Una vegada més Rodalies s’enfonsa, massa sovint de fet. Aquesta vegada sembla que ha estat d’una incidència major que en els altres moments viscuts, tot i que veure els ocupants dels trens caminant per les vies ja no sorprèn a ningú. En aquest escenari, el president Illa, a banda d’intentar endarrerir el debat sobre la situació d’aquest mitjà de transport a Catalunya, ha emfatitzat que, “segons li diuen”, resultaria contraproduent incrementar les inversions perquè provocaria encara més endarreriments i col·lapses, afirmació que costa de creure, perquè sembla difícil que es pugui empitjorar el servei, a la vegada que ens diu que si no es fa més inversió és pel bé dels usuaris.
La capacitat dels polítics de donar la volta a la realitat amb arguments febles és cada vegada més sorprenent. Clar que ells ho veuen molt bé, si no s’entén el seu missatge o no s’està d’acord, és perquè no entenem la realitat que ells transmeten i que sembla s’ha de creure com un dogma de fe. L’important és no fer soroll i aplicar un principi molt estès de “qui dia passa, anys empeny” i així fins a les següents eleccions, en les que novament veurem les antigues propostes i promeses com un objectiu nou de futur.
Europa es troba en una situació delicada i els dirigents de tots els països membres de la UE han decidit incrementar la despesa militar. No es tracta de valorar la idoneïtat d’aquestes mesures que a hores d'ara el president Sánchez està debatent amb els diferents líders polítics per rebre el seu suport. La situació és prou delicada per no fer-ho, però sí que hi ha un factor comú, una vegada més demanen que se’ls hagi de creure, perquè ells ho diuen.
En aquest cas, es tracta de l’afirmació que ha fet que en cap cas, l’increment de despesa en defensa o en armament, afectarà les partides socials. Quan els polítics parlaran clar a la ciutadania? No es pot dir que amb l’endeutament actual de l’Estat espanyol, que segons les dades publicades pel Banc d'Espanya, va pujar fins als 1.622 bilions d'euros l’any 2024, un 105,33% del PIB. Es pot generar un increment de la despesa en algun capítol, sense que com contrapartida aquest augment no afecti una reducció d’altres partides. Novament, ens demanen que s’hagi de creure, conscients que els polítics adeqüen els missatges segons el moment, encara que després no ho compleixin.
Mentre, el gran debat de l’habitatge, que fa tan sols pocs dies semblava que era el més important i que farien mans i mànigues perquè tothom tingues l’oportunitat de poder accedir a un pis digne, cal recordar les declaracions emfatitzades i les propostes de mesures que es varen fer des del Congrés dels diputats i també, com una caixa de ressonància al Parlament català. Ha quedat una vegada més fora dels titulars, i per tant les actuacions que s’havien de fer amb bombo i plateret, es comencen a fer lentament i amb sordina, però això sí, cal creure en les afirmacions que al seu dia ens varen fer que ho resoldrien.
La política, deia Aristòtil “és l’art del possible”, tot i que potser caldria recordar a Federico Mayor Zaragoza que feina una lectura més actual dient que “és l’art de l’impossible”, ja que és precisament a través de la política que s’arriben a situacions que tot sovint podríem dir que no sembla factible aconseguir. El president Illa està cultivant una imatge de ser un president que no fa soroll i també de poca activitat, però demana, confiança en què ell ho resoldrà, sigui el que sigui. Una vegada més, es demana confiança en les paraules, tot i que sense fer cap esforç, precisament els partits de l’oposició Junts i ERC, li fan la feina i donen per certa la descripció de Mayor Zaragoza.
Caldria dir que pot semblar impossible que precisament els partits que volen presidir la Generalitat, siguin els que li facin la feina a Illa. Tant ERC, com Junts, estan en una lluita per la imatge, intentant uns i altres aconseguir millores per Catalunya. Traspàs de Rodalies els primers, i evitar el desastre comentat abans, o la reducció del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic amb l’estat, mentre que Junts obtenir una cessió, ja que són competències delegades, amb relació a l’emigració. Aquestes mesures i d’altres que s’estan gestionant si arriben a bon port, farà que certament a Catalunya hi hagi una millora, que cada d’un d’ells, ERC i Junts voldran que siguin valorades com a pròpies, en les eleccions següents, mentre que serà precisament el president Illa, qui podrà afirmar que durant el seu mandat Catalunya ha millorat en aquestes i d’altres qüestions que puguin aconseguir durant la present legislatura els partits de l’oposició, fent seu els treballs d’altres, afirmant que gràcies a ser ell president de Catalunya, s’ha pogut obtenir.
La necessitat que s’ha instal·lat en la nostra societat de tenir cada dia un missatge diferent que vagi d’acord amb la voluntat i el desig d’obtenir resposta i solucions, encara que tan sols sigui de paraula, a les qüestions que van sorgint, genera una situació que fa que la veritat sigui efímera, que es converteixi en un element poc valorat. Es demana més rebre el missatge que ens agradaria escoltar, que no pas la veritat que realment s’ha de gestionar, i això ho saben perfectament els polítics i d’aquesta volatilitat se n'aprofiten.
Joan Bermúdez i Prieto és advocat i politòleg.
