-
La regidora d'Economia, Coneixement i Habitatge, Teresa Pallarès, en la presentació del Pla Local d'Habitatge
Joel Medina
“A Reus fa falta habitatge”. La regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge de l’Ajuntament de Reus, Teresa Pallarès, ha estat clara. I és que, acabada la fase de diagnosi, s’ha posat en marxa el procés participatiu del Pla Local d’Habitatge 2022-2027, el document que preveu definir la política local d’habitatge en els següents anys. Aquesta fase tindrà una durada de 3 mesos i finalitzarà el pròxim 14 de setembre.
La diagnosi ha tingut en compte diversos punts clau pel que fa a l’habitatge a Reus. En primer lloc, s’ha centrat en l’àmbit demogràfic i la situació de la ciutat al Camp de Tarragona. La capital del Baix Camp, amb 107.000 habitants, representa el 20% de la població del Camp. L’increment, però, ha baixat. D’un 2,1% anual en els darrers anys, a menys d’un 1% en els últims 5 anys.
Les llars que són majoritàries són les de parelles amb fills, amb un 37,2%, tot i que en els últims anys, el percentatge ha anat baixant en favor de les llars unipersonals i monoparentals. Segons les previsions de l’Ajuntament, de cara al 2027 la població de Reus seria de 112.000 persones, i hi hauria més de 2.000 noves llars (362 l’any).
La majoria de persones que demanden habitatge a Reus busquen lloguer. No obstant això, només un 5% de l’oferta d’habitatge a Reus és de lloguer, mentre que el 95% és de venda, principalment de llars de segona mà. “Aquí sí que hi ha molt de camp per córrer i molta feina per fer per incrementar l’oferta de lloguer”, ha expressat Pallarès.
L’any 2021, a Reus va haver-hi uns 2.500 contractes de lloguer, una xifra que es podria considerar estable en l’última dècada. Quant al preu mitjà, l’any passat se situava entre els 477 i 630 euros al mes. Al conjunt de Catalunya, aquest preu és de 724 euros, 508 al Camp de Tarragona i 493 al Baix Camp.
Segons les dades que té l’Ajuntament, no hi ha ofertes de mercat lliure que baixin dels 450 euros. Reus està inclòs en la resolució de la Generalitat com a àrea amb mercat d’habitatge tens. Això significa que el consistori té una capacitat de regular de manera limitada els preus de lloguer. Per posar un exemple, si un particular troba que el preu de lloguer puja per sobre de l’IPC, podrà anar a l’Ajuntament perquè s’intenti solucionar el problema. Pallarès ha argumentat que “és una maquinària que costa molt de moure, però sí que estem buscant totes les eines i els marcs jurídics que puguem per tal de facilitar que tinguem certa capacitat d’influir en els preus”.
“Hi ha situacions macroeconòmiques que superen els límits municipals i comarcals”, ha explicat Pallarès. Ha posat com a exemple el tema de la inflació i ha remarcat que és quelcom que es notarà. En aquest sentit, ha destacat les sol·licituds tramitades des de l’Oficina d’Habitatge vinculades amb els ajuts de lloguer. L’any passat se’n van tramitar 1.760 favorables.
Tanmateix, un 39% de la ciutadania que busca habitatge té dificultats per accedir al lloguer lliure, ja que, per fer-ho, hauria de destinar més del 30% dels seus ingressos. També hi ha un 22% que no pot introduir-se en el règim de lloguer protegit especial, i que haurà de buscar altres vies.
Actualment, al Registre de Sol·licitants d’HPO hi ha 364 persones inscrites, tot i que Pallarès ha argumentat que posa aquestes dades entre parèntesis: “Jo dubto que hi hagi aquestes persones, estic convençuda que n’hi ha moltes més, ja que el registre el fa la Generalitat, i els requisits per entrar-hi van canviant”.
També s’ha observat un augment en la demanda de prestacions de serveis socials. L’any 2021 es van dur a terme 555 informes de vulnerabilitat energètica i 410 de vulnerabilitat residencial. Així i tot, encara hi ha un gran nombre de famílies que es troben en una situació extrema per la possibilitat de ser desnonades.
A un 43% d’aquest parc s’hi hauria de fer una inspecció tècnica. Això són gairebé 21.000 habitatges. Un 2,2% de la superfície es troba en estat regular i un 0,2% en estat dolent. Avui dia, les dades diuen que hi ha 454 habitatges buits o ocupats sense títol habilitant que són de grans tenidors. Només un 15% d’aquests 454 disposen de cèdula d’habitabilitat. Pallarès també ha posat en dubte aquestes dades: “Són els que tenim reconeguts, però pot haver-hi més”. A més, 437 més serien habitatges buits de particulars. La regidora ha posat l’accent a “demanar als particulars, mitjançant ajudes, que posin aquests habitatges a disposició de la gestió que es fa des de l’Oficina d’Habitatge, en conveni amb Redessa”. Pel que fa a l’ocupació, s’estima que s’estan ocupant irregularment uns 110 habitatges.
L’Ajuntament preveu que hi hagi un total de 18.640 habitatges. D’aquests, 6.064 ja estan fets, i en queden 12.576 sense executar, dels quals 3.223 seran d’HPO. “Tot això també dependrà de la dotació pressupostària que es pugui aplicar en aquest àmbit”.
El mercat de compravenda se situa estable, amb unes 1.200 transaccions anuals respecte a habitatge. L’obra nova és residual, “un altre aspecte on s’ha de treballar”, ha indicat Pallarès. El preu mitjà de venda d’un plurifamiliar d’obra nova al municipi és de 1.900 euros/m², mentre que si és de segona mà, el preu és de 1.200 euros/m², amb un preu de venda mitjà de 108.000 euros. “Cal tenir en compte que les dades varien moltíssim per arribar a aquestes mitjanes”, ha remarcat la regidora.
Com s’estructurarà la participació ciutadana? Bàsicament, s’ha obert un espai al web Reus Participa i, a més, es convocaran 4 taules de debat. Una d’elles comptarà amb la participació de les Associacions de Veïns i la Federació de Veïns de la ciutat: “Pensem que les persones al capdavant dels barris tenen molta proximitat amb la gent i l’entorn i, per tant, molt de coneixement sobre les necessitats de la ciutadania”, ha explicat Pallarès. Les 3 taules restants es faran amb els grups de treball del Consell Municipal d’Habitatge.
La diagnosi ha tingut en compte diversos punts clau pel que fa a l’habitatge a Reus. En primer lloc, s’ha centrat en l’àmbit demogràfic i la situació de la ciutat al Camp de Tarragona. La capital del Baix Camp, amb 107.000 habitants, representa el 20% de la població del Camp. L’increment, però, ha baixat. D’un 2,1% anual en els darrers anys, a menys d’un 1% en els últims 5 anys.
Les llars que són majoritàries són les de parelles amb fills, amb un 37,2%, tot i que en els últims anys, el percentatge ha anat baixant en favor de les llars unipersonals i monoparentals. Segons les previsions de l’Ajuntament, de cara al 2027 la població de Reus seria de 112.000 persones, i hi hauria més de 2.000 noves llars (362 l’any).
Del 100% de l’oferta a Reus, només un 5% és de lloguer, que és l’opció d’habitatge més demandada
La majoria de persones que demanden habitatge a Reus busquen lloguer. No obstant això, només un 5% de l’oferta d’habitatge a Reus és de lloguer, mentre que el 95% és de venda, principalment de llars de segona mà. “Aquí sí que hi ha molt de camp per córrer i molta feina per fer per incrementar l’oferta de lloguer”, ha expressat Pallarès.
El preu del lloguer s’ha incrementat un 16% en els darrers 5 anys
L’any 2021, a Reus va haver-hi uns 2.500 contractes de lloguer, una xifra que es podria considerar estable en l’última dècada. Quant al preu mitjà, l’any passat se situava entre els 477 i 630 euros al mes. Al conjunt de Catalunya, aquest preu és de 724 euros, 508 al Camp de Tarragona i 493 al Baix Camp.
Segons les dades que té l’Ajuntament, no hi ha ofertes de mercat lliure que baixin dels 450 euros. Reus està inclòs en la resolució de la Generalitat com a àrea amb mercat d’habitatge tens. Això significa que el consistori té una capacitat de regular de manera limitada els preus de lloguer. Per posar un exemple, si un particular troba que el preu de lloguer puja per sobre de l’IPC, podrà anar a l’Ajuntament perquè s’intenti solucionar el problema. Pallarès ha argumentat que “és una maquinària que costa molt de moure, però sí que estem buscant totes les eines i els marcs jurídics que puguem per tal de facilitar que tinguem certa capacitat d’influir en els preus”.
A Reus, com a Catalunya, hi ha exclusió al mercat de l’habitatge
“Hi ha situacions macroeconòmiques que superen els límits municipals i comarcals”, ha explicat Pallarès. Ha posat com a exemple el tema de la inflació i ha remarcat que és quelcom que es notarà. En aquest sentit, ha destacat les sol·licituds tramitades des de l’Oficina d’Habitatge vinculades amb els ajuts de lloguer. L’any passat se’n van tramitar 1.760 favorables.
Tanmateix, un 39% de la ciutadania que busca habitatge té dificultats per accedir al lloguer lliure, ja que, per fer-ho, hauria de destinar més del 30% dels seus ingressos. També hi ha un 22% que no pot introduir-se en el règim de lloguer protegit especial, i que haurà de buscar altres vies.
Actualment, al Registre de Sol·licitants d’HPO hi ha 364 persones inscrites, tot i que Pallarès ha argumentat que posa aquestes dades entre parèntesis: “Jo dubto que hi hagi aquestes persones, estic convençuda que n’hi ha moltes més, ja que el registre el fa la Generalitat, i els requisits per entrar-hi van canviant”.
També s’ha observat un augment en la demanda de prestacions de serveis socials. L’any 2021 es van dur a terme 555 informes de vulnerabilitat energètica i 410 de vulnerabilitat residencial. Així i tot, encara hi ha un gran nombre de famílies que es troben en una situació extrema per la possibilitat de ser desnonades.
Un parc d’habitatge envellit
A un 43% d’aquest parc s’hi hauria de fer una inspecció tècnica. Això són gairebé 21.000 habitatges. Un 2,2% de la superfície es troba en estat regular i un 0,2% en estat dolent. Avui dia, les dades diuen que hi ha 454 habitatges buits o ocupats sense títol habilitant que són de grans tenidors. Només un 15% d’aquests 454 disposen de cèdula d’habitabilitat. Pallarès també ha posat en dubte aquestes dades: “Són els que tenim reconeguts, però pot haver-hi més”. A més, 437 més serien habitatges buits de particulars. La regidora ha posat l’accent a “demanar als particulars, mitjançant ajudes, que posin aquests habitatges a disposició de la gestió que es fa des de l’Oficina d’Habitatge, en conveni amb Redessa”. Pel que fa a l’ocupació, s’estima que s’estan ocupant irregularment uns 110 habitatges.
Com se satisfà aquesta demanda?
L’Ajuntament preveu que hi hagi un total de 18.640 habitatges. D’aquests, 6.064 ja estan fets, i en queden 12.576 sense executar, dels quals 3.223 seran d’HPO. “Tot això també dependrà de la dotació pressupostària que es pugui aplicar en aquest àmbit”.
El mercat de compravenda se situa estable, amb unes 1.200 transaccions anuals respecte a habitatge. L’obra nova és residual, “un altre aspecte on s’ha de treballar”, ha indicat Pallarès. El preu mitjà de venda d’un plurifamiliar d’obra nova al municipi és de 1.900 euros/m², mentre que si és de segona mà, el preu és de 1.200 euros/m², amb un preu de venda mitjà de 108.000 euros. “Cal tenir en compte que les dades varien moltíssim per arribar a aquestes mitjanes”, ha remarcat la regidora.
Com s’estructurarà la participació ciutadana? Bàsicament, s’ha obert un espai al web Reus Participa i, a més, es convocaran 4 taules de debat. Una d’elles comptarà amb la participació de les Associacions de Veïns i la Federació de Veïns de la ciutat: “Pensem que les persones al capdavant dels barris tenen molta proximitat amb la gent i l’entorn i, per tant, molt de coneixement sobre les necessitats de la ciutadania”, ha explicat Pallarès. Les 3 taules restants es faran amb els grups de treball del Consell Municipal d’Habitatge.
