Frikymama, feina i canalla entre quatre parets

“Segueixo treballant, he baixat el ritme més per que res pels meus clients perquè ara mateix tenen la ment en un altre lloc”. D’aquesta forma resumeix la seva experiència la dissenyadora web i emprenedora Ana María Almendro (www.frikymama.com) respecte els primers dies del confinament amb els seus dos fills, el seu marit i els seus sogres holandesos que, casualment, passaven les vacances a Reus. “Intento treballar abans que els nens s’aixequin del llit i després quan estan dormits”, explica sobre el canvi de rutina que ha suposat confinar-se amb la família aquests dies malgrat que ja està habituada a treballar des de la seva llar. “Empro molt la videoconferència” amb els clients, especifica.

Acostumada a impartir cursos online a emprenedors, especialment dones que volen muntar el seu negoci conciliant vida familiar i personal, la virtualitat no és un problema per Almendro que ara fa sis anys es va haver de reinventar per posar en marxa un negoci que sembla que l’apassiona. El que sí és un canvi és que hagi de combinar tants dies el manteniment de l’actvitat professional amb la presència dels seus fills i familiars a les quatre parets de casa. “Al meu marit li han donat una setmana de vacances entre cometes”, es refereix sobre la situació laboral del pare dels seus fills, que desenvolupa una feina més convencional.

Ara mateix té incertesa també sobre si els seus sogres podran retornar al seu país d’origen: “Es pensaven que aquí érem una mica exagerats, però segurament dintre d’una setmana al seu país estaran igual”, comenta.

Què fem amb els nens?

“De moment no estan preocupats, més aviat avorrits” defineix la situació dels seus fills de 8 i 11 anys, que des del divendres de la setmana passada no van a escola. “No són conscients del fet que la situació durarà molts dies i segons vagi passant el temps els pot afectar més”, comenta aquesta mare i emprenedora sobre els hipotètics efectes psicològics que pot tenir el confinament.

Respecte l’activitat acadèmica, Almendro opina que l’escola “està al paleolític” en matèria de capacitat de transmetre els continguts als nens. En el primer dia lectiu, la plataforma virtual del centre on cursen els estudis i que ha de transmetre els deures diaris als alumnes ha estat col·lapsada i no ha funcionat bé. “Les tecnologies hi són però no sé si han arribat als directius de l’escola amb l’objectiu que formin als docents”, opina.

"Tinc amigues professores que han muntat les seves classes de forma motivadora i penso que faré ús més aviat del seu contingut”, anuncia per compensar els problemes que vagin sorgint en l’aspecte acadèmic. I és que la relació amb les pantalles no és hàndicap atès que els seus fills, com els de la resta d’infants de la seva generació, ja són nadius digitals. “Hi ha un munt de persones que han penjat activitats, manualitats, concerts...” que poden ajudar als pares a entretenir als nens a casa.

Ells, de moment, només hi han donat un cop d’ull, però ja estan pensant en abocar-s’hi tot tenint en compte les preferències dels seus fills. “Als meus nens no els agrada gaire pintar”, explica, però “s’haurà de trobar una alternativa que els motivi, que els tregui del tema tecnològic” apunta com ara muntar un minigimnàs, una proposta sobre la que està pensant tenint en compte que els dos fan atletisme. “Tenen molta energia” precisa i empren l’esport “per desfogar-se i per socialitzar-se”, afirma.

“Potser serà bo introduir-los en la rutina de preparar el menjar, de fer coses junts”, conclou. Com tot aquests dies serà una experiència dinàmica que evolucionarà al mateix temps que un confinament inèdit i impensable fa tan sols pocs mesos.