El transport i el canvi

El periodista Josep Maria Arias s'incorpora aquest dimarts com a articulista a Reusdigital.cat. A través de la seva secció 'Porta oberta', Josep Maria Arias analitzarà setmanalment Reus i el Camp de Tarragona des de diferents punts de vista. Arias s'estrena avui amb un article sobre el transport i la mobilitat al nostre territori.

***

La història del transport és la història de la humanitat. El moviment de persones i de béns -materials o intel·lectuals- ha estat i és el catalitzador del canvi de comunitats, ciutats, països i continents. I Reus no ha estat al marge d'aquest fenomen universal de transformació. El Carrilet -1887-1975- i el Troleibús -1952-1974- són dos exemples d'iniciatives privades que van marcar època. El primer va unir Reus amb Salou gràcies a la iniciativa de la Companyia Reusenca de Tramvies. El segon va connectar Reus i Tarragona sota l'impuls de FIRTESA -Filovia Reus, Tarragona y Extensiones SA-. Un va desaparèixer per l'escassa rendibilitat i la voracitat urbanística paral·lela a la carretera Reus-Salou. El Trole va sucumbir en part per la complexitat del sistema d'una única estesa elèctrica -similar a la catenària ferroviària- que obligava a aturar el vehicle que es trobava de cara amb el que venia en sentit contrari i també per l'auge del cotxe privat.

Als anys seixanta els turismes representaven el 30 % del parc mòbil, però als 60/70 es va enfilar al 80 %. I el cotxe ha guanyat fins ara per golejada al tren per la pressió de la indústria privada i la tímida planificació ferroviària pública regional i intermunicipal, sense comptar amb les faraòniques inversions per les línies d'alta velocitat. Una aposta miop molt diferent d'altres països que han construït unes potents xarxes ferroviàries locals que vertebren tot el seu territori. Uns dirigents i gestors públics curts de vista i enlluernats per la constel·lació automobilística que va instaurar l'imperi del transport privat individual com a signe de poder i emancipació enfront d'una raquítica aposta pel transport públic col·lectiu.

Ara la història dona al Camp de Tarragona l'oportunitat de viure una mutació del sistema de comunicacions amb la implantació del Tramvia. El conegut popularment com a Tram Camp. Ha costat anys i panys, però per fi serà una realitat si no es torcen les previsions. La primera fase connectarà Cambrils, Salou i Vila-seca i té pràcticament enllestit el projecte constructiu per ser lliurat a finals d'any i passar a la fase de licitació de les obres dels seus catorze quilòmetres. És un dels llegats del govern republicà de Pere Aragonès al socialista de Salvador Illa. Un projecte que, si no descarrila arribarà als 46 quilòmetres, unint Reus amb Tarragona amb un estol de 47 estacions. I el seu pas per Reus pot provocar una autèntica metamorfosi del sistema comunicatiu local, tant per la connexió amb els municipis dels voltants com per les vies internes que acostaran encara més bona part dels barris reusencs.

Qualsevol mirada llarga sobre el futur de la capital del Baix Camp passa per l'impacte que hi tindrà el futur Tramvia del Camp de Tarragona. Un mitjà de transport sostenible i col·lectiu. Una bona palanca per col·laborar en l'evolució de la ciutat cap a un model modern en tots els sentits i amb incidència en tots els àmbits. Social, econòmic, educatiu, cultural ... Una capacitat de mutació compartida amb bona part del Camp de Tarragona. Un pas més cap a una autèntica xarxa de ciutats com a model integral de vida dels seus habitants.

Centrem la nostra atenció en el desenvolupament d'aquest projecte de Tramvia i vetllem perquè es compleixen els compromisos i els terminis. Ara sembla que els municipis implicats i la Generalitat han trobat el punt necessari de sintonia. I fora desitjable que tots els moviments locals en matèria d'infraestructures de transport siguin col·laboradors necessaris per treure el màxim profit d'aquesta gran oportunitat d'una mobilitat assequible, integradora que ajudarà a fer realment ciutats més intel·ligents en un sentit ampli de la paraula. Per això fora bo que a Reus fóssim capaços de reconduir el debat sobre el futur trasllat de l'estació d'autobusos a través de la planificació i el consens com s'està fent amb el tramvia. En el cas dels autobusos també cal una mirada llarga i intel·ligent, escoltants als tècnics, però també als veïns que han manifestat les seves preocupacions. Fa tants anys que esperem una transformació d'aquesta estació que és recomanable invertir més neurona que testosterona en trobar el camí de la solució.