Amb totes les reserves que per mi tenen les enquestes, la darrera versió del CEO sobre l'actualitat de la llengua diu que quatre de cada deu catalans consideren que el català és una llengua amenaçada i en perill de desaparèixer. Més de la meitat d'enquestats creuen que la situació de la llengua ha empitjorat en els darrers anys i que el seu estat pot empitjorar en un futur pròxim.
Aquesta opinió s'estén especialment entre les persones que tenen el català com a llengua pròpia, un sector que pren forma a mesura que augmenta l'edat dels enquestats, mentre que els menors de 25 anys, en un 50%, fan servir el castellà com a llengua preferent en el seu dia a dia i, en el millor dels casos, els és indiferent utilitzar el català o el castellà. Quant al canvi de llengua per evitar conflictes, només el 6% dels catalanoparlants la mantenen, mentre que el 62% diuen que prefereixen canviar al castellà.
Malgrat que el 48% de les persones enquestades estan molt d'acord que les que viuen a Catalunya han d'entendre el català, només un 29% diu que tothom que visqui a Catalunya hauria de parlar el català. I, en general, només un 53% dels catalans diuen que poden utilitzar el català en tots els àmbits de la seva vida. Percentatge que particularment em sembla alt.
A banda de les dades, sempre significatives, s'ha de tenir en compte que estem en un país que no és Estat, i que les eines per corregir-les les tindrien a fora, on mai no hi ha hagut massa, o gens, d'interès a fer-ho possible, ans tot el contrari com demostra la història.
Només fent referència a les darreres dècades, als anys seixanta i setanta del segle passat, es va promoure un gran fluix de població procedent d'arreu de l'Estat, que tenia el castellà com a llengua pròpia i que la llengua d'on arribava no era oficial, ni es podia ensenyar a l'escola. Després, el procedent d'arreu del món que, com que no té cap obligació d'aprendre i parlar el català per comoditat, es decanten pel castellà. Això, en un país petit com Catalunya, produeix un impacte més que negatiu pel que fa a la pervivència de la llengua. Tot i que, un 60% de la població de Catalunya valora positivament l'impacte d'aquest gruix migratori sobre la nostra economia.
L'escola va ser, des del 1978 amb la immersió lingüística, i sempre serà, una eina determinant per a una adequada integració dels nouvinguts i per treballar per la normalització del català en la comunicació i socialització a Catalunya. Malgrat que això perdi efectivitat quan els menors surten de l'escola i la seva normalitat ja no és el català.
Catalunya i la societat catalana és molt diversa, però a la vegada acollidora, i des de la població autòctona el fet de haver de conviure amb altres cultures mai ha representat cap mena d'entrebanc. Però, també cal dir que aquesta població autòctona no pot negar mai la seva identitat, i la llengua n'és part indissoluble i la més representativa i, com a tal, amb tot el respecte, s'ha d'utilitzar preferentment.
