Reus ja torna a volar

Han estat dies intensos de recuperació dels trapezis escampats per tota la ciutat. La Fira Trapezi de Reus ha tornat les espurnes de goig i il·lusió a les mirades de totes les persones que trepitjaven un altre cop la ciutat a la recerca de l'espectacle que les enlluernés.

Com sempre, i com a tot arreu, hi ha hagut de tot i per a tots els gustos: números que deixaven amb la boca oberta a tots els assistents i d'altres, en canvi, per a segons qui, lents o avorrits. Però això forma part de ser el públic d’una fira com el Trapezi i, alhora, és el que fa gran aquesta fira del circ. El risc i l'aposta d'una programació acurada, rigorosa i atrevida ens aboca la mirada a tota mena de propostes, sabent que, com és evident, agradar a tothom és impossible.

També he tingut converses de carrer i cafè amb companyes i companys que em parlaven de quan el Trapezi envaïa tota la ciutat i tot es focalitzava al centre. Em deien que gairebé tots els espectacles eren gratuïts i que això encara ho feia més bonic. En aquest aspecte, la meva perspectiva ha canviat bastant. D'entrada, els preus per a poder gaudir de la majoria d'espectacles són irrisoris, però a més, Reus compta amb espais al voltant del centre de la ciutat que són idonis per poder instal·lar una carpa, espais oberts on es pot trobar aparcament més o menys de forma ràpida i en zona blanca, encara que també és cert que estem parlant de distàncies d'entre quinze i vint minuts del centre caminant i ja sé sap que voler és poder.

Una fira o un festival no és únicament una festa, també és un aparador per als artistes programats, un espai on programadores i programadors d'arreu s'acosten per descobrir propostes que més endavant potser acabaran contractant en altres punts del país. Fer pagar una entrada per veure un espectacle de gran format a un preu tan baix ajuda a valorar el cost que té tot plegat. A més, permet que la fira mantingui una salut de ferro i no entendre això és no entendre que aquests grans esdeveniments s'aguanten en el temps i es consoliden en els anys perquè s'encerta en tocar la tecla adequada, aquella que equilibra l'ambient de carrer amb la rigorositat d'una fira, com en aquest cas.

I aquí volia arribar. Als equips i les persones. Encara recordo ara quan va aterrar per primer cop el Trapezi a la nostra ciutat aleshores coproduït amb la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Recordo com un sector del món cultural de la ciutat em va convocar a una reunió perquè considerava que el circ no era cultura o, almenys, no era la classe de cultura per la ciutat de Reus. Si no em falla la memòria el primer regidor de cultura que va apostar pel Trapezi va ser en Josep Maria Galofré i va ser durant la seva legislatura que es va engegar tot plegat per poder arribar a on s'ha arribat avui dia. Això sense oblidar la figura indiscutible i indispensable de l'Alfred Fort, ni tampoc dels seus primers directors artístics i els seus equips com el Jordi Aspa, la Bet Miralta i tants i tants noms. I, per cert, un dels convocants d'aquella reunió després va arribar a ser regidor de cultura i, com era d'esperar, no va dubtar en dir que a Reus, el circ, el Trapezi, també era cultura. Curiosa la vida i els seus ritmes canviants!


Diumenge, el darrer director artístic de la Fira Trapezi es va acomiadar després de sis anys al capdavant. Jo no he parlat gaire amb ell, per no dir gens, però sí que sé que han estat anys complicats, sobretot els darrers. Anys que han esdevingut una transformació positiva per la Fira i els seus espectacles, una transició que s'ha anat gestant amb paciència i criteri. I, si no, mireu aquesta darrera edició. Ara que ja podem fer vida més o menys normal hem pogut comprovar que el Trapezi gaudeix d'una salut de ferro, sí que potser no hi ha la festa que voldrien algunes persones, però com he dit abans una fira o un festival no és una festa, per molt bé que ens ho passem gaudint-la. Això s'ha tingut en compte des dels inicis i ara recollim els fruits cultivats amb cura i amor.

No podem oblidar tampoc a totes les persones que treballen des de la Regidoria de Cultura i tampoc als equips de brigades, policia local, etc. El Trapezi també és de totes i tots ells, dels diferents departaments de l'Ajuntament que el fan possible i de la feina que no es veu i és igual d’important.

El darrer dia del Cabaret, a la carpa instal·lada a la plaça d'Anton Borrell, els artistes van fer baixar al director de la fira, el Leandro Mendoza, i la seva coordinadora, la Gebra Serra, un cop acabats tots els números. Micròfon en mà, el Leandro, mirant al miler de persones que hi havien allà assegudes amb l'ànima purificada després de tantes emocions, va dir: "Gràcies per tot Reus, us estimo!". Quines paraules tan simples, oi? Però com d'escasses a vegades i quanta força té agrair i estimar. Què més es pot dir?
 

Aquest diumenge, a la roda de premsa de valoració de la Fira Trapezi 2022, el director artístic es va acomiadar donant les gràcies a totes les persones que els han acollit a Reus i ajudat durant sis anys. L'emoció en aquell moment íntim, perquè no érem gaires persones allà escoltant les paraules del Leandro, es podia acaronar amb la respiració. Ho va fer amb un gest poc vist en els nostres dies dient les següents paraules: "Penso que sis anys al capdavant de la Fira són molts, pel bé de la fira és necessari un canvi de director artístic".

Un gest que l'honora i demostra que s'estima la Fira Trapezi, un gest i una decisió poc aplicada al territori on cicles, festivals i d'altres esdeveniments han caigut en una manera de fer que està a punt de travessar la frontera de l'avorriment per l'activitat monòtona i lineal any rere any i temporada rere temporada.

A ell i al seu equip, gràcies i mil gràcies de nou. Als propers que vinguin els esperem amb els braços oberts i no demanem que ho facin millor, només cal que ho facin igual com s'ha fet fins ara, any rere any: amb amor, rigor i entusiasme. Perquè Reus amb el Trapezi és millor. I tant que és millor!

Gràcies de nou, gràcies per tot.