-
La intervenció de Jordi Just va aplegar molt de públic
Tània Sala
Ple a vessar aquest passat dijous al Centre d’Amics de Reus, per escoltar la conferència que va oferir el president de la Cambra de Reus, Jordi Just, sobre la ciutat de Reus, el seu territori d'influència i la importància de les infraestructures.
El president del Centre d'Amics de Reus, Joan Maria Mallafrè, va fer la presentació de Jordi Just i va recordar que enguany fa 25 anys que l'entitat que presideix va lliurar el premi al "Més Amic de Reus" a la Cambra reusenca. Per la seva part, Just va recordar que el pròxim 16 de març se celebrarà l'acte de cloenda del 135è aniversari de la Cambra al Palau de Fires de la nostra ciutat.
La xerrada de Just va començar amb un repàs històric, tot remarcant que "Reus és una cruïlla de camins, fet que li ha donat un caràcter especial". D'aquí que hagi recordat els 713 anys del mercat del dilluns atorgat pel rei Jaume II. Segons el vinebrenc, Reus és una “terra d'acollida, que no té ni mar, ni riu, i que el seu veritable valor són les persones”.
Dels inicis medievals de la nostra ciutat, Just va passar a l'època daurada de Reus, el segle XIX, que marca l'inici de l'època contemporània. L'arribada del tren a Reus, el 1856, i la seva perllongació cap a Falset i Móra la Nova configura l'àrea d'influència de la nostra ciutat.
Just va incidir força en el tren convencional, tot queixant-se de la durada dels trajectes, la mateixa que fa 50 anys. També es va referir a la necessitat de fer amb urgència la nova estació central del Camp per poder connectar l'aeroport amb el tren d'alta velocitat.
Justament, l'aeroport ha estat una altra de les infraestructures cabdals del territori, a la qual es va referir el president de la Cambra. Just va destacar la importància de l’aeròdrom reusenc al nostre país, tot dient que "en l'actualitat tenim una bona colla de connexions aèries amb moltes capitals europees que podem aprofitar sense necessitat d'anar al Prat".
El president de la Cambra també es va referir a les carreteres i en especial a l'N-420 que vertebra el territori de la Cambra de Reus i que ens apropa al Baix Aragó i a la comarca del Matarranya. D'aquí que hagi fet valdre les complicitats creades amb Teruel Existe per tal de desdoblar tota la via, fet que crearia una nova via ràpida per anar a Madrid estalviant uns 50 quilòmetres.
A més de l'N-420, també va parlar del desdoblament de la C-14 fins a Montblanc i Tàrrega, que segons Just, "ens connectaria amb l'Eix Transversal de Catalunya i es convertiria en una alternativa al Coll de l'Illa". Pel que fa al transport públic, va criticar les mancances que hi ha en les connexions entre Reus i Cambrils, les dues principals poblacions del Baix. Camp, "que tampoc tenen cap via ràpida que les uneixi, com seria lògic de pensar".
Però més enllà de les infraestructures, Just també va parlar dels productes que es fan al nostre territori i de la necessitat d'establir sinergies entre ells. Va destacar que tenim sis DO de vi i dues d'oli, i que la Llotja de Reus continua sent una referència en el mercat de l'oli.
Per acabar, també va parlar de les noves tecnologies, la importància del turisme i el reaprofitament de les velles infraestructures per donar-los un nou ús, com ara es pretén fer amb la Central Nuclear de Vandellòs I.
El president del Centre d'Amics de Reus, Joan Maria Mallafrè, va fer la presentació de Jordi Just i va recordar que enguany fa 25 anys que l'entitat que presideix va lliurar el premi al "Més Amic de Reus" a la Cambra reusenca. Per la seva part, Just va recordar que el pròxim 16 de març se celebrarà l'acte de cloenda del 135è aniversari de la Cambra al Palau de Fires de la nostra ciutat.
La xerrada de Just va començar amb un repàs històric, tot remarcant que "Reus és una cruïlla de camins, fet que li ha donat un caràcter especial". D'aquí que hagi recordat els 713 anys del mercat del dilluns atorgat pel rei Jaume II. Segons el vinebrenc, Reus és una “terra d'acollida, que no té ni mar, ni riu, i que el seu veritable valor són les persones”.
Dels inicis medievals de la nostra ciutat, Just va passar a l'època daurada de Reus, el segle XIX, que marca l'inici de l'època contemporània. L'arribada del tren a Reus, el 1856, i la seva perllongació cap a Falset i Móra la Nova configura l'àrea d'influència de la nostra ciutat.
Just va incidir força en el tren convencional, tot queixant-se de la durada dels trajectes, la mateixa que fa 50 anys. També es va referir a la necessitat de fer amb urgència la nova estació central del Camp per poder connectar l'aeroport amb el tren d'alta velocitat.
Justament, l'aeroport ha estat una altra de les infraestructures cabdals del territori, a la qual es va referir el president de la Cambra. Just va destacar la importància de l’aeròdrom reusenc al nostre país, tot dient que "en l'actualitat tenim una bona colla de connexions aèries amb moltes capitals europees que podem aprofitar sense necessitat d'anar al Prat".
El president de la Cambra també es va referir a les carreteres i en especial a l'N-420 que vertebra el territori de la Cambra de Reus i que ens apropa al Baix Aragó i a la comarca del Matarranya. D'aquí que hagi fet valdre les complicitats creades amb Teruel Existe per tal de desdoblar tota la via, fet que crearia una nova via ràpida per anar a Madrid estalviant uns 50 quilòmetres.
A més de l'N-420, també va parlar del desdoblament de la C-14 fins a Montblanc i Tàrrega, que segons Just, "ens connectaria amb l'Eix Transversal de Catalunya i es convertiria en una alternativa al Coll de l'Illa". Pel que fa al transport públic, va criticar les mancances que hi ha en les connexions entre Reus i Cambrils, les dues principals poblacions del Baix. Camp, "que tampoc tenen cap via ràpida que les uneixi, com seria lògic de pensar".
Però més enllà de les infraestructures, Just també va parlar dels productes que es fan al nostre territori i de la necessitat d'establir sinergies entre ells. Va destacar que tenim sis DO de vi i dues d'oli, i que la Llotja de Reus continua sent una referència en el mercat de l'oli.
Per acabar, també va parlar de les noves tecnologies, la importància del turisme i el reaprofitament de les velles infraestructures per donar-los un nou ús, com ara es pretén fer amb la Central Nuclear de Vandellòs I.
