Tornar a 'anar a Can Felip'

Més enllà de les formes més usuals però poc nostrades com anar al lavabo, anar al servei, anar a la 'tualet' o anar al vàter, ens hem volgut fixar en expressions més divertides i genuïnes. N'hem trobat una bona mostra. N'hi ha de ben vives, com ara 'anar a canviar l'aigua de les olives', 'canviar l'aigua del canari' o 'anar a fer un riu'. D'altres, més actuals, com 'anar a visitar el senyor Roca', en referència a la fàbrica on és fan els lavabos de moltes llars catalanes.

En aquesta recerca he trobat una expressió desconeguda per a mi, però que m'ha agradat molt, i que diu 'tinc una pixera que m'arriba a la Jonquera i si no vaig a pixar m'arribarà a Perpinyà'. En tot això m'hi ha fet pensar un cartell que he vist en anar a dinar al restaurant de l'Ateneu popular d'Igualada i en el qual han volgut recuperar una expressió en franca decadència i que crec que caldria recuperar. Em refereixo al fet 'd'anar a Can Felip'. L'expressió 'anar a Can Felip' és una manera sarcàstica d'anomenar el vàter en al·lusió al rei Felip V, màxim responsable de l’ocupació militar dels Països Catalans ara fa poc més de 300 anys.

Aquest nom tradicional ha estat recollit en la majoria de diccionaris etimològics catalans, com el Coromines o l'Alcover Moll. Tot i que l'expressió té tres segles, podríem dir que és una manera d'anomenar el lavabo molt d'actualitat i que torna a tenir tota la vigència. Només cal recordar el discurs del 3 d'octubre de 2017 del 'senyor amo', en què va venir a dir que ja li va semblar bé que ens estomaquessin perquè, com diria La Trinca, "no se li esvaloti l'aviram", és dir, perquè seguim pagant i callant.

Felip V al 1714, o Felip VI actualment, representen el mateix. L’intent de dominació política, econòmica i de genocidi cultural sobre els Països Catalans. Com deia un tuitaire, sembla que l'abdicació de Joan Carles I en el seu fill, l'any 2014, sigui l'inici dels actes de commemoració del tercer centenari de la guerra de successió que va acabar amb la sobirania de les institucions catalano-aragoneses i amb l'inici de la nissaga dels Borbons a la Corona d'Espanya.

L'expressió 'anar a can Felip', amb el sentit anar al lavabo, sorgeix com una rèplica a la iniciativa dels 'botiflers' i dels territoris de parla castellana de retolar les letrines amb el número 100 en referència al Consell de Cent, institució de govern catalana que va ser suprimida per Felip V al setembre de 1714. Més enllà del més que comprensible menyspreu cap al primer monarca borbònic de la corona espanyola per les raons polítiques que tots coneixem, també hi podríem afegir els problemes mentals que presentava l'esmentat personatge. Felip V, probablement, era bipolar, ja que passava sovint de la depressió a la hiperactivitat.

Vivia moments d’eufòria quan hi havia guerres, però la pau el feia caure en una absoluta deixadesa personal fins el punt de pixar-se o cagar-se a sobre, fet que encara fa agafar més força a l'expressió 'd'anar a Can Felip'. La mítica revista humorística 'Cu-cut', va aprofitar, el 1903, el número 100 de la seva publicació per contraposar-lo a l'expressió Can Felip, ben present en el parlar dels nostres avis, per il·lustrar la portada amb un dibuix de Gaietà Cornet.

Com he dit, el 100 era com borbònics anomenaven la comuna. I una última curiositat que ens ha fet veure el periodista Manel Cuyàs. Segons l'ordre dinàstic catalano-aragonès, a l'actual rei d'Espanya se l'hauria d'anomenar Felip V. Felip VI ho és de la corona castellana, però a conseqüència de la profunda castellanització d'Espanya a Felipe de Borbón y Grecia se'l coneix a tot el territori estatal com a Felip VI.