Dimarts, 15 d'Abril de 2025

Desorientació comercial

18 de Març de 2025, per Josep Maria Arias
  • Imatge de Casa Borrull al raval de Martí Folguera, abans de tancar el passat dissabte

    Raúl Rodríguez

L'atzar ha fet que amb pocs dies de diferència Reus hagi rebut el reconeixement de Ciutat de Ciència i Innovació i, paradoxes, hagi tancat la carnisseria centenària de Casa Borrull al raval Martí Folguera. La primera és una magnífica notícia que convida a mirar el futur amb optimisme, mentre que la segona la visc com un nou llençol perdut de la bugada del comerç tradicional de proximitat.

Perdem la botiga i la parada del Mercat Central per manca de relleu generacional. Carles Borrull, titular del negoci, té tot el dret del món a jubilar-se per gaudir de la vida després d'anys de feina a l'obrador i darrere el taulell. El problema és que, de moment, no s'ha trobat continuïtat a una empresa amb 106 anys a l'esquena i un merescut prestigi de l'àmplia clientela. El cas de Casa Borrull és un cas més que s'afegeix a la llista de negocis històrics que han anat abaixant la persiana. Casa Navas el 2017 a la plaça del Mercadal, Llauneria Mata el 2018 al raval de Santa Anna, Ganiveteria Cavallé l'any passat al raval de Robuster. Per no parlar dels que han desaparegut a la perifèria de la ciutat.

Fa uns dies un expert en planificació territorial em comentava que Reus té pendent resoldre la desorientació comercial que pateix des de fa anys. I de botigues se'n tanquen, però també se'n obren, però amb altres sectors i enfocaments. A la manca de relleu generacional s'hi afegeixen els preus desorbitats dels lloguers de la majoria dels locals que només es poden permetre les grans empreses i les seves franquícies. L'arribada de la Casa del Llibre al local del raval de Santa Anna que fa anys i panys va ocupar La Cartuja de Sevilla és un bon exemple de com l'oferta i la demana immobiliària no n'entén de comerç tradicional de proximitat.

El mateix tècnic al qual em referia unes línies més amunt descrivia que a una certa pèrdua de força local s'hi afegia un centre comercial a l'avinguda de Sant Jordi poc competitiu i una dispersió de mitjanes superfícies a la zona del Tecnoparc. Tots negocis que mereixen tot el suport i el màxim respecte, però que dibuixen una oferta dispersa, poc sòlida.

Davant aquesta situació semblaria lògic que l'ajuntament i les entitats comercials de la Unió de Botiguers i el Tomb de Reus fessin una reflexió conjunta per planificar el futur que volem. No el que ens imposen agents externs. Reus es mereix ser Ciutat de Ciència i Innovació, avalada per tres facultats universitàries, un institut de recerca i un magnífic hospital, però també assegurar el futur del comerç, bandera indiscutible d'una manera de ser i de fer.

El programa "Reus Espais Vius" és una bona iniciativa per portar activitat a locals buits, però cal anar més enllà. L'Escola d'Oficis també va en la direcció de recuperar professions en rics d'extinció que reclamen les mateixes empreses, però cal anar més enllà. La tímida aposta per la pròxima prova pilot amb l'Institut d'Horticultura i Jardineria és insuficient. Reus Ciutat de Ciència i Innovació i també d'emprenedors empresarials. REDESSA compleix 30 anys amb un llegat indiscutible, però cal sumar recursos municipals i privats per fer un pla de xoc invencible que no deixi cap bona idea, cap bon projecte, sense el suport necessari. No ens ho podem permetre.

El que explico apel·la directament a tres regidories -Projecció de Ciutat; Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement; i Empresa, Formació i Ocupació- i indirectament a la resta. I a dos plans: Reus Horitzó 32 i Pla d'Acció Municipal. Unitat d'acció i compromís amb la ciutadania. Es va fer el mandat anterior amb dos plans per combatre els efectes de la pandèmia de la COVID-19 que van sumar altres institucions i entitats de la ciutat. I es pot repetir, sense la pressió d'una emergència sanitària i socioeconòmica, però amb la certesa que no seria un caprici per sortir a la foto. Tenim evidències empíriques que el teixit comercial està patint i que la solució no vindrà només de la mà d'uns recuperats Bons Reus, ni tampoc amb el desplegament dels APEU (Àrees de Promoció Econòmica Urbana). Cal anar més enllà i analitzar sense embuts febleses, amenaces, fortaleses i oportunitats.

Els parents del Carles Borrull van venir d'Ulldemolins a Reus empesos per un projecte de vida que va fructificar en una ciutat d'oportunitats. I no van errar gaire perquè la història ha durat més de cent anys.  Ens mereixem l'esforç per evitar que els seus esforços i els d'altres emprenedors s'esvaeixen. És lluitar contra el temps i la competència? Sí. D'això parlem. De no perdre personalitat.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Pep F  18 de Març de 2025

L' Ajuntment de Reus fa anys

L' Ajuntment de Reus fa anys que ha tirat la tovallola al comerç.

La Universitat de Medicina i empresarials, es podía haver habilitat un espai en el lloc que avui ocupa La Fira Centre Cial. Però es tria per treure-la del centre de la ciutat.

L hospital es va treure del centre, quan donava molta vida de gent de fora de reus al sector comercial i restauració.

Els bancs i els ajuntaments ja no t atenen i tot es fa on-line; mes raó per no acudir al centre.

S ha renovat el contracte dels paradistes exteriors del mercat central quan es podía canviar el model de "mercadillo" per un d artesanía comarcal per atreure turistes de fora. El projecte de restauració interior del mercat; no te nom - Amersam que es dediqui a fer parkings que ho fa be, però de la resta mot a dir .... -

Acabat el Covid, fins i tot es va tancar l acces al Pkng Plaça Llibertat on nomès es deixaba entrar al sector Fira. Per tant el centre buit, afavorint La Fira CC un model exhaurit ja des de el día de la obertura.

Els autobusos de fora la ciutat també nova parada a la fira. No a la plaça Llibertat.

Es prioritza l estació de Bus que arriba de cambrils i Salou, a les afores de Reus !

L ajuntament no parla de la baixa frequancia de Trens cap a Barcelona, que tot i esser el tren "de la bruixa", no permet treballar a Barcelona i residir a Reus.

Redessa, ha contruit els vivers d empresa fora del centre. Es podíen rehabilitat naus antigues al centre de Reus per seguir donant vida a la ciutat; però es tria per la periferia.

Apart dels centres cívics, es podía crear una arxa de Co-workings al centre.

El centre es ple de captaires, musics i pispa-butxaques qun la Guardia Urbana no fa cas a les trucades constants dels comercians.

Al Agost, to l ajunta,ent desapareix, Palau Bofarull tancat per als visitants, guardia urbana de vacances, etc etc. Una ciutat a 10 km del mar, funcionant com una ciutat ministerial.

Quan h ha problemes al centre de reus, convivencia, robatoris, etc.. Mossos i Guardia Urbana "arrosseguen " els peus, així quan arriben - en parella ja que sols deu esser massa perillòs - ja no hi ha res a fer.

Urbanisticament, un desastre que s arrosega des de fa anys. No hi ha un llibre d estil dels nous edificis, i sempre s ha prioritzat als grans promotors que volen fer edificis ben alts i amb poca qualitat arquitectonica. Quan europa prioritza fins a 3 plantes per edificia; Reus, que gaudeix de molt d espaï, està a les mans de 4 constructors habituals.

El Carnaval de reus s ha convertit en un Salou-fest; que hipoteca el dissabte de carnaval, i el dilluns - aquest any 2 dissabtes - comercialment. Així es impossible pujar el nivell de visitants de la ciutat.

Be, l ajuntament anterior i l actual ha convertit Reus en un suburbi; quan era una capital puntera de comarca.

Comercial, urbanísticamet i socialment ja no te remei. Mes quan els que hem votat no tenen la sensibilitat ni lavisió de futur d una ciutat puntera.

L ajuntament no te projecte de futur, i menys idees per readreçar aquesta maravellosa ciutat.