El resultat de l'enquesta en la qual us preguntàvem sobre l'esdevenir del procés independentista en aquest 2017 ha deixat dos blocs força igualats. Un, del 48%, creu que aquest any pot ser definitiu en sentit positiu. L'altre, del 52%, no és tant optimista i creu que enguany no es concretarà res.
El 48% "optimista" surt de la suma del 36% que creu que hi haurà referèndum amb victòria i del 12% que creu que la resposta judicial de l'Estat farà que el procés s'agilitzi, cal suposar que mitjançant una DUI. El 52% "escèptic" creu que el procés està estancat i que enguany no hi haurà avenços importants.
D'entrada, crec que cal pensar que l'enquesta d'aquesta setmana l'han contestat bàsicament persones interessades en el futur del nostre país. Però crec que seria un error llegir el resultat en clau de lectors favorables o desfavorables a la independència. Penso que seria més oportú llegir-la en clau "optimistes" o "escèptics".
I en aquest sentit veiem que a casa nostra tenim molts escèptics. Crec que aquest pessimisme ens ve perquè som un país massa acostumat a perdre. Si fem un repàs històric, podem recordar la derrota a la batalla de Muret el 1213, al Compromís de Casp de 1412, a la guerra de Successió de 1714, a les Carlinades del segle XIX i finalment la Guerra Civil de 1939. Segurament per això, tradicionalment la societat catalana no és gaire partidària de les confrontacions i prefereix el treball de formigueta i el "peix al cove". Ara bé, penso jo, poder algun dia ens tocarà guanyar... Qui sap si serà enguany, o ben aviat.
Però si tornem a l'enquesta, cal valorar detingudament el 52% que creu que aquest any no s'avançarà, en un parell d'ítems. D'una banda, segur que aquí hi trobem els que no volen que el procés surti bé, però segur que també hi ha molts catalans que volen que el país faci un pas endavant i que al mateix temps pensen que els polítics que el
comanden demostren massa discrepàncies entre ells per poder ser optimistes. Aquest dificilíssim procés no admet polítics maldestres, però tampoc admet fer una guerra de guerrilles interna.
Un Estat propi és un salt tan important, que cal no defallir. Per respecte als nostres avantpassats, a la nostra llengua i a les generacions futures, cal que la il·lusió ens faci superar tots els entrebancs en què ens vulgui fer caure l'Estat espanyol. Nosaltres tenim il·lusió, ells tenen por. El conegut sociòleg, Salvador Cardús, en una entrevista a VilaWeb deia, que anant molt bé, la independència es podria assolir el 2018. Un sobiranista convençut com ell hagués engrossit el 52% de lectors "escèptics", però dins de l'apartat de favorables al procés.
Hi ha un 35% que pensa que hi haurà "referèndum sí o sí" i que el resultat serà "sí". El referèndum semblava una pantalla superada però segons va manifestar el Jutge Santiago Vidal en una conferència a Granollers, aquesta és una exigència de 31 estats que, segons va manifestar, estan disposats a reconèixer la nostra independència si es guanya el "sí".
L'opció que ha estat menys votada, un 12%, considera que la resposta judicial d'Espanya pot agilitzar el procés. Aquesta opció la podríem titular com la del "tenim pressa, molta pressa". És cert que tenim pressa, però quan has esperat tants anys, cal tenir cura per tal que un excés de zel no faci fracassar el procés, que és tant com dir, fer fracassar el país.
