Els actors de la política ens donen cada dia una nova prova de la seva capacitat de poder canviar l’escenari, de presentar una nova actuació, convençuts que som nosaltres que no acabem de veure que existeix una continuïtat en tots els actes, encara que es tracti de situacions i escenaris diferents. Òbviament, tot i que sembla que estem parlant de teatre, realment estem fent esment de les declaracions, actuacions i propostes que ens transmeten dia sí, dia també, els nostres representants polítics.
Fa tan sols uns de mesos que el tema principal era l’habitatge. No cal recordar la quantitat de compromisos assumits tant pel govern de l’estat com el de Catalunya. Posteriorment, sense acabar de posar en marxa les propostes, va sorgir la qüestió del salari mínim interprofessional (SMI), que també va donar pas, una vegada més i sense acabar de resoldre, a una nova qüestió que amaga les anteriors, la Defensa o l’armament, segons qui ho digui, es tracta de manera diferent.
Pedro Sánchez ha mantingut un debat al Congrés de més de cinc hores en el que ha explicat les seves raons per dedicar una important quantitat de diners a Defensa, sense concretar quina xifra era, com tampoc quines eren les actuacions que caldria fer per arribar a millorar la seguretat de l’estat. Amb aquesta nova carpeta, sembla que totes les altres han quedat una mica en l’oblit.
Hi ha, però, dues característiques significatives en aquest nou anunci d’inversió. La primera és que afirma que no afectarà cap partida pressupostaria actual, tenint en compte que no hi ha pressupostos i amb un dèficit important, caldrà més que paraules per poder-ho fer sense afectar a serveis essencials. L’altra, que ha exposat d’una manera tranquil·la i planera, que tot això ho farà al marge del Congrés, fugint del debat polític i evitar que els diferents grups parlamentaris puguin dir la seva i en el seu cas, que s'hi oposin, com sembla probable per la distribució d’escons.
Mentre a Catalunya, amb les dades aportades per la nova enquesta del CEO en la que planteja una caiguda de Junts i previsiblement un guany d’Aliança Catalana, els diferents grups polítics, uns més que d’altres, es freguen les mans perquè veuen a Junts que pot deixar de ser el segons partit al Parlament català, a la vegada que, amb la “boca pètita”, comenten el potencial augment del partit d’extrema dreta. Qui no diu res és la seva líder Sílvia Orriols, perquè veu com ha passat des del moment en què va sortir a la llum aquest partit, que són els altres polítics, qui li estan fent la campanya, parlant a tota hora del seu partit, aquests sembla que no ho veuen o ja els va bé?
Continuant amb les contradiccions, ens trobem que el president Illa, que es desplaçà a Perpinyà per donar suport a l’escola La Bressola amb un augment de 800.000 euros d’ajut, nomena l'octubre passat de director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà a Christopher Person. I com a primer acte va ser enviar les felicitacions de Nadal en francès. En aquell moment ho va atribuir a un error, difícil, però es va assumir, si bé les seves actuacions no semblen anar gaire en defensa del càrrec que té. La darrera actuació del nou director és negar davant el Parlament català l’existència de la Catalunya Nord, adduint que “era neutralitat institucional”. Clar que el president Illa en la seva compareixença defensant l’esmentat senyor Person, es va cuidar i molt de no esmentar Catalunya Nord. No fos com sembla ser la seva acció política, que algú es molestés defensant el mot Catalunya Nord, i cal mantenir, com també va dir “la neutralitat”.
Algú de Salut de la Generalitat, en aquest desori d’actuacions estranyes, se li va acudir que podrien millorar el sou dels metges, oferint-los un incentiu a mesura que haguessin donat d’alta a més malalts, segons els criteris de les mútues. Entenem que eren aquestes qui aportarien els diners junt amb els criteris mèdics, o pot ser directament els responsables de Salut van veure que era una manera d’estalviar? Sort que, com passa a vegades la notícia va sorgir “massa aviat” i es van veure obligats, donades les critiques fins i tot dels mateixos metges, a fer marxa enrere i ha quedat, de moment, oblidat.
En aquest moviment d’escenes i canvis de ritme, es troba, sense poder queixar-se a ningú, la Generalitat de Catalunya amb el problema de Rodalies, atès que són els mateixos els que hi ha a Madrid com responsables i els que tindrien, cosa que no fan, reclamar solucions per Catalunya, això sí, tots demanen com única opció, paciència, com si això fos la resposta que esperen els milers d’usuaris que cada dia es troben amb problemes. De fet, han fet una millora, posaran més persones per informar dels problemes, bé, és alguna cosa, continuaran arribant tard a la feina, però algú els dirà que el tren va tard, segur que la gent quedarà més tranquil·la mentre esperen un tren.
Com sempre altres actors com són Junts i ERC, a l’escenari del Congrés a Madrid continuen esbatussant-se. Mentre Rufián envia rates als seus contrincants i els altres li recorden que és una referència d’altres moments històrics, aprofita per criticar que Junts posi persones vinculades al seu partit en càrrecs, per exemple a TVE o a Renfe, evidenciant, sembla ser, la comunicació dins del seu propi partit, perquè ERC també ho està fent en una carrera entre ambdós grups catalans per veure qui té més gent en càrrecs d’organismes estatals. Mentre esperem que algun dia tots dos entenguin que lluitar per un vot, no és lluitar per Catalunya, o continuaran fent teatre?
Joan Bermúdez Prieto és advocat i politòleg.
