Carlos Doblado: 'Quan operes en borsa t'has de preguntar quant estàs disposat a perdre'

Carlos Doblado va néixer a Reus, viu a Barcelona i des dels 20 anys va tenir clar que volia dedicar-se al món borsari. És soci fundador i estrateg a Ágora Asesores Financieros EAFI, on assessoren fins a 500 clients al detall i de caràcter institucional, cinc Societats d'Inversió de Capital Variable (SICAV), cinc fons d'inversió i un pla de pensions. A més, Doblado ha col·laborat a diversos mitjans econòmics especialitzats com 'elEconomista'. És analista tècnic d''El Confidencial' i creador de l'espai 'Bolságora', on analitza de forma diària les claus de la jornada borsària.

L'any passat va escriure juntament amb Isaac de la Peña el llibre 'Fundamentos del Análisis Técnico: Un acercamiento conductual a la inversión financiera' (Deusto).

Qui o què va propiciar la seva entrada al món borsari?

Malgrat tenir molt d'interès per la filosofia, vaig decantar-me per empresarials, llavors amb més sortides laborals. Pels volts del 1994 era a la Universitat Rovira i Virgili i vaig tenir la sort de conèixer el professor Antonio Rodríguez, qui va saber transmetre el seu interès pels mercats financers a classe. Gran aficionat als jocs d'estratègia, vaig abocar-me sense adonar-me'n al món borsari.

Quina forma tenia d'operar en borsa al principi?

La meva primera feina a Reus, a GVC Gaesco, va consistir a especular a molt curt termini. A l'empresa compràvem i veníem renda fixa apalancada, amb força risc. Les posicions es movien ràpidament. És a dir, quan divideixes i multipliques per 10 la pèrdua o el guany, tots els moviments generats són molt grans. Aquesta forma d'operar genera molta adrenalina i estimula el trading. En l'actualitat, no faig res semblant a això.

Té data de caducitat?

Jo crec que sí, almenys en el meu cas. Va ser una etapa que va durar uns cinc anys. Ara estic completament retirat. Vaig dedicar cinc anys més a l'anàlisi i ara em focalitzo en l'assessorament. M'agrada, però ho visc d'una forma més reposada i amb altres prioritats.

Deixada enrere la faceta d'especulador financer, creu que el concepte està ben entès per la societat?

Encara que es faci servir de forma pejorativa, l'especulador que creu en les regles establertes és part del sistema i no està fent res il·legal ni immoral. Tot es redueix a un profund desconeixement. Sembla que els no suïn ni pateixin, i realment hi ha molta pressió i responsabilitat rere l'especulació.

Quina ha estat la teva millor operació en borsa?

L'operació en la qual vaig guanyar més en la meva vida va ser Netflix. Vaig obtenir un 2.000% de rendiment. Fins al dia d'avui, es tracta d'una operació rendible. De fet, encara conservo la posició, ja que la que vaig obtenir el 2014 no s'ha tancat. Si hagués de dir quin va ser el meu millor tant per cent guanyat en un any i amb els meus propis diners, diria el cop que vaig obtenir un +55%. El pitjor any amb diners propis? Un -18%. Sembla poc, però fa mal. Tenir un cop de mala sort sempre pot passar, fins i tot, tenint cura de fer les coses bé. Això si, en aquesta professió, quan fas cèntims, et tornes una persona més conservadora i tranquil·la.

Xifres així no s'obliden. Recorda l'operació més ruïnosa que ha fet?

És clar. Una en la qual vaig perdre-ho tot. Bé, vaig perdre el 100% d'una posició, no tot. Va ser l'any 2000 i va ser una lliçó d'humilitat. Per aquesta raó vaig passar de l'enfocament tècnic a l'anàlisi. Va suposar un xoc intel·lectual per a mi i vaig passar tres anys sense operar. Únicament analitzava. El que succeeix quan operes amb borsa és que tot és molt volàtil i, en aquest cas no vaig emprar cap eina per mantenir el risc sota control. Sóc un especialista de l'eufòria financera i quan operes en borsa t'has de preguntar quan estàs disposat a perdre i quin objectiu vols assolir.

Reus és un bon lloc per invertir?

Qualsevol lloc és bo per fer-ho i encara més a través d'Internet. És el lloc idoni, redueix considerablement les despeses d'inversió. Voler invertir a través de la teva oficina bancària acostuma a generar unes despeses fins a 10 vegades més elevades que no pas emprant un broker en línia. No exigeix cap sofisticació. Si saps obrir el Facebook, saps fer anar un broker en línia. La majoria dels creadors d'aquests tipus d'espais ja ho fan fàcil intencionadament. Tothom pot fer-ho, però no ho hauria de fer.

Manca d'experiència?

Com tot, requereix experiència i adquirir-la és molt complex. De fet, formar-se a Reus avui no es podria fer, ni tampoc a la majoria d'indrets de Catalunya. Fins i tot a Barcelona és difícil fer segons quines operacions al mercat financer. La normativa és molt més estricta que fa 20 anys. Els assessors financers estan regulats, això genera despesa i limita l'entrada de nous competidors.

Canviant de tema. S'ha après de la crisi financera de fa uns anys?

La crisi no es va propiciar perquè els professionals estiguessin poc preparats, sinó perquè els polítics havien col·locat amistats seves a les caixes i a la direcció dels bancs. Els éssers humans no n'aprendrem mai. El que s'ha fet ha estat hipertrofiar el sector de regulació, factor que beneficia els grans actors del sector, que per molta regulació que hi hagi, sempre tindran diners per pagar.

Quin és el secret d'aquesta feina?

L'important és la composició de la quantitat. No tenir errors greus i anar sumant a poc a poc. Això és el que et fa guanyar diners a llarg termini. Per contrapartida, no et durà massa lluny les grans operacions puntuals, perquè normalment implica assumir riscos extraordinaris.

Assessora empresaris de tota mena. Quins són els errors o dubtes més habituals?

Hi ha molt tipus d'errors i n'hem vist de tots colors: gent que especulava durant la setmana i que els cap de setmana marxava al Casino i un llarg etcètera. També hem d'educar la gent perquè aprengui a identificar riscos i oportunitats de forma raonable. A Ágora, per exemple, tenim un apropament conductualista en aquest cas.

Què es defensa en aquesta cara de l'àmbit financer?

Podríem dir que a l'àmbit borsari hi ha dues escoles: l'escola tècnica i la fonamental. Jo pertanyo a la primera, on es dóna molta importància a les emocions. A mi m'interessa el comportament de la gent i no tant l'economia. Això ja ho feien els inversors, molt abans que els economistes. La nostra natura intel·lectual és irracional i ho farem tot per sobreviure. Això vol dir que per mantenir l'estabilitat en una inversió prendrem bones decisions a curt termini i dolentes a llarg termini.

De tot plegat, en parla al llibre 'Fundamentos del Análisis Técnico' juntament amb l'encarregat tecnològic d'Ágora Asesores Financieros, Isaac de la Peña.

Expliquem que el món financer té un gran component psicològic, que viure del trading no és fàcil i que la improbabilitat està a l'ordre del dia. Està adreçat a aquells interessats en els mercats financers borsaris. Era un projecte que tenia a la cartera des de fa molt de temps i he tingut la sort de poder compartir-ho amb de la Peña.

La seva feina li haurà donat una visió més global. Com es veu Reus des de fora?

Visc a Barcelona, tot i que la meva empresa és a Madrid. Jo podria viure en qualsevol lloc del món que hi tingués bona connexió logística. Avui dia, sóc més empresari que analista. Com a analista, però, puc fer la meva feina des de qualsevol lloc. Només necessito Internet.

Tornaria a viure a la seva ciutat natal?

No tindria cap problema, però crec que no hi guanyaria massa tornant. El tipus de negoci amb el qual em guanyo la vida no té massa lligam amb la ciutat. Si hagués de fer una anàlisi d'aquesta, reconec que ha canviat molt. S'ha tornat molt més bonica i això ajuda a potenciar la imatge i dinamitzar l'economia. És una ciutat molt dedicada al comerç, però que en els últims anys ha perdut pistonada en el terreny de la moda i ha permès que Tarragona la desbanqués com a predominant.

Amb aquesta entrevista, Reusdigital.cat continua la sèrie de peces emmarcades a la secció 'Caràcter emprenedor de fora vila', en què es dona veu a emprenedors i empresaris reusencs que desenvolupen la seva tasca professional lluny de la capital del Baix Camp. Tots parlen del seu context econòmic i social actual i aporten la seva visió de la ciutat.