebas i que il·lustrà amb diverses làmines i dibuixos elaborats a partir de fotografies fetes in situ, una memòria d’una qualitat prou elevada com per a poder considerar-lo el primer egiptòleg català (i espanyol) de mèrit, tal com ha explicat repetidament el Dr. Josep Padró.

De la seva profitosa estada a Egipte, Toda ens deixà impresos un gran nombre d’articles i, especialment, una sèrie o col·lecció de tres llibres, amb l’epígraf general d’Estudios Egiptológicos (Sesostris, 1886; el suara esmentat Son Notém en Tebas, 1887, i La muerte en el antiguo Egipto, 1887), així com el monumental i luxós volum A través del Egipto, editat (el 1889) en forma de fascicles que s’adquirien per subscripció, i una traducció amb apèndix propi de la gruixuda i erudita Historia del Antiguo Egipto, de George Rawlison, catedràtic d’Història Antiga a Oxford (també el 1889).

Com és natural, Toda va trametre al seu amic –i ja col·lega científic– Maspero els tres Estudios Egiptológicos. L’1 de maig de 1887, des de Paris, el professor francès li va agrair el detall de cortesia, sobretot perquè mentrestant s’havia vist obligat a deixar la direcció del Servei d’Antiguitats d’Egipte:

"Je vous remercie d’abord d’avoir songé à m’envoyer vos trois brochures. Elles m’ont reporté au temps déjà si lointain où nous voyagions sur le Nil tout en trayant des Constantin. Mon départ d’Egypte auquel je faisais allusion est devenu une chose du passé, et ce n’est plus que dans vos photographies que je revois le tombeau de Sonnotem.Vous savez les raisons qui ont déterminé ma résolution, et vous avez vu l’état dans lequel était ma femme au moment où nous habitions notre dahabièh. J’ai réussi à déjouer les intrigues de mon second, et à me donner le successeur que je me désirais. C’a été un joli tour de diplomatie scientifique et je vous en dirai l’histoire qui vous amusera, si jamais vous venez à Paris où que j’aille en Espagne pendant que vous y êtes encore. […] / J’ai eu plusieurs fois l’idée de vous écrire à Reus pour vous demander ce que vous deveniez. Mais de l’idée à l’éxécution, i y a loin chez moi, quand il s’agit de mettre la plume à la main. On m’avait dit […] qu’après avoir fait des conférences sur l’Egypte, vous étiez parti pour la Syrie, comme le beau Dunois, mais sans musique. Comme vous m’aviez dit en nous quittant qu’on songeait à vous envoyer à Beyrouth, je ne m’étais pas trop étonné de cette nouvelle. Si vous êtes content de retourner au Japon, je vous en félicite, tout en songeant à part moi que c’est bien loin. Je suis coinvancu que votre famille doit penser comme moi […]."

Val a dir que dels aparentment projectats nous viatges a Síria i al Japó, citats per Maspero, no en tinc altra notícia. Mentre encara era oficialment vicecònsol al Caire, el 27 d’abril de 1887, Toda fou designat per anar a Sardenya en comissió de serveis. Però això ja seria una altra història.

Jaume Massó Carballido és Corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.