Or, encens, mirra o carbó

El 2025 no és un any de traspàs i, per tant, tindrà 365 dies justos dels quals ja n’hem viscut sis. Ens en queden 359. Aprofiteu-los. Els Reis d'Orient ja han passat, però encara podem fer mèrits o demèrits per rebre or, encens, mirra o carbó. Aquesta tradició d’origen religiós continua ben vigent als països de cultura catòlica com vam comprovar diumenge durant la Cavalcada pels carrers de Reus. La primera documentada es va celebrar el 1866 a Alcoi, Alacant, tot i que Barcelona i Granada en reclamen també el mèrit. Però enguany tots estem amb Alcoi i el País Valencià, ferit per la DANA i la barra del seu president, Carlos Mazón. Per una planificació molt anterior a la tragèdia humana i econòmica, vaig passar el Cap d’Any a Dénia i escoltar el seu discurs institucional a À Punt, la televisió pública. No entraré en detalls. Només us diré que encara estic aferrat a la tassa del vàter pel fàstic que em va provocar el seu cinisme. Vull creure que ell no s’acabarà el carbó.

L’or, l’encens i la mirra és pels damnificats per la seva resiliència i pels voluntaris per la seva solidaritat. Llàstima que enguany no toquin eleccions autonòmiques. Seria la prova del cotó fluix per mesurar l’emprenyament i la decepció dels valencians i les valencianes. Només el PP està posant tots els ciris al seu abast perquè Pedro Sánchez convoqui eleccions generals anticipades, mentre els socis catalans del president socialista juguen a fet i amagar. Tibant la corda sense arribar a trencar-la perquè saben que un Feijó a la Moncloa no seria bona notícia per Catalunya i tampoc per Espanya. 

Davant aquest trencaclosques d’estratègies polítiques especulatives no ens ha de sorprendre que una bona part de l'electorat, concentrat en resoldre el seu dia a dia personal i familiar, remugui i es qüestioni l’honestedat del joc democràtic. Una temptació arriscada perquè l’alternativa ja la vam viure durant gairebé quaranta anys de dictadura. Una etapa que ha deixat rastres socials i culturals que ara els partits de dreta extrema, espanyols i catalans, estan aprofitant amb discursos demagògics que tenen la immigració com a eix vertebrador. I aquest any que acabem d’estrenar tindrà a la immigració com una de les qüestions de referència, com apunta l’informe 'Predictions 2015' d’IPSOS, una multinacional de recerca de mercats amb seu a París. A la seva llista també apareixen els fenòmens atmosfèrics extrems, el recel sobre la IA -Intel·ligència Artificial-, la bretxa salarial, la cura del càncer, la utilització d’armes nuclears en algun conflicte armat o la prohibició de l’ús de les xarxes socials als menors de catorze anys. Un ampli catàleg de preocupacions que probablement abasten part de les cabòries que amoïnen a la bona gent. Tots aquests reptes que poden atenuar-se o empitjorar durant els pròxims dotze mesos exigeixen una veu neta i clara dels polítics que transmeti confiança a la ciutadania. Una mirada llarga que proposi solucions fonamentades en la veritat dels fets i en el desig d’un futur millor per a tothom. 

Les pròximes setmanes tindrem una significativa mostra de l'interés polític real amb la celebració del programa 'España en libertad' que promou la Moncloa per valorar els avenços en drets i llibertats assolits ara que es compliran cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. Una iniciativa que Sánchez aprofitarà per intentar reforçar el seu lideratge sotmès a maregasses externes i internes, però que també tindrà el valor de convidar a tothom a aturar-se un moment per mirar d’on venim, on som i cap a on volem anar. Vull veure els discursos i les manifestacions dels defensors i dels detractors dels actes.

Serà una bona radiografia de l'estat de salut de la nostra democràcia i de la confiança que podem tenir en els qui gestionen els tres poders: legislatiu, executiu i judicial. I d’ombres n’hi ha moltes. Una llei d’amnistia bloquejada pels jutges, un front contrari a tot el que soni a recuperació de la memòria democràtica que curi la ferida del cop d’estat del 1936, una plaga de corrupcions petites i grans entomades amb cinisme pels seus responsables i els de la seva corda, una pandèmia dels efectes de les xarxes socials quan els promotors només alimenten l’onanisme social i no els preocupa ni gens ni mica mentre la vaca econòmica raja.

Tot això i més, ho anirem veient aquest 2025 que de moment ha deixat el primer premi de la Grossa a Reus, venut a un establiment del carrer del Vent. Una ciutat que comença a deixar enrere les festes de Nadal i ja es lleva la son de les orelles pensant en el Carnaval que viurem del 27 de febrer al 5 de març. Que tinguem tots el millor any possible amb salut i alegria.