Dilluns, 28 d'Octubre de 2024
Imatge del crespó negre a la bandera de la ciutat a l'Ajuntament de Reus
Cedida
Un cop d'estat a una república legal i legítima i una dictadura de més de trenta anys no són temes menors. Des del més profund del respecte personal, la decisió de l'Ajuntament de Reus de posar un crespó negre a la bandera institucional per la mort de Josep Francesc Llevat, penúltim alcalde franquista, no fa cap favor a l'esforç per la recuperació de la memòria democràtica que els actuals partits de dreta i extrema dreta qüestionen sense miraments i amb arguments d'una ignorància històrica demolidors.
Des del 1719 la ciutat ha tingut 184 alcaldes i només una alcaldessa. Durant la fosca dictadura franquista hi van haver deu batlles. I set des de la recuperació dels ajuntaments democràtics el 1979. Tot i l'esforç polític i social invertit durant l'anomenada Transició per recosir una Espanya desitjosa de llibertat i democràcia, aviat en farà cinquanta de la mort per malaltia de Franco, està en risc. El pas dels anys, amb el paper d'estrassa del PP, la piconadora de Vox i el bonisme del PSOE ens alerten d'una regressió dels drets conquerits.
En aquest escenari es fa difícil reconèixer un exalcalde imposat per un règim que va trepitjar sense escrúpols lleis, institucions, persones i llengües amb el silenci còmplice de molts països occidentals i dels Estats Units. Per això s'entén que algunes formacions polítiques locals, entre elles Esquerra Republicana, es desvinculessin del gest institucional del Mercadal. Formar part del govern municipal no pot ser una mordassa ideològica. La democràcia plena no admet matisos perquè ens ho juguem tot. El creixement arreu de l'extrema dreta i referents com Trump, Bolsonaro, Le Pen, Meloni o Orbán, per citar els exemples més mediàtics, està generant un discurs d'intolerància que cavalca sobre les espatlles de les urnes. No és el fet respectable del reconeixement a la persona, és el gest de legitimar un nomenament per imposició dictatorial. Potser algú va calibrar els beneficis i costos de tirar-ho endavant amb la voluntat de trencar amb el passat, tancar ferides i unir.
Aquest és un exercici comprensible des del bonisme, però que l'actual conjuntura política i social ens està demostrant que aquesta actitud no rep la corresponent contrapartida de ma estesa. Fora bo que l'ajuntament revisés el seu protocol de tractament de les defuncions i aniversaris d'alcaldes i exalcaldes per intentar respectar totes les sensibilitats ideològiques dels més de cent mil habitants de Reus, però dins del marc democràtic. Hem de viure el present amb la dosi justa de retrovisor per evitar que el camió del franquisme i els seus succedanis ens atropelli.
"Puc no estar d'acord amb el que dius, però defensaré fins a la mort el teu dret a dir-ho". Aquesta cèlebre frase de Voltaire, pseudònim de l'escriptor, historiador, filòsof francès François-Marie Arouet (1694-1778), notable representant de la Il·lustració, defineix perfectament la grandesa i la fragilitat de l'actual sistema democràtic. La sobirania popular s'expressa a les urnes i sovint dona resultats que actuen com un llampec que ens hauria d'obligar a reflexionar.
L'Aliança Catalana de la ripollesa Sílvia Orriols, un partit independentista d'extrema dreta amb un discurs càustic sobre la immigració ja té dos diputats al Parlament de Catalunya. L'agrupació d'electors Se acabó la fiesta, un moviment polític liderat pel sevillà Alvise (Luis) Pérez, exmilitant de Ciutadans i d'UPyD, ha aconseguit dos eurodiputats amb una proposta d'extrema dreta. Les eleccions municipals de 2023 a Reus van donar tres regidors a VOX, partit de dreta extrema liderat pel bilbaí Santiago Abascal, exmilitant del PP. Un grup municipal de tres membres que s'ha quedat en dos perquè un dissident s'ha passat a regidor no adscrit.
Hi ha prou senyals d'intents d'erosió de l'essència de la democràcia com per prendre's molt seriosament la gestió del passat, si a més aquest té a veure amb una dictadura com la del franquisme. Ja és prou delicat navegar amb els vaixells de la democràcia per la maregassa d'una societat líquida -definida pel sociòleg Zygmunt Bauman (1925-2017) d'origen jueu- que es caracteritza per la volatilitat i la incertesa per a arriscar-se a deixar solcar una nau del franquisme, per petita que sigui.
Estem farts de aquest tipus de comentaris
No anteg aquesta fòbia contra un alcalde que va fe molt per Reus i a la vegada era un gran reusenc, se estimava molt al seu poble. Estem farts de aquets tipus de comentaris polítics que solsament valen posar-se una medalla, crec que no nesesitem que refresqui constant me'n la memòria, de totas maneres record que la alcalde Sr.Llevat va se una bona persona i un gran Reusenc
