Tancar el mercat del Carrilet, una mesura classista

Sóc un nou veí del barri del Carrilet. I una de les coses que més il·lusió em feia, al mudar-me a aquesta zona tan propera, físicament, i tan llunyana, simbòlicament, del centre de Reus, era redescobrir-ne el mercat i incorporar-lo a les noves rutines setmanals.

Però aquesta feliç troballa es veu amenaçada per l'anunci, mesos enrere, del seu probable tancament per part del consistori municipal. Les raons esgrimides són, bàsicament, dues. D'una banda, que hi ha massa parades buides. Per l'altra, la voluntat de reconfigurar tota aquesta àrea de la ciutat, que inclou la reconversió de l'edifici del mercat en un alberg.

Sense entrar en els serrells tècnics, sovint cosits a mida per bastir els arguments que més interessen als governs de torn, la realitat és que només fa falta passejar per aquest mercat del Carrilet per veure que és un lloc on cristal·litza un fenomen socialment molt valuós: un paisatge humà divers, on diferents comunitats en fan ús, convertint l'equipament en un espai de vertadera interacció ciutadana.

Si la cohesió social és un dels assumptes més urgents que tenim com a ciutat (la segregació escolar a la cúspide), una experiència com la del mercat del Carrilet s'hauria d'entendre com un camí de futur i no una via morta. No són justament els sociòlegs i urbanistes qui destaquen el valor afegit dels mercats tradicionals com un lloc on es generen vincles veïnals de més qualitat?

Excusar-se en el fet que hi ha moltes parades buides denota una visió derrotista i una gestió mandrosa de la situació. Partint de la base que anunciar el seu tancament no és engrescador per ningú que es plantegi obrir-hi un petit negoci, és irònic assistir a l'enterrament forçat d'un tipus d'equipament que en molts altres llocs s'erigeix com a reclam turístic.

Però res, que el que necessiten els veïns i no ho saben, perquè d'aquestes coses no hi entenen, és un alberg juvenil. Que tots sabem que vénen amb bus i no pas amb tren, els joves. I pels paradistes que hi tenen la seva vida i la seva feina, al mercat, doncs a ser víctimes col·laterals dels nous corrents de la gentrificació institucionalitzada.

Personalment, crec que tot plegat desprèn un aroma més antic i ranci. Una historieta de biaix classista on només es podran permetre les fotografies 'fancy' dels visitants, adquirir productes frescos i comprar fora dels circuits de les grans distribuïdores els privilegiats, és a dir, la població de l''upper' Mercadal.

Josep M. Roig és veí del barri del Carrilet i professor de Secundària.