Muntanyes de Prades

El passat dimecres, 5 de març, es va obrir oficialment el procés de participació ciutadana per encarar el tram final de la declaració del Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena. Un tràmit administratiu impulsat per la Generalitat de Catalunya que afecta 24 municipis de cinc comarques de les demarcacions de Tarragona i Lleida: Alt i Baix Camp, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat. Una regulació per protegir el medi ambient, la flora i la fauna, tots els recursos naturals, d'una zona de 43.700 hectàrees que, si tot va bé, acabarà amb la declaració formal a principis del 2026. I es convertirà en el segon parc més gran de Catalunya, després del de l'Alt Pirineu.

Actualment, les Muntanyes de Prades ja estan ordenades per un Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), però el pas a Parc ja són paraules majors. El nivell de tutela puja de grau i estableix mecanismes i normes de defensa que inclouen un model de gestió amb grans inversions econòmiques i restriccions d'usos. Per tant, els actuals 32.271 habitants d'aquest gran espai farien bé en està amatent al procés de participació i a les posteriors audiències i informació pública per dir la seva i, si cal, presentar al·legacions. Els evidents atractius naturals de les Muntanyes de Prades s'han convertit amb el pas dels anys en el principal motor d'activitats turístiques i esportives que donen vida bona part de l'any a cadascun de la vintena de municipis implicats.

Si repassem la distribució de la demografia, trobarem municipis mitjans amb més de 3.000 habitants (l'Espluga de Francolí, Alcover, la Selva del Camp o Montblanc) que tenen una estructura econòmica mínimament diversificada. Els altres 20 no arriben als 1.000 veïns. Aquest contrast fa necessari que la regulació del Parc no atengui només la protecció mediambiental i de la seva biodiversitat, sinó la protecció de la forma de vida de les poblacions més petites que tenen en les segones residències i l'hostaleria i restauració les seves principals fonts d'ingressos.

Suposo que en les sis sessions informatives previstes per la Generalitat, que encara no tenen data, els ajuntaments i els veïns posaran damunt la taula quina és la realitat socioeconòmica actual que hauria de ser el punt de partida de qualsevol canvi. Protegir el medi ambient, però també a les persones que l'han mantingut fins ara. Tampoc se li escaparà a ningú el fenomen del progressiu abandonament de les zones rurals motivat pel dret a un projecte de vida digne. Conec Prades des de fa més de seixanta anys. Ja hi pujava a estiuejar quan la carretera de Cornudella a la vila vermella era encara de terra. El turisme i l'esport (senderisme, escalada, ciclisme, motociclisme) han aportat la sang necessària per mantenir el pols d'uns municipis que han vist el retrocés imparable de l'agricultura i la ramaderia. El procés de declaració de Parc Natural hauria de ser capaç de trobar el punt d'equilibri entre protecció i ús. 

Si aquesta primera part informativa i participativa es fa amb inclusió de punts de vista, honestedat i transparència en pot sortir un bon model de gestió que garanteixi el futur mediambiental i l'humà. Dels que ho viuen i dels que el volem gaudir amb màxim respecte. La futura Junta rectora de les Muntanyes de Prades serà prou plural. La Generalitat, els municipis representants i les diputacions de Tarragona i Lleida seran la part pública, complementada amb la privada i ciutadana de propietaris, entitats i organitzacions professionals de sectors tan diversos com el ramader, el cinegètic, el recreatiu, el turístic, el mediambiental i el cultural. Una Junta rectora que amb el suport d'un Consell Científic tindrà a les seves mans tota la informació necessària per a una gestió integral i realista. 

Prades, que dona el principal nom al futur Parc, va començar a rebre estiuejants als anys seixanta del segle passat, gairebé al mateix temps que d'altres triaven les platges de la Costa Daurada. Han passat més de seixanta anys i ara el sentit comú, no pas la pressa ni l'enrocament de posicions, hauria de guiar el camí fins a la declaració del Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llera. Un nom tan llarg com la llista de les coses que estan en joc. Per això seria bo un contracte, un compromís, entre les administracions públiques i els administrats. Ho podem fer molt bé o agafar un empatx garantista que converteixi la zona en un museu, no pas en un Parc Natural. I tenim experiències a Catalunya que haurien de servir-nos per aplicar els encerts i evitar els errors. Ens hi juguem una forma de vida.