-
Dolors Farré, alcaldessa de Valls, al seu despatx.
Josep M. Llauradó
Rellevant el diputat de Junts Albert Batet, Dolors Farré és des de 2019 alcaldessa de Valls gràcies a un pacte amb Esquerra Republicana. La capital de l'Alt Camp ha estat una de les ciutats que ha patit més al Camp de Tarragona a causa de la pandèmia, ja sigui per l'estat de les seves residències de gent gran o per l'Hospital Pius.
Això, sumat a la inseguretat del barri vell i la seva degradació, ha fet que aquesta hagi estat un mandat complicat per a Farré, que tot i així ha pogut impulsar diversos projectes de caire urbanístic. A tan sols una setmana de la seva festa major, Valls espera una de les cites més importants amb moltes ganes: tornar a veure, encara que sigui en forma de pilars, castells a la plaça del Blat.
- Com funciona el pacte amb ERC?
- Nosaltres ja veníem de l'anterior legislatura amb Esquerra Republicana, tenim molts projectes de ciutat en comú, per tant, va ser un pacte fàcil. És un pacte sòlid, que parteix de la lleialtat entre els dos partits polítics.
- La relació amb l'oposició és bona?
- Sí, cap problema. Sempre ho he dit: mà estesa tant als que estan al govern com als que estan a l'oposició. Jo també demano a l'oposició aquelles coses que siguin positives per la ciutat, que ens ho facin saber, les propostes bones nosaltres les agafarem i les treballarem.
- Quins són els projectes que queden pendents per a la segona meitat de mandat?
- En aquests dos primers anys hem acabat les obres del passeig dels Caputxins, la primera fase del passeig Tarradellas, la recuperació dels arcs de la torre del Museu Casteller, la pista poliesportiva del Vilar... Hi ha molts projectes encarrilats com el Museu de Valls, en les properes setmanes començarà la renovació de la Font de la Manxa, i també ha sortit el plec de clàusules per la renovació de la xarxa d'aigües i de les voreres del passeig de l'Estació. També les escoles Baltasar Segú i Eladi Homs, habilitant la casa del conserge com a aules i es fa un menjador nou durant l'estiu.
- Què tenen pensat per al polígon industrial?
- Hem encarregat la renovació de l'enllumenat del polígon industrial, vam aprovar el projecte definitiu que pujava a 1 milió i mig d'euros, consensuat amb l'associació d'empreses, i el 2024 ho tindrem tot canviat. Cada any hi dediquem 100.000 euros a millores d'asfaltat.
- Hi ha actuacions pendents a les zones més perifèriques del nucli urbà?
- Als torrents, l'any passat vam fer un camp de treball i enguany ve un altre grup. I el primer que hem de fer és treure els col·lectors de la llera. S'està redactant el projecte, puja molts milions d'euros, però pensem que aquells trossos de torrent que s'hi puguin fer actuacions les farem. Per tal que la gent pugui anar descobrint mica en mica el tresor que tenim aquí a la ciutat.
- Com ha estat aquest any de pandèmia a Valls, des del punt de vista de l'Ajuntament?
- Van ser moments complicats, sobretot quan ens van dir que intervenien la residència Ballús. Vam dedicar-hi molts esforços i ara estem amb la reactivació d'empreses i comerços de la ciutat.
- Mantenen contacte i diàleg amb les residències?
- Amb les residències, cada setmana estem en contacte amb ells, per saber com estan, què els fa falta. En aquests moments, totes estan bé i si hi ha alguna cosa em truquen. Estem "tranquils", però no ens relaxem, no ho oblidem. Jo sempre ho dic: podem tornar a fer coses, però amb seny.
- Amb l'Hospital també hi ha hagut queixes per part dels professionals. S'ha pogut resoldre?
- Al començament de la pandèmia, hi havia manca de recursos a tots els hospitals, però, bé, jo crec que en cap moment els ha fet falta. Des del Departament s'han repartit els EPI necessaris.
- Quines iniciatives s'han dut a terme des del consistori per pal·liar la crisi? Quina n'ha estat la factura?
- Al mes d'abril de l'any 2020 vam ser el primer ajuntament que va dedicar diners a donar subvencions als comerços que s'havien vist obligats a tancar els seus negocis. Vam dedicar-hi 160.000 euros de romanent de tresoreria i s'hi van acollir 500 comerços. Els impostos que es cobraven al mes de maig no vam passar els rebuts, sí passat l'estiu, al pressupost d'enguany hem congelat impostos, i la setmana passada vam anunciar la bonificació de la via pública de les terrasses de 2020 i ho hem ampliat a tot el 2021. I per a tots aquells establiments que van haver de tancar a l'octubre -bars i restaurants, gimnasos, etc.- hem engegat un nou ajut per aquest sector, són 400 euros per cada comerç, i aquesta vegada ampliem al sector cultural, a l'audiovisual i a les empreses del transport de persones, amb una subvenció de 1.000 euros per a cadascú.
- Al barri antic hi ha neguit per la inseguretat i la degradació. Quins projectes hi ha sobre la taula en matèria d'inversió?
- Estem treballant en el centre històric, les oficines de la plaça del Caragol, l'antiga seu de Sorea, l'oficina d'Ensenyament a Ca Mercader, al carrer Major, i estem fent planejament perquè volem comprar immobles en mal estat, fer esponjament i actuacions de microurbanisme. Un projecte amb el que ens vam comprometre va ser la nova seu de la policia local, enguany encarem el projecte executiu; la pista d'hoquei del Vilar, amb 65.000 euros perquè no s'inundi la pista, i ja tenim projecte definitiu per remodelar per fases tot el pavelló. Per altra part, l'escola de música a Ca Padró, l'enderroc d'edificis de l'entorn del pàrquing del barri vell per poder fer una entrada més gran, i les obres al carrer Sant Francesc per l'entrada al Pius Hospital. Són uns quants projectes encarrilats.
- El barri antic Té solució? Quina resposta els dona als veïns?
- El tema del barri antic ve de 40 anys enrere, quan era el moment d'apostar perquè el centre de la ciutat fos el centre històric i el govern d'aleshores va optar per créixer per la part nord de la ciutat. El nostre pla general ja preveu desenvolupar els sis primers plans al voltant del barri antic. La situació d'ara no és la que teníem a finals d'any, quan vam tenir robatoris, llavors sí que era molt preocupant. En aquests moments és cert que hi ha baralles entre residents. Des de fa uns mesos hem ampliat la vigilància policial i en aquest últim mes n'hi ha pràcticament les 24 hores del dia. És cert que es van posar unes primeres càmeres de seguretat al carrer de la Cort i a la plaça del Blat, que han ajudat a la Policia Local per detectar actes d'incivisme, i en una reunió amb els comerciants de la plaça de l'Oli al gener els vam proposar de posar-n'hi i ho van trobar bé. Les instal·larem. Jo crec que el centre històric té solució si tots ens ho creiem: botiguers, veïns, polítics, govern i oposició. Si tots remem en la mateixa línia, ens en sortirem. Què és important per mi? Habitatge. Si la gent hi va a viure, les botigues venen, si les botigues venen la gent baixa, és un peix que es mossega la cua. Estem en contacte amb diferents promotors, és una feina de formigueta, d'anar fent. L'altre dia em preguntaven quin era el meu projecte de legislatura: és el centre històric.
- És difícil trobar promotors immobiliaris per reformar cases ja existents?
- Hi ha moltes constructores que aposten per la rehabilitació. I en aquests moments de ciutat global costa trobar pisos de lloguer o de compra perquè no n'hi ha. Hi ha aquell promotor que li agrada la conservació, mantenir l'essència del centre històric i ja s'estan fent rehabilitacions.
- A banda de l'habitatge, l'urbanisme i la seguretat, els veïns també reclamen més educadors.
- S'han convocat places i jo crec que el que passa al centre històric, veient el que hi ha a Tarragona i a altres ciutats, és un problema global, que està passant a tot arreu. Hi ha un tema d'inseguretat i hi ha un tema social i és el que hem d'abordar.
- A Valls han engegat una prova pilot per reprendre l'activitat castellera. Com està anant? Està al corrent de la polèmica que s'ha generat?
- A Valls diem que per Sant Joan tot comença, com a quilòmetre zero del món casteller ens hi vèiem obligats. Per Santa Úrsula ja vam fer alguna cosa i vam fer un protocol, en el qual hi han participat el CAP i el Pius Hospital. Sempre amb el vist-i-plau del Departament de Salut, intentem que aquesta represa ha de ser simbòlica perquè nosaltres no entenem un Sant Joan sense castells. Per tant, jo estic molt orgullosa de les dues colles de Valls, que ens hem posat tots d'acord, els castellers podran treure la camisa i la faixa de l'armari i el protocol està molt ben treballat. Està a disposició de totes les colles de Catalunya perquè puguin fer el mateix, amb seny.
- Assumeix doncs que en altres indrets de la geografia castellera puguin estar molestos?
- Entenc que poden fer també el que vulguin. No és una actuació castellera, són uns pilars simbòlics. Si una altra colla ho fa, jo ho aplaudiré, com més colles hi hagi que puguin sortir a plaça jo ho aplaudiré. Nosaltres tenim els castells a la sang i hem cregut oportú fer aquest assaig que poden aprofitar totes les colles de Catalunya.
- En quin punt es troba el Museu Casteller i la seva gestió?
- El Museu Casteller està pràcticament acabat, fa dos anys la gestió va quedar deserta per uns temes que no estaven ben calculats. Vam fer unes modificacions de la valoració econòmica, el que passa és que hauria estat una irresponsabilitat amb tot el tema de la Covid obrir el Museu Casteller. Quan tota la situació sanitària estigui solucionada, l'obrirem al més aviat possible.
- S'aproxima Sant Joan. Què ens depara la festa major? Les entrades estan esgotades i habilitaran aparcaments gratuïts.
- Tota la zona de l'entrada per Mas Miquel té un aparcament lliure, com que aquí al pàrquing de barri vell serà una zona de concerts tot el que és l'Escorxador i el carrer Cor de Mariet la zona blava serà gratuïta. Hem habilitat el pàrquing del barri vell i el pàrquing del Convent del Carme, faltarà aparcament però bé. Amb les entrades, l'any passat es va fer normal, tothom de Catalunya podia comprar-ne i enguany hem prioritzat que siguin els vallencs els que puguin tenir entrades. Va ser un èxit, jo crec que la gent té ganes de sortir i hem fet un pas endavant. La gent de fora pot ser que vinguin, però molta gent ja no té entrades perquè amb els vallencs es van esgotar. La festa major és per la ciutat, primer per la gent de Valls i comarca.
- Per Sant Joan sembla que també hi haurà una vaga de la neteja. L'Ajuntament farà de mediador?
- He de dir que durant els 16 anys del servei no havia passat mai això. En aquests moments, els treballadors de CESPA estan negociant el conveni. És lògic que si no es posen d'acord amb l'empresa vulguin fer mesures de pressió. Nosaltres com a Ajuntament no hi tenim res a fer, és un servei que tenim contractat amb una empresa externa. Jo espero que les negociacions amb l'empresa arribin a bon port i que per Sant Joan no ens trobem amb una vaga de neteja. A més a més que és Sant Joan i que es genera molta més brossa, estem en Covid i no podem tenir els carrers bruts. Jo apel·lo al seny de tots plegats i que arribin a un acord i es pugui solucionar.
- Valls va aprovar una moció contra els parcs solars al seu terme, però s'ha presentat un projecte per a 30 hectàrees. Tirarà endavant?
- El territori ens hem d'asseure amb la Generalitat i entre tots definir on han de ser els parcs solars. El que no pot ser és que a la comarca tinguem bolets per tot arreu. Ho hem parlat amb els alcaldes de la comarca, volem fer un estudi de quins són els llocs estratègics on fer parcs solars i en això estem. De moment, aquí no hem donat cap llicència per parcs solars ni en principi ho farem fins que no hi hagi un estudi on van els parcs solars.
Això, sumat a la inseguretat del barri vell i la seva degradació, ha fet que aquesta hagi estat un mandat complicat per a Farré, que tot i així ha pogut impulsar diversos projectes de caire urbanístic. A tan sols una setmana de la seva festa major, Valls espera una de les cites més importants amb moltes ganes: tornar a veure, encara que sigui en forma de pilars, castells a la plaça del Blat.
- Com funciona el pacte amb ERC?
- Nosaltres ja veníem de l'anterior legislatura amb Esquerra Republicana, tenim molts projectes de ciutat en comú, per tant, va ser un pacte fàcil. És un pacte sòlid, que parteix de la lleialtat entre els dos partits polítics.
- La relació amb l'oposició és bona?
- Sí, cap problema. Sempre ho he dit: mà estesa tant als que estan al govern com als que estan a l'oposició. Jo també demano a l'oposició aquelles coses que siguin positives per la ciutat, que ens ho facin saber, les propostes bones nosaltres les agafarem i les treballarem.
- Quins són els projectes que queden pendents per a la segona meitat de mandat?
- En aquests dos primers anys hem acabat les obres del passeig dels Caputxins, la primera fase del passeig Tarradellas, la recuperació dels arcs de la torre del Museu Casteller, la pista poliesportiva del Vilar... Hi ha molts projectes encarrilats com el Museu de Valls, en les properes setmanes començarà la renovació de la Font de la Manxa, i també ha sortit el plec de clàusules per la renovació de la xarxa d'aigües i de les voreres del passeig de l'Estació. També les escoles Baltasar Segú i Eladi Homs, habilitant la casa del conserge com a aules i es fa un menjador nou durant l'estiu.
- Què tenen pensat per al polígon industrial?
- Hem encarregat la renovació de l'enllumenat del polígon industrial, vam aprovar el projecte definitiu que pujava a 1 milió i mig d'euros, consensuat amb l'associació d'empreses, i el 2024 ho tindrem tot canviat. Cada any hi dediquem 100.000 euros a millores d'asfaltat.
- Hi ha actuacions pendents a les zones més perifèriques del nucli urbà?
- Als torrents, l'any passat vam fer un camp de treball i enguany ve un altre grup. I el primer que hem de fer és treure els col·lectors de la llera. S'està redactant el projecte, puja molts milions d'euros, però pensem que aquells trossos de torrent que s'hi puguin fer actuacions les farem. Per tal que la gent pugui anar descobrint mica en mica el tresor que tenim aquí a la ciutat.
- Com ha estat aquest any de pandèmia a Valls, des del punt de vista de l'Ajuntament?
- Van ser moments complicats, sobretot quan ens van dir que intervenien la residència Ballús. Vam dedicar-hi molts esforços i ara estem amb la reactivació d'empreses i comerços de la ciutat.
- Mantenen contacte i diàleg amb les residències?
- Amb les residències, cada setmana estem en contacte amb ells, per saber com estan, què els fa falta. En aquests moments, totes estan bé i si hi ha alguna cosa em truquen. Estem "tranquils", però no ens relaxem, no ho oblidem. Jo sempre ho dic: podem tornar a fer coses, però amb seny.
- Amb l'Hospital també hi ha hagut queixes per part dels professionals. S'ha pogut resoldre?
- Al començament de la pandèmia, hi havia manca de recursos a tots els hospitals, però, bé, jo crec que en cap moment els ha fet falta. Des del Departament s'han repartit els EPI necessaris.
- Quines iniciatives s'han dut a terme des del consistori per pal·liar la crisi? Quina n'ha estat la factura?
- Al mes d'abril de l'any 2020 vam ser el primer ajuntament que va dedicar diners a donar subvencions als comerços que s'havien vist obligats a tancar els seus negocis. Vam dedicar-hi 160.000 euros de romanent de tresoreria i s'hi van acollir 500 comerços. Els impostos que es cobraven al mes de maig no vam passar els rebuts, sí passat l'estiu, al pressupost d'enguany hem congelat impostos, i la setmana passada vam anunciar la bonificació de la via pública de les terrasses de 2020 i ho hem ampliat a tot el 2021. I per a tots aquells establiments que van haver de tancar a l'octubre -bars i restaurants, gimnasos, etc.- hem engegat un nou ajut per aquest sector, són 400 euros per cada comerç, i aquesta vegada ampliem al sector cultural, a l'audiovisual i a les empreses del transport de persones, amb una subvenció de 1.000 euros per a cadascú.
- Al barri antic hi ha neguit per la inseguretat i la degradació. Quins projectes hi ha sobre la taula en matèria d'inversió?
- Estem treballant en el centre històric, les oficines de la plaça del Caragol, l'antiga seu de Sorea, l'oficina d'Ensenyament a Ca Mercader, al carrer Major, i estem fent planejament perquè volem comprar immobles en mal estat, fer esponjament i actuacions de microurbanisme. Un projecte amb el que ens vam comprometre va ser la nova seu de la policia local, enguany encarem el projecte executiu; la pista d'hoquei del Vilar, amb 65.000 euros perquè no s'inundi la pista, i ja tenim projecte definitiu per remodelar per fases tot el pavelló. Per altra part, l'escola de música a Ca Padró, l'enderroc d'edificis de l'entorn del pàrquing del barri vell per poder fer una entrada més gran, i les obres al carrer Sant Francesc per l'entrada al Pius Hospital. Són uns quants projectes encarrilats.
- El barri antic Té solució? Quina resposta els dona als veïns?
- El tema del barri antic ve de 40 anys enrere, quan era el moment d'apostar perquè el centre de la ciutat fos el centre històric i el govern d'aleshores va optar per créixer per la part nord de la ciutat. El nostre pla general ja preveu desenvolupar els sis primers plans al voltant del barri antic. La situació d'ara no és la que teníem a finals d'any, quan vam tenir robatoris, llavors sí que era molt preocupant. En aquests moments és cert que hi ha baralles entre residents. Des de fa uns mesos hem ampliat la vigilància policial i en aquest últim mes n'hi ha pràcticament les 24 hores del dia. És cert que es van posar unes primeres càmeres de seguretat al carrer de la Cort i a la plaça del Blat, que han ajudat a la Policia Local per detectar actes d'incivisme, i en una reunió amb els comerciants de la plaça de l'Oli al gener els vam proposar de posar-n'hi i ho van trobar bé. Les instal·larem. Jo crec que el centre històric té solució si tots ens ho creiem: botiguers, veïns, polítics, govern i oposició. Si tots remem en la mateixa línia, ens en sortirem. Què és important per mi? Habitatge. Si la gent hi va a viure, les botigues venen, si les botigues venen la gent baixa, és un peix que es mossega la cua. Estem en contacte amb diferents promotors, és una feina de formigueta, d'anar fent. L'altre dia em preguntaven quin era el meu projecte de legislatura: és el centre històric.
- És difícil trobar promotors immobiliaris per reformar cases ja existents?
- Hi ha moltes constructores que aposten per la rehabilitació. I en aquests moments de ciutat global costa trobar pisos de lloguer o de compra perquè no n'hi ha. Hi ha aquell promotor que li agrada la conservació, mantenir l'essència del centre històric i ja s'estan fent rehabilitacions.
- A banda de l'habitatge, l'urbanisme i la seguretat, els veïns també reclamen més educadors.
- S'han convocat places i jo crec que el que passa al centre històric, veient el que hi ha a Tarragona i a altres ciutats, és un problema global, que està passant a tot arreu. Hi ha un tema d'inseguretat i hi ha un tema social i és el que hem d'abordar.
- A Valls han engegat una prova pilot per reprendre l'activitat castellera. Com està anant? Està al corrent de la polèmica que s'ha generat?
- A Valls diem que per Sant Joan tot comença, com a quilòmetre zero del món casteller ens hi vèiem obligats. Per Santa Úrsula ja vam fer alguna cosa i vam fer un protocol, en el qual hi han participat el CAP i el Pius Hospital. Sempre amb el vist-i-plau del Departament de Salut, intentem que aquesta represa ha de ser simbòlica perquè nosaltres no entenem un Sant Joan sense castells. Per tant, jo estic molt orgullosa de les dues colles de Valls, que ens hem posat tots d'acord, els castellers podran treure la camisa i la faixa de l'armari i el protocol està molt ben treballat. Està a disposició de totes les colles de Catalunya perquè puguin fer el mateix, amb seny.
- Assumeix doncs que en altres indrets de la geografia castellera puguin estar molestos?
- Entenc que poden fer també el que vulguin. No és una actuació castellera, són uns pilars simbòlics. Si una altra colla ho fa, jo ho aplaudiré, com més colles hi hagi que puguin sortir a plaça jo ho aplaudiré. Nosaltres tenim els castells a la sang i hem cregut oportú fer aquest assaig que poden aprofitar totes les colles de Catalunya.
- En quin punt es troba el Museu Casteller i la seva gestió?
- El Museu Casteller està pràcticament acabat, fa dos anys la gestió va quedar deserta per uns temes que no estaven ben calculats. Vam fer unes modificacions de la valoració econòmica, el que passa és que hauria estat una irresponsabilitat amb tot el tema de la Covid obrir el Museu Casteller. Quan tota la situació sanitària estigui solucionada, l'obrirem al més aviat possible.
- S'aproxima Sant Joan. Què ens depara la festa major? Les entrades estan esgotades i habilitaran aparcaments gratuïts.
- Tota la zona de l'entrada per Mas Miquel té un aparcament lliure, com que aquí al pàrquing de barri vell serà una zona de concerts tot el que és l'Escorxador i el carrer Cor de Mariet la zona blava serà gratuïta. Hem habilitat el pàrquing del barri vell i el pàrquing del Convent del Carme, faltarà aparcament però bé. Amb les entrades, l'any passat es va fer normal, tothom de Catalunya podia comprar-ne i enguany hem prioritzat que siguin els vallencs els que puguin tenir entrades. Va ser un èxit, jo crec que la gent té ganes de sortir i hem fet un pas endavant. La gent de fora pot ser que vinguin, però molta gent ja no té entrades perquè amb els vallencs es van esgotar. La festa major és per la ciutat, primer per la gent de Valls i comarca.
- Per Sant Joan sembla que també hi haurà una vaga de la neteja. L'Ajuntament farà de mediador?
- He de dir que durant els 16 anys del servei no havia passat mai això. En aquests moments, els treballadors de CESPA estan negociant el conveni. És lògic que si no es posen d'acord amb l'empresa vulguin fer mesures de pressió. Nosaltres com a Ajuntament no hi tenim res a fer, és un servei que tenim contractat amb una empresa externa. Jo espero que les negociacions amb l'empresa arribin a bon port i que per Sant Joan no ens trobem amb una vaga de neteja. A més a més que és Sant Joan i que es genera molta més brossa, estem en Covid i no podem tenir els carrers bruts. Jo apel·lo al seny de tots plegats i que arribin a un acord i es pugui solucionar.
- Valls va aprovar una moció contra els parcs solars al seu terme, però s'ha presentat un projecte per a 30 hectàrees. Tirarà endavant?
- El territori ens hem d'asseure amb la Generalitat i entre tots definir on han de ser els parcs solars. El que no pot ser és que a la comarca tinguem bolets per tot arreu. Ho hem parlat amb els alcaldes de la comarca, volem fer un estudi de quins són els llocs estratègics on fer parcs solars i en això estem. De moment, aquí no hem donat cap llicència per parcs solars ni en principi ho farem fins que no hi hagi un estudi on van els parcs solars.
