Visca la República!

El 18 de maig d’enguany es compliran 156 anys del Pacte Federal de Tortosa signat per representants republicans federalistes d’Aragó, Catalunya, València i Balears. Només van faltar els d’Alacant i Girona. Es va triar la capital del Baix Ebre per la seva equidistància respecte als territoris compromesos. La cimera tortosina es va tancar amb el crit de Visca la República Democràtica Federal. El conclave republicà es produïa després de la Revolució de Setembre que havia provocat l’exili de la reina Isabel II i l’inici del Sexenni Democràtic, que del 1873 al 1874 va viure la Primera República. Un període de gairebé dos anys escapçat pel pronunciament militar del general Martínez Campos que va permetre la reinstauració dels Borbons. La història acredita que aquesta dinastia monàrquica i la república són com l’aigua i l’oli, impossible de barrejar-les.

La Segona República (1931-1939) va substituir al borbó Alfons XIII i el seu net, l’emèrit Joan Carles I, va tornar de la mà del dictador Francisco Franco per intentar blanquejar el seu despotisme de prop de quaranta anys. Un túnel fosc entre una república i una monarquia parlamentària amb un cap d’estat nomenat a dit per un feixista imposat per un cop d’estat. I Felip VI, fill de Joan Carles I i net d’Alfons XIII, certifica amb alguns dels seus gestos que també s’alinea amb les forces dubtosament democràtiques encara ben vives que rebutgen l’organització de l’estat en forma de república. Signen per força que la sobirania resideix en el poble, però no per decidir la forma de governança i el seu cap d’estat.

El 2017 Felip VI en un discurs institucional va deixar clara la seva lectura sobre l’endèmic conflicte polític entre Catalunya i Espanya que es va precipitar durant el Procés amb un referèndum i una posterior no nata independència. El diari Público ens recordava l’any passat un resum de les perles del borbó que reprodueixo literalment i en l’idioma original: "Estamos viviendo momentos muy graves para nuestra vida democrática. Determinadas autoridades de Catalunya, de una manera reiterada, consciente y deliberada, han venido incumpliendo la Constitución y su Estatuto de Autonomía. Han demostrado una deslealtad inadmisible...han quebrantado ...socavado la armonía y la convivencia … menospreciado ... conducta irresponsable ...inaceptable intento de apropiación de las instituciones históricas ...se han situado totalmente al margen del derecho y de la democracia. Han pretendido quebrar la unidad de España y la soberanía nacional. Esas autoridades han menospreciado los afectos y los sentimientos de solidaridad que han unido y unirán al conjunto de los españoles. Esas autoridades, de una manera clara y rotunda, se han situado totalmente al margen del derecho y de la democracia".

I si no vols caldo, dues tasses plenes. El segon regalet del borbó a tomb de la superació del franquisme que el govern de Sánchez, interessadament, però amb raó, commemora amb un seguit d’actes sota el títol d’España en libertad aprofitant els cinquanta anys de la mort del dictador. Que el seu rei, Felip VI, no s’atrevís a llegir tot el primer text -esborrany- que li havien preparat per al discurs de la Pasqua Militar el passat 6 de gener, concretament el fragment obviat és el que es referia al règim franquista com “una página oscura de nuestra historia común y un tiempo de división, hoy felizmente superado” és la prova de nou sobre la mala salut democràtica de la monarquia parlamentària que vertebra l’Estat espanyol. La salut de la institució borbònica i la dels partits que l’han sostingut des de la mort de Franco, són el PSOE, amb el PSC inclòs, al capdavant. La comparsa la completen la resta dels protagonistes de l’anomenada Transició de la dictadura a la democràcia, de dreta, centre i esquerra. Que al fill i hereu d’un rei imposat per un dictador li tremolin les cames en la cerimònia castrense s’entén per la por i la complicitat encara existent amb els poders fàctics postfranquistes que sustenten la Casa Reial: militars, polítics, judicials i econòmics. Poders que mantenen la seva vigència gràcies al bonisme dels “pares de la democràcia” i els seus hereus.

Tornant al Pacte federal de Tortosa del 1869, acabo l’article recordant alguns passatges significatius del seu manifest. “Aragó, Catalunya i València ens hem unit per cridar a la resta d’Espanya a la reconquesta dels seus drets i llibertats”. “Ens confederem per defensar-nos, per resistir; no per ofendre, no per provocar”. “Creiem que la República democràtica només és possible a Espanya sota una organització federal; i la federació no és la separació”. “La monarquia sempre s’ha trobat amb les protestes dels pobles lliures que es resisteixen a l’opressió”. Missatges vigents que val la pena rellegir. Que l’escaldada de la Guerra Civil cicatritzi aviat i emprenguem el camí cap a una República. La tercera és la bona.