Represa dels actes del Divendres Sant a Riudoms

Imatge de la celebració de la Setmana Santa a Riudoms
Anton Baiges

Un dia assolellat que feia flaire de primavera fou testimoni de la represa de les celebracions de Divendres Sant a Riudoms després de l'obligada aturada pandèmica.

Com és habitual, la provessó del Sant Enterrament al vespre i la predicació i representació de l'Agonia o Set Paraules al migdia foren les celebracions amb més concurrència. Uns actes força desconeguts fora de Riudoms però que sempre sorprenen els forasters per la seva solemnitat, bellesa i bona organització. A l'Agonia, mossèn Rafael Serra va predicar les últimes paraules de Jesús a la creu mentre aquestes paraules eren escenificades en un altar major presidit pel Sant Crist, amb un muntatge escènic senzill però efectiu, amb els Armats, diversos figurants i la música de la coral Dolça Catalunya acompanyada de diversos músics i cantants locals que ajuden a viure aquests últims moments de Jesús a la creu amb l'església plena de gom a gom i completament en silenci.

Al vespre, els Armats, amb el seu peculiar pas admirat arreu on van, van obrir la provessó del Sant Enterrament que un any més va fer desfilar els vuit passos o misteris pels carrers de la vila, acompanyats per les seves respectives confraries, banda de tambors, banda de música, coral i penitents amb cucurulla, coneguts popularment com a papus, o acompanyants amb ciris.

Ja de bon matí, havia sortit a les vuit el Via Crucis conegut com les Creus, fins a Sant Antoni. A continuació, la curiosa tradició de matar la serp i el trasllat del Sant Crist a Verge Maria i el seu retorn a l'església a les dotze, aquest cop també acompanyat pels Armats, i sempre amb els cants de la coral que entona el Miserere i el Vexilla Regis. I encara el dia abans hi havia hagut la provessó del Retrobament, un Via Crucis pels carrers amb la imatge del Natzarè el diumenge de Rams, o els quadres de la Passió, el dissabte anterior.

Aquest matí, els membres de les diverses confraries guardaven els misteris a lloc i deixaven l'església a punt per a la celebració de la Vetlla Pasqual, punt culminant i més important del Tríduum Pasqual, contents d'haver-hi pogut tornar i que tot hagués anat tan bé, però també amb una certa preocupació pel futur, atès que totes les confraries necessitarien tant més confrares que col·laboressin amb donatius com d'altres que s'impliquessin en l'organització.