Dissabte 21 de desembre Anton Borrell Marco hauria fet 86 anys. No podrà ser perquè va morir el 21 de març de 1985 en un desgraciat accident de trànsit. Ens vam quedar sense un alcalde arribat al Mercadal el 1983 i que havia aixecat unes expectatives impressionants. Si tinguéssim una màquina del temps i poguéssim retrocedir fins a la fatídica nit a la carretera de Cambrils a Reus, probablement la política local i els seus efectes sobre la configuració de Reus hagués estat ben diferent.
Del seu lideratge i del seu equip -en vaig formar part durant massa poc temps- van sortir el Pla de rellançament econòmic -fa més de quaranta anys- i el Reus Jove, una atrevida iniciativa de dinamització cultural. El primer era un elaborat pla de xoc per intentar suturar la ferida socioeconòmica i moral provocada pel tancament de la fàbrica Crolls. Ho explica detalladament la periodista Isabel Martínez en una sèrie d'articles publicats el 2020 a Reusdigital.cat. Una crònica que analitza en paral·lel el pla d'Anton Borrell del 1984 i el Pla de Reactivació Econòmica i Social de Carles Pellicer del 2020. Un socialista fent front a una crisi industrial i un convergent bregant amb els efectes de la pandèmia de la Covid-19. El primer amb un govern format per socialistes i republicans i el segon amb un integrat per convergents, republicans i regidors d'Ara Reus.
Si Anton Borrell no hagués mort als 46 anys i s'hagués dedicat a la política local fins al 66 -reconec que és un exercici de política ficció- potser hauria ocupat l'alcaldia fins al 2005 i ni Josep Abelló (1985-1999), ni Lluís Miquel Pérez (1999-2011), haurien tingut la vara d'alcalde. I ens hauríem estalviat el sainet de l'alcaldia més curta de la història de Reus de Joan Maria Roig que va durar cinc minuts. La vida dona molts tombs i el que apunto és versemblant. Un accident de trànsit va tallar de soca-rel un projecte de ciutat liderat pel PSC d'aleshores que tenia com a primer secretari a Joan Raventós. Un PSC que poc té a veure amb l'actual.
Immersos com estem en un temps de política convulsa, caïnita, populista i demagògica m'ha agafat un atac de nostàlgia. Deu ser cosa de l'edat. I aquesta volatilitat em neguiteja i m'empeny a posar més el focus en la capacitat i l'empatia de les persones que no pas en les sigles ni en els aparells dels partits a l'hora de confiar el lideratge d'un projecte de ciutat. És cert que els anys vuitanta venien amb ganes de canvis en tots els ordres de la vida després de la foscor del franquisme, necessitats que s'havien definit clarament a finals del 70 després de la mort natural del dictador que havia donat un cop d'estat a la Segona República Espanyola. Trenta-sis anys de tenebrositat. Els vuitanta van ser un temps i cruïlla entre la dependència i la llibertat, entre el totalitarisme i la democràcia, entre els súbdits i els ciutadans, tot i que encara hem de suportar una monarquia parlamentària.
Doncs ara tenim múltiples senyals d'una nova intersecció històrica amb reptes morals i pràctics que, com a vasos comunicants, dibuixen un panorama inquietant, almenys pels qui creiem en els drets humans. Veiem i vivim, també a Reus, retrocessos en aspectes bàsics per a un projecte de vida com el treball digne, l'habitatge, l'educació, la sanitat, el respecte a la diversitat social, religiosa, sexual. El maig de l'any vinent es compliran dos anys dels actuals ajuntaments amb mandat fins al 2027. Per tant, faltaran només dos anys per a una nova convocatòria electoral. Temps suficient, si es vol, per observar amb detall les capacitats i les habilitats dels qui s'autodenominen servidors públics. Els que estan o estaran a les llistes per optar a formar un nou consistori.
Ja sé que hi ha qui diu que qualsevol temps passat és passat i prou, però jo no renuncio aprendre dels errors. Cal lideratge, idees clares i capacitat d'escoltar i d'acordar. Per a mi són les bases de qualsevol projecte compartit, independent de les consignes uniformitzadores dels partits amb els quals, evidentment, cal col·laborar, però amb les mans lliures per fer un vestit a mida del que realment volen i necessiten els reusencs i les reusenques.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics