El futur 'low cost' de la mobilitat

Josep Mateu, president del RACC, va ser present al sopar de la Fundació Gresol al restaurant Castillo de Javier de Salou davant una setantena de comensals que van escoltar amb interès les previsions en el canvi de la mobilitat personal que es produiran en els anys vinents.

El president del RACC va començar explicant que l'entitat que ell presideix és una associació sense ànim de lucre amb 1400 treballadors i que factura 300 milions d'euros anuals. Una entitat que compta amb 900.000 socis, la majoria d'ells als Països Catalans, i que cada dia gestionen unes 8.000 trucades.

A més dels serveis que ofereixen als seus associats, també tenen un vessant d'esponsorització a esportistes del motor, així com en l'organització Rallye Catalunya-Costa Daurada i del GP de Fórmula 1 al circuit de Montmeló.

Pel que fa a l'entitat, Mateu ha indicat que el RACC busca incorporar gent jove a la seva junta directiva i en especial dones, tot amb l'objectiu de modernitzar l'entitat i continuar amb la línia de rigor i elegància que caracteritza el RACC. El president del RACC ha apuntat que l'objectiu de l'entitat "és passar a ser un club de mobilitat i no només de conductors de cotxes".

A continuació, Mateu, ha repassat quines són les previsions de canvien la mobilitat personal que hi haurà en els pròxims anys. El president del RACC ha apuntat que els cotxes elèctrics agafaran una quota de mercat molt important en pocs anys, les millores tècniques en les bateries seran bàsiques i això farà molt més atractiu aquest tipus de vehicle, en aquest apartat, ha destacat l'aportació de la marca Tesla amb una filosofia de cotxe d'alt nivell.

Sense cap mena de dubte, la gran aportació tecnològica dels anys vinents serà el cotxe autònom. Tot i els recels que avui en dia encara provoquen, Mateu considera que ben aviat seran vehicles molt segurs, i que permetran el transport a persones d'edat avançada i de gent que per diverses problemàtiques, no estigui en condicions de conduir.

Però més enllà de les millores tecnològiques, Mateu també ha detectat un canvi d'ús en el vehicle privat entre la gent més jove. En aquest sentit ha apuntat la penetració del "Car-Sharing", és a dir el lloguer de vehicles privats per hores, pot estalviar molts diners als usuraris ocasionals i proporcionar uns rendiments interessant als propietaris.

Un cas relativament similar serà la presència d'Uber a les nostres ciutats. Mateu creu que Uber ofereix un millor servei que el Taxi convencional i a un preu molt competitiu. Una nova manera de compartir cotxe amb l'objectiu d'estalviar i guanyar en comoditat. Tot això va molt lligat a la cultura del "low cost" i a la consciència ecològica molt present en les generacions més joves.

Mateu considera que ben aviat no serà possible circular en vehicle privat pel centre de les ciutats i la mobilitat combinada arribarà a tothom. Utilitzarem, tant un cotxe compartit, com una bicicleta, com un patí elèctric, o bé els grans trens de transports públics per accedir a les ciutats. Justament en aquest apartat, ha apuntat l'aparició dels Hyperloop, una mena de trens que circularan per uns tubs al buit i que amb un cost molt més baix que els TGV, podran viatjar a 1.100 km/h.

Però Mateu, ha reconegut que sovint les previsions són equivocades. Ha citat a Luca de Meo, president de la SEAT, apuntat que fa uns anys es pensava que hi hauria una reducció molt important de marques de cotxes i ha passat tot el contrari, que en realitat l'únic que hi ha hagut és una reducció de fabricants. També es va preveure l'aparició de cotxes molt barats, i en canvi, el mercat ha demostrat que els automòbils de més de 40.000 euros han augmentat quota de mercat.

Per acabar la seva xerrada, Mateu ha parlat de les infraestructures del territori, tot referint-se a la propera construcció de la variant de Gandesa a l'N-420 i al greu problema d'accidentalitat que presenta l'N-340 al seu pas per les comarques de l'Ebre. Una accidentalitat que a Europa es cobra 30.000 vides a l'any, però que en el conjunt dels cinc continents es dispara fins a 1.200.000 morts.